Onzè capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” “Qui perd els orígens, perd identitat” és un vers de la meravellosa cançó “Jo vinc d’un silenci”, de Raimon, mestre i amic que m’acompanya des que el vaig conèixer quan jo encara anava amb pantalons curts i érem veïns al passeig de Maragall, “aquest carrer que mai…
Llegir Més
Desè capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” Obra mestra, chef d’œuvre, masterpiece, capolavoro… Expressions diverses per anomenar meravelles artístiques úniques. Exemples emmagatzemats a les meves lleixes sentimentals: els frescos de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel; “Cien años de soledad”, de García Márquez; “El clave ben temperat”, de Johann Sebastian Bach; la basílica de…
Llegir Més
Novè capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” És temps de verema, el moment més viu i exultant dels cellers, quan arriba el raïm acabat de collir i tota la maquinaria s’activa per convertir-lo en vi. Les olors són un complement màgic de la memòria. El record és més viu si és pot ensumar. L’olor…
Llegir Més
Vuitè capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” Buscar un bon vi de taula no és fàcil. Un gran vi, mira, pagant sant Pere canta, un àpat especial i gaudir fins i tot amb la fortalesa excessiva, l’excentricitat boja i genial de l’enòleg més modern, embadalir-te amb el color, ensofrant-te ensumant, refrescant-te efímerament amb flors…
Llegir Més
Setè capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” La prestigiosa bodega Langlois-Chateau va celebrar la verema de l’any 2001 amb un concert d’orgue a l’església de Saint-Pierre de Saumur, a la riba del Loira, que és un dels rius més plens de cabal i d’història de França i també una de les denominacions d’origen vinícoles…
Llegir Més
Sisè capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” El vi és un ésser viu, te un cicle vital, parteix de la natura, passa per un procés de mecàniques i químiques a meravellosos laboratoris anomenats cellers, i retorna a la natura humana de la biologia, del gaudi, l’aliment i, finalment, es recicla favorablement si l’analítica passa…
Llegir Més
Cinquè capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” A la vida periodística és essencial trobar-te un director que valori la feina que fas, la impulsi i, si cal, jugui fort quan tu has jugat fort. Sense Joan Tapia a la direcció de La Vanguardia, jo no hauria pogut desenvolupar el meu periodisme basc ni…
Llegir Més
Quart capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” Tothom qui estima el vi necessita una bona botiga que li permeti remenar, triar i descobrir, que li vagi per davant amb propostes i que atengui les seves comandes. Resulta que aquí al costat tenim la millor botiga de vins del món. Això sí, ho precisaré en…
Llegir Més
Tercer capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” Joaquim Maria Puyal és amic dels seus amics i de tant en tant ens convocava a algun desplaçament del Barça en la seva privilegiada companyia. Podria filmar una road movie de cada viatge, que era una suma de visites culturals, futbol, entranyables i interessants xerrades i cites…
Llegir Més
Segon capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) va ser un dels grans periodistes de la història del periodisme universal, capaç d’enaltir-lo amb la riquesa de la literatura que el va fer el gènere literari més actual. Un dels primers llibres “de text” que vam passar els primers estudiants de…
Llegir Més
