Articles de
Eulàlia Porta

Estudia el patrimoni cultural des d'una visió integral del territori, a fi de promoure'n la seva protecció des de la coherència i l'harmonia amb la resta d'elements del paisatge. Màster en Patrimoni Artístic i Cooperació Cultural (URV), Llicenciada en Història de l'Art, Diplomada en Arts i Oficis en l'especialitat de Pintura a l'Escola Massana i amb estudis de Fotografia a l'Institut d'estudis fotogràfics de Catalunya. Viu a Montblanc des del 1998.
Patrimoni cultural, paisatge natural i ciutadania: el territori (i VI). L’estudi del territori en la protecció del patrimoni construït

En aquesta sèrie de sis articles que vaig titular “Patrimoni cultural, paisatge natural i ciutadania: el territori” he provat d’anar desbrossant alguns dels diferents aspectes que conformen la protecció del patrimoni cultural construït en relació amb el territori que l’acull i del qual en forma part. Donat que el territori el conformem la ciutadania que…

Llegir Més
Patrimoni cultural, paisatge natural i ciutadania: el territori (V). La participació ciutadana en la gestió del patrimoni construït

La participació ciutadana és un concepte que ha passat de resultar ignorat a ser esmentat tot sovint i a tenir certa nomenada en l’afer polític en els darrers anys. És defensada i proposada per tota una sèrie de col·lectius i entitats ciutadanes com a eina de gestió i planificació d’allò comú. Es basa en l’assumpció…

Llegir Més
Patrimoni cultural, paisatge natural i ciutadania: el territori (IV). El patrimoni construït

El territori s’expressa en un paisatge. Aquest paisatge es conforma del paisatge natural i del paisatge cultural, així com de la percepció que les persones que habiten i fan ús del territori tenen d’aquest paisatge -Conveni Europeu del Paisatge, (Consell d’Europa, 2000). Ja n’havia parlat temps enrere, en el primer article d’aquesta sèrie (https://www.laconca51.cat/patrimoni-cultural-paisatge-natural-ciutadania-territori), aportant…

Llegir Més
Patrimoni Cultural, paisatge natural i ciutadania: el territori (III). La catalogació d’elements construïts com a instrument per a la planificació territorial

“La pràctica espacial d’una societat es crea el seu espai, el postula i el suposa en una interacció dialèctica, el produeix lentament i serena dominant-lo i apropiant-se d’ell. Des del punt de vista analític, la pràctica espacial d’una societat es produeix en desxifrar el seu espai.” La Producción del espacio (Lefevbre, 2013) Compartim que la…

Llegir Més