Articles de
Jordi Llavina

Gelida, Alt Penedès, 1968. Col·laborador del Museu de la Vida Rural, ha treballat com a periodista durant gairebé vint anys, en diversos mitjans. Ha publicat una quinzena de llibres (de narrativa i de poesia, principalment), entre els quals cal destacar els tres darrers de poesia, Vetlla, Contrada i Matí de la mort. També és autor de "La vinya i el vi a Catalunya"
Les coses inútils

Les coses inútils no sempre són inútils del tot. Fins i tot de vegades poden resultar extremament útils, perquè apuntalen determinats valors que tenen a veure amb el confort de la memòria: el record d’un dia esplendorós o d’una persona estimada, per exemple; o amb el goig de la contemplació de la bellesa, que és…

Llegir Més
Les paraules

No sé si he escrit mai un article sencer sobre el llenguatge. O, més específicament, sobre les paraules. Al llarg de centenars d’articles propis, n’he anat deixant reflexions, clarícies, impressions. Però em fa l’efecte que un paper específic no que no l’he escrit mai. Ha arribat, doncs, el moment de fer-ho. Tot plegat ve de…

Llegir Més
Camí de la Pelegrina

Així és com es diu un dels meus camins preferits, el que comunica Vilafranca del Penedès amb el poble veí de les Cabanyes. Es tracta d’un camí rural molt pla, flanquejat per camps de cereal i vinyes. Amb prou feines dos quilòmetres fins a arribar a la destinació. En tornes sempre amb el calçat blanc…

Llegir Més
En vam dir VilaPensa

En vam dir així, sí: VilaPensa. I els dissenyadors ho van representar d’aquesta manera tan enginyosa: Vila?ensa. Amb el signe ?, que s’assembla tant a la lletra P, a qualsevol pe, en la forma, i que s’assembla també tant a la pe de pensar, en el fons. I és que la filosofia neix de la…

Llegir Més
Aquell mirall netíssim de la mort

Estic a punt de fer cinquanta anys, i en aquest temps —ja força dilatat, però encara no longeu— no m’ha estat donat de conèixer cap manera més segura, més ràpida, més eficaç ni més duradora de sentir-me plenament feliç i vitenc que llegint un bon llibre literari. Aquest últim cap de setmana me’n vaig llegir…

Llegir Més
La música dels territoris

Hi ha una poesia molt coneguda de Giuseppe Ungaretti, “I fiumi” (“Els rius”), en la qual el gran poeta hermètic italià evoca els diversos rius de la seva existència (i la importància dels corrents, que vol dir la realitat de la transmissió de coneixement i de mercaderies). El seu era l’Isonzo: el seu riu predilecte,…

Llegir Més
Trepitjar el territori

Feia temps que una paraula no revelava d’una manera tan crua la dramàtica situació política que estem vivint. Em refereixo a territori, un concepte que sempre havia tingut una significació administrativo-política fins que a algun il·luminat se li va acudir que podia ampliar-ne el camp semàntic, perquè també equivalgués, més o menys, al que sempre…

Llegir Més