Articles de
Elisenda Trilla

El vídeo és la meva forma d'expressió i de relació amb els paisatges i l'activisme cultural, el meu gra de sorra en la construcció col·lectiva del territori. Actualment formo part de l'equip de Produccions Saurines, una productora audiovisual amb base al Camp de Tarragona, nascuda amb la idea de mostrar la dimensió emocional, social i cultural d'aquest racó del Mediterrani.
De la manera que les nacions s’alimenten

LA GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA Quin serà el nostre destí? A la “Fisiologia del Gust”, obra pòstuma del fundador de la literatura gastronòmica i la primera persona en atrevir-se a filosofar i teoritzar sobre els aliments Jean Anthelme Brillat-Savarin (1755-1826), ens diu en un dels seus aforismes “De la manera com les nacions s’alimenten…

Llegir Més
La Vall del Francolí. L’alè del Camp

Des dels nostres inicis a Produccions Saurines sempre hem tingut molt present el territori que considerem el nostre espai natural, el Camp de Tarragona. L’hem retratar des de diverses  perspectives, els paisatges, la gent, els productes, cercant una mirada particular cap a una regió  poc representada en la tradició de la narrativa audiovisual.  Així que…

Llegir Més
Les ferides del centre històric

Les empremtes al paisatge II A Valls, sobretot al centre històric les empremtes del passat es tornen cicatrius, nafres mal curades que han deixat una costura poc estètica en la seva pell, ferides que de tant en tant encara supuren, treuen pus i s’infecten.   Les persones que vivim en el mal anomenat Barri Antic…

Llegir Més
Les empremtes al paisatge

Va ser el 2009 quan vaig descobrir realment l’alta muntanya en guanyar una beca a la creació promoguda pel Centre d’Art i Natura de Ferrera, al Pallars Sobirà, un projecte artístic que consistia en una recerca sobre les centrals hidroelèctriques que al llarg d’un segle es van anar construint als Pirineus. La proposta finalment es…

Llegir Més
Un centre històric invisible

En el primer article que vaig escriure per aquesta sèrie parlava d’espais amagats, llocs abandonat en mig de la natura, edificis fantasma que havien perdut l’ús original i ningú els n’havia trobat cap altre, majoritàriament ruïnes industrials en espais rurals.  Parlava de llocs que et trobes o bé per sorpresa o bé per referències, que…

Llegir Més
Inútils

Quan em van demanar d’escriure sobre la feina que he anat fent els últims anys, documentals que mostren a través d’experiències arreu del país, la relació de les persones amb el seu territori, vaig pensar que no calia, seria repetir-me en els arguments sobre els quals havia construït aquestes peces, el paisatge com a construcció…

Llegir Més