Articles de
Carlota Moragas Fernández

Doctora en Antropologia i Comunicació per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Màster en Comunicació Estratègica en la Societat del Risc per la mateixa institució. També és Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i en Periodisme. Actualment, és professora dels Estudis de Comunicació de la URV. En l'àmbit del periodisme cultural ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació del Camp de Tarragona (Punt 6 Ràdio, Canal Reus TV, Surt de Casa).
Abel Mendoza: “Cuando compras una botella de bodegas de este perfil, estás comprando algo más que vino”

Jueves por la tarde. Repaso toda la documentación y me dispongo a llamar a Abel Mendoza (San Vicente de la Sonsierra, 1961). Como siempre, me envuelve una cierta sensación de vértigo previa a la conversación; esta vez, acrecentada por el hecho de dirigirme a alguien que lleva más de 30 años desarrollando un proyecto “laboral”,…

Llegir Més
Rosat

Aquesta és una paleta que engloba segurament tots els matisos de color que pot tenir el vi rosat. En aquests vins, el color és la principal senya d’identitat, per això s’embotellen sempre en ampolla transparent. A banda de totes les variacions del propi color rosat, que depenen sobre tot de la varietat de raïm, representats…

Llegir Més
Connectar amb el territori

No puc parlar amb propietat de les muntanyes de la Costa Daurada. Sóc d’aquelles persones a qui agradaria tenir l’hàbit de perdre’s pels Gorgs de la Febró o la Serra de Llaberia, però la realitat és que molts dels seus camins encara em són desconeguts. Tot i així, m’agrada pensar-les sota aquest nom que les…

Llegir Més
Roberto Oliván: “Cuando una cosa empieza y va hacia otros derroteros, nunca debe olvidarse para lo que se creó”

Podrían pensar –a raíz de la trayectoria de quién escribe estas líneas–, que hablamos del reconocido coreógrafo artífice de Deltebre Dansa y piezas tan emblemáticas como “Mermaid’s call”, “Homeland” o “A place to bury strangers.” No es así, aunque su concepción de todo lo que rodea el mundo del vino tiene algo de coreográfico. Y…

Llegir Més
Un territori que somia

Després de més de dues hores de camí des del Camp de Tarragona, l’Empordà es comença a fer present davant nostre, tan bon punt es dilueix tot signe de metropolitanisme gris. Són els ocres de la tardor els qui, tímidament, miren de prendre protagonisme al verd exultant d’aquest estiu que es resisteix a abandonar-nos. A…

Llegir Més