Segon episodi de la sèrie “Sempre hi hem estat!“
Plantar l’estaca, esperar un any perquè creixin les branques de vímet i fer la collita a ple hivern. Tot això seguint els cicles lunars. Deixar assecar durant quatre o cinc mesos per aconseguir una tonalitat determinada. Posar les branques en remull perquè guanyin flexibilitat. Amb el xapador, esberlar el vímet o la canya. Teixir cada peça, amb les mans al descobert i sempre tenint ben a prop un cistell ple d’eines amb dues imprescindibles: les tisores i el punxó. A tall de resum, aquests són alguns dels passos que se segueixen perquè puguem tenir una peça d’Anna Sínia entre mans. Peces úniques que neixen d’un projecte que entra en col·lisió amb el ritme frenètic de la lògica capitalista, que ens obliga a qüestionar l’obsolescència programada i que aposta per un futur on la nostra vida deixi d’estar envoltada de plàstic. Però és que darrere d’Anna Sínia també s’hi amaga una història que sembla de pel·lícula, on la protagonista encomana la seva passió per un dels oficis més antics de la humanitat: “La cistelleria és una manera de relacionar-te amb l’entorn, és una connexió que t’obre el món i et connecta amb els avantpassats”, afirma convençuda l’Anna.
Els inicis
Per conèixer l’Anna me’n vaig fins als afores de Vimbodí (Conca de Barberà), a la finca familiar de La Sínia de Cal Pep Nen. Des que es va emancipar, l’Anna ha estat sempre lligada a la terra d’alguna manera; jornalera, monitora d’horts terapèutics o pagesa agroecològica. Però va ser en aquest lloc concret on va començar la seva història amb la cistelleria. Ara farà uns quinze anys, quan vivia a la barraca de pedra de La Sínia, va tornar de veremar i es va trobar un cistell travessat a la porta. Dins hi havia una nota amb una adreça escrita que, segons l’Anna, es veia clarament que l’havia escrit una persona gran. I és que aquesta nota la va portar a conèixer l’Isidru Grau, que amb 89 anys era l’últim cisteller de Vimbodí. “Em va demanar vímet del salze que tenia al costat de casa i en aquell moment a mi em va sortir dir-li: jo et dono vímet i tu m’ensenyes a teixir cistells”, recorda l’Anna. Mirant una fotografia que li va fer ella mateixa, m’explica que va anar a casa l’Isidru durant tres anys: “Els últims mesos hi anava gairebé cada dia. Estàvem tan bé junts… L’Isidru es va convertir en el meu millor amic”, explica emocionada.
Sentir-se a casa
L’Anna m’explica que hi ha molta gent que no sap com es diu, que es pensa que Sínia és el seu cognom (i entre rialles confessa que ja li agrada que sigui així). Una sínia és aquell engranatge que es feia servir als horts per elevar l’aigua de pous poc profunds. “Tot el que simbolitza una sínia ara mateix és molt anacrònic”, expressa l’Anna. De fet, el mateix passa amb la cistelleria; actualment són dues coses que estan fora de context, que són antigues i quasi no es fan servir. I és que després de viure durant quatre anys en aquesta finca, molta gent la coneixia com l’Anna de la Sínia. És per això que, quan el 2016 va decidir dedicar-se a la cistelleria, va pensar que la relació amb La Sínia s’havia de veure reflectida en el nom del projecte: “A La Sínia em sento a casa, forma part de les meves arrels. Estic allà i noto que és el meu lloc”, reitera l’Anna.
El triple impacte
Els valors d’Anna Sínia van clarament lligats amb la manera que té l’Anna d’entendre i conviure amb l’entorn. Segons ella, el projecte es defineix per un triple impacte: que s’hi pugui guanyar la vida, que aporti quelcom en l’àmbit social i que segueixi un procés sostenible i ecològic. “La cistelleria ho té tot, és un ofici perfecte, perquè et permet guanyar-te la vida i viure en equilibri amb el teu entorn”, explica convençuda. L’Anna aposta per una cistelleria que sigui “menys perfecta” però més accessible. És per això que reivindica que la cistelleria sempre ha sigut popular i ho ha de continuar sent: “Si jo he de vendre una motxilla a 200€ no em sembla coherent i xoca frontalment amb la meva idea de fer la cistelleria popular”, expressa l’Anna. La Sínia a més, també vol ser un dels llocs de trobada de Terra de mans, una iniciativa que neix de la necessitat de no treballar més sola. L’Anna m’explica que fa dos anys va veure que les persones que impulsen projectes rurals es troben amb les mateixes dificultats i necessiten compartir per poder créixer amb més força. És per això que va decidir engegar aquesta associació, que va creixent a poc a poc i té com a objectiu fer de la Sínia un espai de trobada, on la gent pugui descobrir tots els oficis tradicionals que se segueixen fent i d’aquesta manera poder obrir més el món rural.
Posar en valor la cistelleria
L’impacte social que té aquest projecte és inqüestionable, ja que lluita per la recuperació d’un ofici que es va arraconar amb l’arribada del plàstic. L’Anna assegura que ens trobem en un punt on depèn de la nostra generació que aquests coneixements es perdin i és per això que lluita per divulgar i preservar tots aquests sabers ancestrals. “Jo faig cistells perquè crec en la cistelleria, en tots els coneixements que ens han arribat i que ara corren el risc de perdre’s”, manifesta. L’Isidru Grau era un dels sargaires que forrava garrafes durant la indústria del vidre a Vimbodí, cosa que suma un grau més de responsabilitat al projecte. L’Anna assegura que és un orgull, però també és molta responsabilitat, ja que ella és l’única persona de Vimbodí que té aquests coneixements i sap aquestes tècniques perquè ell els hi va ensenyar. És per això que cada any fa tallers en col·laboració amb el Museu del Vidre de Vimbodí i Poblet: “Poder oferir això al poble m’ajuda a tancar el cercle. Poder donar quan tu has rebut és una de les coses que dona sentit a aquest projecte”, diu l’Anna. A més, una professió com la cistelleria, que està tan poc valorada, també necessita d’aquests tallers. L’Anna assegura que els tallers i les xarxes socials li serveixen per fer la pedagogia que la gent necessita, ja que “per poder apreciar les coses les has de conèixer”. També explica que la gent, després de fer un taller que dura un dia sencer, veu tota la feina que hi ha darrere i s’adona que la cistelleria no és cara. I és que no només es tracta de comptar les hores que es tarda a fer un cistell, sinó el temps que et dura. “Si tu em dius que trobes car pagar 60 euros per un cistell i jo et dic que et pot durar 80 anys… A quant et surt l’any?”, planteja l’Anna.
Tornar a la sostenibilitat
La cistelleria formava part de la vida quotidiana de les persones fins que va arribar el petroli i la va desbancar. No es pot discutir que el capitalisme ens ha abocat en aquest món d’un sol ús i la filosofia d’Anna Sínia xoca totalment amb aquesta idea. “Molta gent no es pot creure que jo em pugui guanyar la vida fent coses que són ecològiques, sostenibles i duradores”, manifesta l’Anna. M’explica que amb l’esclat de la pandèmia hi ha hagut un auge en la demanda de cistells, cosa que demostra la conscienciació de la població al veure que la cistelleria és una bona alternativa a molts dels problemes que tenim. Assegura que la situació actual ha fet que aquest canvi de mentalitat s’hagi accelerat, però hi ha un treball previ que és imprescindible: reinventar-se i adaptar la cistelleria al món actual. “El meu objectiu és que la cistelleria arribi a la ciutat, però per aconseguir això no ho puc fer només teixint cistells de tota la vida”, confessa l’Anna. Comenta que la gent que la segueix és més conscient que la cistelleria és la solució a moltes deixalles; si abandonem un cistell a la muntanya, aquest es descompon i no deixa ni un sol residu. “Per mi ja no és la petjada positiva que puguis deixar, sinó el fet de no deixar cap petjada”, reitera l’Anna.
Una motoserra per la nena
Si bé a en l’àmbit mediambiental l’objectiu és no deixar cap petjada, no es pot negar que ens trobem amb una dona que està trepitjant fort. L’Anna també se suma a reivindicar el paper de les dones al món rural i assegura que elles sempre hi han estat i sempre han treballat. Admet que ara s’estan empoderant perquè han vist la força que tenen i saben que poden fer les coses igual, millor o – més ben dit – d’una manera diferent. Ella mateixa reconeix que moltes vegades s’ha qüestionat si era prou femenina, ja que al llarg de la seva vida ha hagut de sentir com la desqualificaven perquè treballava a la terra. “Jo sóc femenina amb una motoserra i m’encanta”, reivindica. M’explica que per poder dir això també ha hagut de fer el seu treball, però al final ha arribat a la conclusió que expressa la seva feminitat d’una altra manera i no en pot estar més orgullosa. I és que és evident que si des que som criatures no ens engarjolessin en unes capsetes anomenades rols de gènere, les coses serien molt diferents: “Per què les eines només se li donen als nens? Dona-li una motoserra a la nena!”, diu efusivament l’Anna.
Marcar la diferència
I com podem acabar amb aquests rols de gènere? L’Anna ho té clar; necessitem algú on emmirallar-nos i per això és tan important tenir referents que facin les coses d’una manera diferent. “Jo he arribat a un punt que miro el panorama i penso: quina sort ser diferent!”, diu convençuda. Admet que ella també ha sigut d’aquestes persones que odiava els dilluns, però això ha canviat. L’Anna ha treballat fins que ha aconseguit convertir la seva passió en un projecte rendible. Pot ser casualitat o no, però ella està convençuda que ha vingut al món per fer cistells: “Jo necessito aquesta connexió amb la terra i l’entorn. Sóc d’aquesta manera i necessito viure allò que faig”, conclou l’Anna.
A contracorrent
Després de conversar una bona estona li dic a l’Anna que és una antisistema. Ella respon que n’és conscient i que li encanta. I és que ens trobem amb una persona que s’atreveix a anar a contracorrent i que està convençuda que es tracta de creure-s’ho i fer-ho: “Si només fem el que ens diuen que podem fer, no farem la meitat de les coses que realment podem fer”, reivindica. Com ja era d’esperar, Anna Sínia és molt més que cistelleria. El que va començar com un intercanvi de coneixements entre ella i l’Isidru, s’ha acabat convertint en un projecte de respecte per la natura i consciència col·lectiva que esdevé un bri d’esperança entre tanta incertesa.
