Moltes vegades em paro a pensar i comparo la meva feina amb la que van fer el besavi Jaume quan va començar amb l’Sport, amb la de la meva iaia Magda, per no dir la del meu pare Rafel… I m’adono que ha canviat molt. Hem deixat de ser un hotel com a tal per passar a ser un centre d’operacions, un hub. Hem deixat de ser un hotel destí per passar a ser un incoming, un receptiu.
El nostre valor ja no radica en disposar i oferir unes habitacions confortables, adequades i preparades amb tots els detalls que el client pugui menester, ni tan sols passa per tenir un restaurant on la qualitat és garantida. Això és com la valentia del soldat, se sobreentén que l’ha de tenir.
El nostre valor radica en les persones, en la nostra capacitat de rebre i d’ensenyar. Hem passat de ser un “parada i fonda” a un establiment receptiu del Priorat on rebem, assessorem, planifiquem, programem i aconsellem els visitants segons el seu perfil, les seves aficions i la idea que té per començar a descobrir i viure la comarca.
La majoria dels visitants, turistes i wine lovers es deixen recomanar i és molt gratificant quan tornen “a casa”, escoltar de la seva veu que l’has encertat, que allò que els has proposat ha fet diana en el que ells esperaven.
El que més agraeixen és el caràcter prioratí de les persones que viuen a la regió, que acompanya la grandesa del paisatge, que és dur, difícil de treballar, però ple de persones amb ànim i esperit lluitador, que no s’encongeixen davant de les adversitats, perquè estan avesats a la dificultat.
Els habitants del Priorat són els qui fan connectar el viatjant amb les seves arrels més profundes, amb el seu propi jo. Commou des de l’interior cap a l’exterior i toca les parts més íntimes, aquelles on guardem el record. Les dels estiu sal poble, a casa dels avis, als plats cuinats al xup xup, que fan recordar els guisats de la padrina i que per això mantenim al restaurant.
I aquestes connexions amb els records, amb l’esperit, amb els familiars és el que s’emporten del Priorat. I aquests records que han aflorat en algun moment, queden maridats per sempre al voltant d¡una bona taula i d’un bon vi.
Aquesta és la feina que fem des de l’Hostal Sport i no té res a veure amb la feina de la iaia Magda, del pare Rafel, del besavi Jaume. Hi són les arrels i les fem prevaldre, però no tenim fronteres per rebre i gestionar els viatjants i les seves emocions, vinguts d’arreu del món.
