Un cel escalonat de blaus anuncia la primera llum freda a la intempèrie. L’incipient rosat despunta per la línia de l’horitzó, que passa al carbassa, que passa a groc, que tinta el cant del tallarol de casquet, que aclama. Ja són aquí. Les ullades del sol, anhelades per la pell freda i eriçada, travessen els…
Llegir Més
És temps d’hivernar, de calma i arrauliment. Però m’hi resisteixo. El sol d’avui és l’empenta per sortir del cau i recórrer el terme. Els terrossos sota els peus cruixen, com la crosta del pa. La pols, que aixeca el serè que bufa, asseca els llavis i estimula el lacrimal. El nas, fred. El camí va…
Llegir Més
Ha sortit el sol i les gotes de pluja, que cobreixen la murtra, ara brillen amb força. El sol escalfa la terra i s’albiren els aromes atrapats. Avanço pel sender empedrat que travessa el jardí. El cal·listèmon i el cirerer de pastor exhibeixen, perlats, un color verd intens. Se sent el brunzit de les abelles,…
Llegir Més
La asimetria és una cosa que sempre m’ha posat una mica nerviosa, penso de cara al mirall mirant el meu reflex. No només en mi, en tots els aspectes del temps i espai que estem vivint. La Catalunya nova, la Catalunya vella. La que serveix de proveïdora d’energia, d’aliment, d’aigua i d’abocador al mateix temps.…
Llegir Més
