Com si fos ahir, però han passat disset anys i escaig. Era principi de curs. La meva amiga Agnès vingué a recollir-me a Plaça Universitat just en haver acabat les classes de literatura medieval, lingüística o qui sap quina assignatura i enfilarem amb el cotxe de lloguer cap a Porrera. No hi havia estat mai,…
Llegir Més
Un bon dia te’n adones que ja són tretze les veremes que has viscut a primera línia. 8 al celler familiar i 5 al nou projecte personal, MESQUIDA MORA. Et mires al mirall i veus algun petit senyal inequívoc del pas del temps. Rialles, llàgrimes, tensions i satisfaccions que es van dibuixant a la cara…
Llegir Més
