El debat públic sobre les energies renovables, la generació elèctrica i el seu transport, està més viu que mai i sense perspectives que s’hagi de calmar. Si algú pensava que l’estiu podia ser una època per relaxar cos i ment, estava ben equivocat, ja que algú ha cregut oportú sotmetre a informació pública, un 28 de juliol, un projecte que engloba 5 centrals d’energies renovables a les províncies de Terol i Saragossa, així com una línia de molt alta tensió (MAT) que ha d’unir aquesta zona amb l’àrea metropolitana de Barcelona. Així doncs, en ple mes d’agost i amb els recursos personals i tècnics sota mínims, diferents ajuntaments, organitzacions i associacions veïnals s’han hagut d’organitzar per dir-hi la seva entre platja, muntanya i festes majors.
Però entrem breument al detall del projecte. Aquesta MAT, com rarament s’havia vist mai, és una línia d’ús privat, és a dir, promoguda per una empresa (Forestalia) per interconnectar les seves centrals d’energies renovables i d’altres amb les que tinguin la bondat de llogar-los drets de connexió. Ja sigui pel retard de l’empresa estatal Red Eléctrica de España en fer les inversions promeses en noves línies i millora de les actuals, o sigui per la il·luminació d’una nova línia de negoci per les empreses elèctriques: el transport d’energia, el cas és que aquesta MAT es projecta sense evitar una tensió territorial important.
La línia MAT projectada seria de 180,58 km, dels quals 138,80 km serien a Catalunya, per comarques com la Terra Alta, el Priorat, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Baix Penedès, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat, tot creuant 40 municipis. Malgrat que la informació pública del BOE només parla de 5 centrals d’energies renovables, el projecte tècnic detalla que en seran 21 les centrals aragoneses que es connectarien a aquesta línia, totes elles amb una producció lleugerament per sota dels 50MW per així esquivar una tramitació més complexa i exigent. Ja d’entrada un observa una clara fragmentació dels projectes, fet que suposa frau de llei i amb jurisprudència ferma. Podria continuar detallant diferents aspectes relacionats amb l’impacte ambiental, la planificació territorial i urbanística, el paisatge, etc. que podrien veure’s vulnerats per aquest projecte de MAT, però de tot això ben aviat se’n coneixeran més detalls.
Avui del que voldria parlar és del concepte que amaga darrere aquesta MAT, que és ni més menys la peça d’un engranatge d’un model energètic capficat en concentrar la producció en determinats territoris, frenar la generació distribuïda i descentralitzada, i, conseqüentment, haver de necessitar de grans infraestructures de transport elèctric. Aquest fet no li passa a Espanya aïlladament, sinó que respon a un interès europeu i del nord d’Àfrica per interconnectar les seves generacions energètiques a llarg termini, malgrat els impactes i els territoris. Tot i que determinats grups d’interès ens ho vulguin fer creure, el projecte d’aquesta MAT no arriba perquè Catalunya ara estigui immersa en un debat necessari sobre el model d’energies renovables, ni per una moratòria de projectes, ni per la suspensió de llicències de determinats municipis, arriba perquè la MAT és la cirereta que li faltava a un determinat pastís d’energies renovables aragonès. Tinguéssim o no més centrals d’energies renovables a Catalunya, aquesta MAT s’hagués projectat igualment, ja que aquest hub de renovables feia anys que s’estava cuinant, molt abans que a Catalunya s’encengués el debat.
Per tot plegat, davant de l’alta tensió jo receptaria alta distensió. Cal una normativa clara, que no generi tensions entre comunitats autònomes, que eviti la concentració energètica a una banda perquè després s’hagin de fer quilòmetres i quilòmetres de línies d’alta tensió per acostar l’energia a l’altra banda. Si de debò creiem en les energies renovables i en la transició cap a una societat descarbonaitzada, m’hi incloc fermament, hem de distensionar els territoris i el medi ambient, hem d’afavorir l’establiment de criteris clars que incentivin la generació renovable a prop del consum, i si això ha d’implicar que les centrals d’energies renovables siguin tècnicament més complexes, endavant amb el repte.
I ara, compteu fins a deu i distensioneu-vos.
___________________________________________________________
