Art, turisme i eufòria

El vermut ha establert un vincle estret i necessari amb el món de l’art i un dels exponents més clars és el treball que Vermuts Miró realitza des de fa temps a dins i a fora de l’empresa, amb seu a Reus. A la façana del carrer Adrià Gual número 10, ja s’hi pot veure el treball artístic de Miquel Wert (Barcelona, 1982). 40 litres de pintura per homenatjar la història del vermut  i els seus protagonistes en un espai de 200 metres quadrats que regala a tots els visitants una mirada històrica i sensible, cultural, més enllà de la industrial. Després dels seus murals a París, Tunísia o Barcelona, Wert ha deixat petjada a la capital de Baix Camp que ja coneix fruit del seu treball artístic  i col·laboració amb la galeria Anquin’s. El mural que porta per nom “De buena cepa”, està pintat en acrílic. Blancs i negres per fer aflorar el sentiment de l’enyor i reivindicar que el passat vinícola és enorme, a Reus. Més colorista és el cartell guanyador del III Certamen Miró&Art que porta per nom “El dubte del títol”.

La seva autora és Núria Rossell d’AB Galeria d’Art i el jurat l’ha escollit “per saber copsar molt bé l’esperit de Josep Guinovart amb trets distintius de l’artista, com ara el joc que fa en algunes de les seves peces amb la paraula Miró i concretament amb la lletra O”. El mateix jurat ressalta també la integració en el seu treball de la cal·ligrafia el que demostra “el coneixement de l’obra del reconegut artista i la feina de recerca prèvia”. L’obra serà adaptada com a etiqueta del vermut reserva Miró&Art 2019. En aquesta tercera convocatòria s’han presentat 39 obres representant 32 artistes de 20 galeries d’art i l’Any Guinovart ha marcat la temàtica del concurs que convoca el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, el més antic de tot l’Estat espanyol, fundat el 1978. En les properes setmanes, l’ampolla ja sortirà al mercat i estarà disponible entre tots els qui la col·leccionen pel valor enològic i artístic.

“Durant el 2018 el món del vermut ha continuat creixent, amb noves marques però també amb les xifres de consum”, explica Laura Prats, responsable de comunicació de Vermuts Miró. “L’interès continua. Hi ha més dinamització i més competència i això és bo per a tots”, afegirà. 

De fet, a Reus, els tastos de vermut i la ruta que que promou l’Agència Reus Promoció estan donant resultat i els especialistes en gastronomia la consideren un must quan viisten la ciutat. Reus ha acollit més de 20 viatges de premsa i 13 de familiarització per a touroperadors i agents de viatges d’11 països diferents per conèixer els seus atractius culturals, entre els quals hi ha el vermut. Reus Promoció comptabilitza en més de 230 professionals les persones que han visitat la ciutat i no s’han volgut perdre la Ruta del Vermut. Al costat del Gaudí Centre, la Ruta del Modernisme, el shopping i l’oferta gastronòmica, la beguda més típica de Reus ha seguit despertant un gran interès en l’últim any. La ruta descobreix als visitant que “la ciutat de Reus va arribar a tenir una trentena d’elaboradors entre finals del segle XIX i principis del XX, el que demostra la potència de la indústria vitivinícola de la ciutat i l’empenta dels seus comerciants, com reflecteix l’expressió Reus, París, Londres, ciutats europeees vinculades pel comerç de l’aiguardent”. El catàleg de promoció ressalta que “la fama i la qualitat de l’aiguardent de fa més de 100 anys va ser l’origen d’una indústria que va tenir en la producció del vermut un dels seus grans exponents. Aquesta indústria encara es manté avui dia en plena producció gràcies als que conformen la marca ‘Vermut de Reus’, que mantenen la ciutat com l’autèntica capital del vermut”. Les icones d’aquest recorregut són, a més a més de les cases vermuteres, els espais d’oci on el serveixen i l’acompanyen de gastronomia com el Museu del Vermut, Vermuts Rofes i aviat, de nou, el Centre d’Art Cal Massó.

“Esperem que baixi l’eufòria per treballar amb més comoditat la relació amb el consumidor”

“Seguim amb la dinàmica dels vermuts culturals. De fet acabem de tancar un acord amb la colla castellera de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona per participar en les seves activitats de cara al bon temps. Volem vincular-nos amb la música, exposicions i manifestacions artístiques de qualitat… I l’altre gran repte és l’exportació”, explica Oriol Abella, director d’Oratvin, la casa que comercialitza els vermuts Olave. “A l’exportació el vermut va molt a cocteleria, per tant, és més lenta la seva implantació i cal un treball de fons per dinamitzar la marca, a fora. Requereix temps. Ara mateix som fent accions a França, tenim presència a Cuba… I, a poc a poc, anem obrint mercat”, afegirà.

El vermut vol fer-se lloc a dins i a fora del país. Abella reflexiona: “Aquí n’han sortit moltíssims. L’altre dia vaig llegir en una pissarra que tenien ‘vermut de llimona’… El vermut és per una banda el concepte i per l’altra banda l’aperitiu. És normal que la gent busqui alternatives que, per altra banda, també ajuden a fer gran el mercat. I hi ha també molts vermuts locals, de fet hi ha establiments que tenen o es fan el seu propi vermut. Ja veurem on arribem amb tot plegat”, diu amb un punt d’escepticisme.

“A Olave esperant a què baixi l’eufòria, per consolidar i treballar amb més comoditat el vincle entre vermut i consumidor. Està clar que les modes ajuden a potenciar el consum però també és un moment en què tothom s’apunta al carro i el recorregut i la intencionalitat de tothom no és el mateix”. En les paraules d’Oriol Abella queda clar que hi ha qui fa vermut perquè hi creu respectant les bases i els orígens i qui el fa perquè toca.  “Quan la moda afluixi, ja veurem qui s’hi dedicarà”, dirà amb claredat. 

Olave té al mercat tres referències que es van repartint el joc segons el tipus d’acte i públic: el negre, el blanc i el reserva però està clar que la partida la guanya el primer. “El consum majoritari és el negre tradicional tot i que el blanc i el reserva tenen altres recorreguts”, dirà Abella. “Tenim molt clar que la nostra aposta és l’ampolla i encara que la moda hi sigui i que el vermut a doll funcioni per fer negoci, no ens hi trobaran. Volem donar prestigi, vendre qualitat i que el consumidor sàpiga en tot moment que està prenent. Aquest és el camí que marquem”. I per conèixer amb amplitud els vermuts amb les etiquetes més vintage del mercat, Olave serà present a la fira “Madrid  Vadevermut” el certamen que organitza Bares Auténticos. La fira internacional del vermut i l’aperitiu se celebrarà els 2 i 3 de març a l’estació de Chamartín de la capital espanyola. “En paral·lel al consum, treballem en la marca. Estem satisfets de formar part de la denominació ‘Vermuts de Reus’ i en els propers mesos farem passos endavant perquè tenim unes característiques de sabor i elaboració molt determinades que han de quedar clares i diferenciades d’altres productes”, explica Oriol Abella. Olave és l’última marca que s’ha sumat a l’entitat però empeny amb força i creu que l’impuls de la denominació que vol ser Indicació Geogràfica Protegida serà definitiu malgrat les dificultats perquè cal certificar la procedència de proximitat de tots els components del vermut. “Però ho volem potenciar i donar-li forma oficial”, dirà.