Girona, la Florència catalana. La Vilella Baixa, el Manhattan del Priorat. Sant Ramon, l’Escorial de la Segarra. La Conca de Barberà, la Toscana catalana. Girona és Girona, La Vilella Baixa és la Vilella Baixa i Sant Ramon és Sant Ramon. I, òbviament, la Conca és la Conca. Algunes vegades ens definim i ens defineixen en…
Llegir Més
Les darreres dècades s’han posat en marxa moltes cistelles de proximitat. Famílies pageses ofereixen directament a gent de pobles i ciutats o bé a través de cooperatives els seus productes de temporada, generalment ecològics. D’aquesta manera s’estableix un Intercanvi just econòmicament amb el petit productor, que estalvia els intermediaris, I, alhora, garanteix la traçabalitat de…
Llegir Més
Som d’un poble on embarrem la pilota, on fem fenya amb panyics, mingem i ens posem el sentiró, brandem aviat i s’acaba la bellugana, tot fent siroll durant la cumanió mentre veiem l’ensumania a dalt del perxe, on els jòvens vermem i senten l’aulor de les aulives. Do’m un animorat estregat, esclat i aplatanat que…
Llegir Més
Ara mateix si hi ha algun tema que ens implica a tota la humanitat, de grat o per força, és el canvi climàtic. El repte climàtic, la crisi climàtica, l’alteració climàtica, la sotragada climàtica, el terratrèmol climàtic, etc. Tota la humanitat estem units en el destí catastròfic que ens hem dotat a nosaltres mateixos, especialment…
Llegir Més
Una de les constants sobre el món de la crítica literària és fer una revisió sobre les obres que transcorren o s’inspiren en llocs geogràfics. Un exemple claríssim són les grans ciutats com París, Londres o Nova York, on gràcies a l’eclosió d’una burgesia urbana al segle XIX, va emergir una literatura i poesia realista…
Llegir Més
Hi ha fites a l’horitzó que semblen condemnades a ser referents. El que la geologia i la meteorologia li han donat, la cultura l’omple de simbolisme. Muntanyes isolades al mig de la plana, formes singulars que les fan reconeixibles des de la distància o bé un relat que les fa mítiques sense tenir res destacable…
Llegir Més
El síndrome de la Catalunya Vella que ha esdevingut el monopoli de la Catalunya Bella fa que gran part del país no s’hagi considerat adequat a les pautes de bellesa marcades des de l’època de la Renaixença a través del pairalisme artístic i de l’excursionisme. La Catalunya Vella=Catalunya Bella encara no ha inclòs dins el…
Llegir Més
Imatge típica del nostre camp. Bancals erms, boscos de pi blanc que omplen les parades abans cultivades, marges que cauen per la pluja o per les arrels, ermites en runes, camins descuidats, pallisses i masies abandonades… fins i tot pobles també abandonats. Arreu hi ha llocs abandonats, a Catalunya i a la resta d’Europa. Arreu…
Llegir Més
El pairalisme, concepte nascut a escalf de la Renaixença, identificava els valors de la catalanitat en allò que representava la masia. Aquests valors no anaven només de llengua, sinó de paisatge (associat a la Catalunya Vella), de model social (heteropatriarcat), de fe (la catòlica conservadora clarament), de relació d’amo-masover (sovint relació d’explotació laboral) i altres…
Llegir Més
Quant parles amb gent de Barcelona i els hi dius que puc tardar més d’anar de la Conca de Barberà a un poble del Priorat que no a la mateixa capital no em creuen. Catalunya, com tota la península ibèrica, té una orografia complexa per a les comunicacions. En línia recta sobre el mapa poden…
Llegir Més
