Articles de
Ferran Civit

L'Espluga de Francolí, 1977. Descendent de cal Fartet i cal Moliner, amb arrels paternes a Guatemala, terra de cafè i diversitat cultural. Amb diversos títols universitaris, però amb experiència puntual en cada un d'aquests estudis. Activista polític actiu en diversos fronts, però, a causa de diverses circumstàncies, centrat gairebé exclusivament en la llibertat d'uns Països Catalans formats per persones lliures. Cercant l'apoderament de les persones i col·lectius, en paral·lel a la unió de totes les persones i països en igualtat de condicions. I sense abandonar l'ànima nòmada, ajudant a posicionar la Conca al món sense que deixi de ser ella mateixa.
Provincianisme

Girona, la Florència catalana. La Vilella Baixa, el Manhattan del Priorat. Sant Ramon, l’Escorial de la Segarra. La Conca de Barberà, la Toscana catalana. Girona és Girona, La Vilella Baixa és la Vilella Baixa i Sant Ramon és Sant Ramon. I, òbviament, la Conca és la Conca. Algunes vegades ens definim i ens defineixen en…

Llegir Més
La cistella energètica, directe del productor al consumidor

Les darreres dècades s’han posat en marxa moltes cistelles de proximitat. Famílies pageses ofereixen directament a gent de pobles i ciutats o bé a través de cooperatives els seus productes de temporada, generalment ecològics. D’aquesta manera s’estableix un Intercanvi just econòmicament amb el petit productor, que estalvia els intermediaris, I, alhora, garanteix la traçabalitat de…

Llegir Més
Una transició que ens obliga a transaccionar

Ara mateix si hi ha algun tema que ens implica a tota la humanitat, de grat o per força, és el canvi climàtic. El repte climàtic, la crisi climàtica, l’alteració climàtica, la sotragada climàtica, el terratrèmol climàtic, etc. Tota la humanitat estem units en el destí catastròfic que ens hem dotat a nosaltres mateixos, especialment…

Llegir Més
Muntanyes màgiques

Hi ha fites a l’horitzó que semblen condemnades a ser referents. El que la geologia i la meteorologia li han donat, la cultura l’omple de simbolisme. Muntanyes isolades al mig de la plana, formes singulars que les fan reconeixibles des de la distància o bé un relat que les fa mítiques sense tenir res destacable…

Llegir Més
Recuperar allò que es perd

Imatge típica del nostre camp. Bancals erms, boscos de pi blanc que omplen les parades abans cultivades, marges que cauen per la pluja o per les arrels, ermites en runes, camins descuidats, pallisses i masies abandonades… fins i tot pobles també abandonats. Arreu hi ha llocs abandonats, a Catalunya i a la resta d’Europa. Arreu…

Llegir Més
Els pessebres catalans

El pairalisme, concepte nascut a escalf de la Renaixença, identificava els valors de la catalanitat en allò que representava la masia. Aquests valors no anaven només de llengua, sinó de paisatge (associat a la Catalunya Vella), de model social (heteropatriarcat), de fe (la catòlica conservadora clarament), de relació d’amo-masover (sovint relació d’explotació laboral) i altres…

Llegir Més
Terra incognita

Quant parles amb gent de Barcelona i els hi dius que puc tardar més d’anar de la Conca de Barberà a un poble del Priorat que no a la mateixa capital no em creuen. Catalunya, com tota la península ibèrica, té una orografia complexa per a les comunicacions. En línia recta sobre el mapa poden…

Llegir Més