Articles de
Jaume Busquets

Llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona (1979), Màster en Geografia Humana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1986) i Màster en Arquitectura del Paisatge per la Universitat Politècnica de Catalunya (1997). Des de l’any 1988 és professor del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Entre els anys 2004-2012 ha estat Subdirector general de Paisatge i acció territorial a la Generalitat de Catalunya i, entre els anys 2013-2017, president de de la Delegació del Col·legi de Geògrafs a Catalunya (DCGC). És autor de diversos publicacions i treballs en els àmbits educatiu, el paisatge i el patrimoni.
Comerç tradicional i paisatge urbà

Metròpolis global i comerç Les metròpolis de l’era global no acaben on finalitza el seu teixit urbà, ni en els seus límits administratius, sinó que s’estenen àmpliament pel territori a través de les xarxes viàries, de la presència d’activitats urbanes i de les comunicacions. Formen sistemes complexos i oberts, d’escala territorial, que es mantenen i…

Llegir Més
Sobre la re-territorialització

L’abast i el ritme de les transformacions territorials de l’era global són d’una amplitud i intensitat poc semblants a les d’etapes històriques anteriors. I es materialitzen d’una forma profunda i complexa que afecta directament més de la meitat de la població mundial i que exerceix la seva influència al conjunt del planeta: formació de grans…

Llegir Més
Quin futur pel camp català?

En contra de la imatge tòpica del món rural, associada a la tradició i a la idea d’immutabilitat, els paisatges i les societats rurals han viscut sempre transformacions importants: introducció de nous conreus, danys provocats per plagues agrícoles, variacions en els sistemes de producció, pèrdua o obertura de mercats, moviments migratoris, etc. No és, però,…

Llegir Més
Catalunya-ciutat o Catalunya-suburbi?

Pel Noucentisme, moviment cultural hegemònic a principis de segle XX a Catalunya, la ciutat era sinònim de seny, de progrés i de modernitat. Es tractava d’una visió elitista i evidentment idealitzada de la ciutat (mancada de qualsevol tipus de conflicte) però que palesava consciència envers la importància que havia de tenir el món urbà del…

Llegir Més