Articles de
Ferran Civit

L'Espluga de Francolí, 1977. Descendent de cal Fartet i cal Moliner, amb arrels paternes a Guatemala, terra de cafè i diversitat cultural. Amb diversos títols universitaris, però amb experiència puntual en cada un d'aquests estudis. Activista polític actiu en diversos fronts, però, a causa de diverses circumstàncies, centrat gairebé exclusivament en la llibertat d'uns Països Catalans formats per persones lliures. Cercant l'apoderament de les persones i col·lectius, en paral·lel a la unió de totes les persones i països en igualtat de condicions. I sense abandonar l'ànima nòmada, ajudant a posicionar la Conca al món sense que deixi de ser ella mateixa.
Muntanyes màgiques

Hi ha fites a l’horitzó que semblen condemnades a ser referents. El que la geologia i la meteorologia li han donat, la cultura l’omple de simbolisme. Muntanyes isolades al mig de la plana, formes singulars que les fan reconeixibles des de la distància o bé un relat que les fa mítiques sense tenir res destacable…

Llegir Més
Recuperar allò que es perd

Imatge típica del nostre camp. Bancals erms, boscos de pi blanc que omplen les parades abans cultivades, marges que cauen per la pluja o per les arrels, ermites en runes, camins descuidats, pallisses i masies abandonades… fins i tot pobles també abandonats. Arreu hi ha llocs abandonats, a Catalunya i a la resta d’Europa. Arreu…

Llegir Més
Els pessebres catalans

El pairalisme, concepte nascut a escalf de la Renaixença, identificava els valors de la catalanitat en allò que representava la masia. Aquests valors no anaven només de llengua, sinó de paisatge (associat a la Catalunya Vella), de model social (heteropatriarcat), de fe (la catòlica conservadora clarament), de relació d’amo-masover (sovint relació d’explotació laboral) i altres…

Llegir Més
Terra incognita

Quant parles amb gent de Barcelona i els hi dius que puc tardar més d’anar de la Conca de Barberà a un poble del Priorat que no a la mateixa capital no em creuen. Catalunya, com tota la península ibèrica, té una orografia complexa per a les comunicacions. En línia recta sobre el mapa poden…

Llegir Més
Neoidentitats/paleonovetats

La cultura, com la biologia, segueix les lleis de l’evolució. No hi ha una foto fixa de la societat ni de les persones que el formen ni de les seves manifestacions culturals. Més aviat és una pel·lícula en constant actualització. Això sí, sense comentaris del director, perquè no hi ha un director. Hi ha milions…

Llegir Més
Sobre la marxa

Ho confesso, tinc una debilitat. Hi ha gent que s’embaladeix davant les obres dels artistes penjades als museus, encara que no ho entenguin. M’encanten sovint també aquestes obres, les entengui o no, però sí que em proporcionen sensacions positives. Però la meva debilitat no rau en els artistes que pretenen fer art o que tenen…

Llegir Més
Les vedutes de la Conca

Els paisatges són construccions humanes. Hi ha un entorn (natural o artificial), però es converteix en paisatge gràcies a la mirada humana. I a partir d’esdevenir paisatge és quan pren valor, quan hom s’hi reconeix i hi interactua. Els paisatge sempre ha format part de la humanitat i ha tingut diferents manifestacions en la vida…

Llegir Més
Ara sí, finalment, les Muntanyes de Prades?

Doncs això esperem. I ho esperem des de fa molt temps, massa temps. El pendent Parc Natural de les Muntanyes de Prades ja estava esbossat al Llibre Blanc de la Natura dels Països Catalans… ja fa gairebé 40 anys! Perquè el que està vivint el país va de procés constituent, però també de processos pendents.…

Llegir Més