Una granja ecològica al peu del Coll de Balaguer
“A l’estiu acabem tard de treballar. Els pollastres ronden tot el dia a camp obert mentre hi ha llum. Quan es fa fosc entren sols als galliners i és llavors quan els podem tancar per tal que estiguin segurs durant la nit. Els que ens dediquem a les produccions ecològiques sabem que som nosaltres qui ens hem d’adaptar als cicles naturals i no al revés”.
L’Arnau Sabaté Gil és un dels quatre únics productors de pollastres ecològics a les comarques tarragonines i un dels dos únics de Catalunya que treballen així amb pollastres penedesencs, una raça autòctona catalana. Els seus animals no tenen vinyes a prop, però veuen la mar davant el coll de Balaguer. Són a tocar de l’Almadrava, l’indret on els pescadors de Vandellòs esperaven les valuoses tonyines mediterrànies.
Un conjunt nombrós de petits galliners es troben repartits entre marges de pedra seca, oliveres i garrofers. Els arbres estan ben distrets amb les corredisses dels pollastres amunt i avall, i, a la vegada, estan contents i ben adobats amb la gallinassa que hi deixen. “Els pollastres són aus i els agrada pujar a les branques dels arbres o aixoplugar-se a la seva fresca quan pica el sol”, em comenta l’Arnau. No entenc un borrall de gallines ni pollastres, però és evident que aquests estan molt, molt feliços campant lliures pels bancals. “Criem els animals perquè serveixin d’aliment, però considerem que tenen dret a una vida on es respectin les seves conductes naturals.”
M’explica que amb el sistema industrial convencional, els pollastres estan llestos per sacrificar a partir de les 5 o 6 setmanes. La normativa ecològica en determina un mínim de 81 dies, però ells ho allarguen fins als 120 dies. “Això ens permet oferir un pollastre més saborós, que la carn tingui les condicions organolèptiques òptimes que aquesta raça permet, amb un gust i textura úniques, de color semblant a la carn roja.” El secret és que, amb una bona alimentació i exercici, aquests pollastres de pota negra aconsegueixen infiltrar greixos insaturats i saludables en la carn dels seus músculs, tal vegada com si es tractés de porcs ibèrics.
L’Arnau és llicenciat en ciències ambientals per la UAB. L’interès pel món dels llibres el va portar a ampliar els seus estudis en literatura. Aparentment això no té res a veure amb pollastres, però, estic convençut que l’enriquiment personal que proporciona la literatura té la seva influència. Després vindrien anys fent feines molt variades, vigilància forestal, campanyes de la cirera, empleat d’una agrobotiga, captador de socis d’ONG, etc. El període de maduració va acabar amb el convenciment de voler viure de la terra. Amb la Lídia, la seva parella lleidatana, va decidir retornar al Baix Camp per intentar-ho. Tanmateix, per si soles, les poques hectàrees de seca i regadiu de la família, estaven lluny de poder assegurar un sou digne. És així com l’agost del 2019 van arribar els primers pollastres a la petita finca de la partida de l’Acampador.
La granja Aviat va més enllà de ser un simple negoci. L’Arnau volia que el projecte fos coherent amb la manera que ell i la Lídia veuen la vida. Tenen molt clar que el producte a oferir no només ha de ser de molta qualitat, sinó que ha d’estar d’acord amb els seus valors respecte al món, la societat i la naturalesa. “És molt important la manera com es fan les coses. Volem que els nostres clients ho sàpiguen i que, a més, puguin visitar-nos sempre que vulguin”.
Un detall: la finca està situada en una de les grans àrees productores d’energia del país, tanmateix, van decidir produir la seva pròpia energia. Crida l’atenció la instal·lació d’un mur Trombe que, juntament amb les plaques solars, proporcionen l’escalfor que necessiten els pollets durant les primeres setmanes de vida. Convençuts del valor de la proximitat i la col·laboració, en el poc temps que porta el projecte en marxa, ja han teixit aliances amb cooperatives de consum agroecològic de les Terres de l’Ebre, i amb cuiners, com els de Deviteca, a l’Hospitalet de l’Infant, on cuinen les seves croquetes de pollastre.
La qualitat de la carn dels seus animals de seguida va interessar a un bon grapat de restauradors. La Covid-19, però, va arribar quan encara no havien complert el primer any. “Ha estat dur”, comenta l’Arnau, “ara bé, la pandèmia va despertar una sensibilitat i una solidaritat amb els petits productors que ens ha ajudat molt a tirar endavant. Estic convençut que alguna cosa quedarà de tot això.”
Parlant de la producció en ecològic, l’Arnau destaca que és precisament la que permet a les petites explotacions controlar tot el procés, fins i tot els preus. “Això és inimaginable en la producció convencional. Allí el preu sempre el posen els altres, mai el productor.” No cal ser gaire llest per entendre que la pressió constant per abaratir costos pot acabar afectant la qualitat del producte, el medi ambient, o la viabilitat de les explotacions. El sistema no ha estat pas dissenyat per pagar un preu just als productors, sinó per aconseguir rendiments i beneficis com més ràpidament millor.
“Produir com ho fem nosaltres té més costos, és evident. No podem competir mai amb el pollastre convencional. Oferim, però, un producte honest, de gran qualitat, senzillament al preu que costa fer-lo per tal de poder-nos guanyar la vida.” No sé si l’Arnau se n’adona, però em sembla que la frase conté els principis d’una economia basada en la vida, en l’intercanvi honest de productes fruit de la feina de les persones.
Antonio Turiel, un investigador expert en energia i la crisi dels combustibles fòssils, en el seu darrer llibre, Petrocalipsis, assegura que resultarà impossible sortir de les crisis que tenim plantejades si no transformem el sistema econòmic present. “Lo que caracteriza al capitalismo como tal es el hecho que el capital tenga derecho a una remuneración, y que esta remuneración sea proporcional a su tamaño. (…) Por lo tanto, ese capital está siendo invertido una y otra vez mientras se espera que esas inversiones den un rendimiento. De aquí proviene la necesidad misma de crecimiento.” És a dir, el creixement és indissociable del capitalisme i la sostenibilitat és incompatible amb el creixement continu en un planeta finit, per molt que no ho vulguem admetre.
A propòsit de l’emergència climàtica, comentem la necessitat que té el planeta que els humans (benestants) disminuïm el consum de carn. En aquest sentit, l’Arnau creu que això afavorirà precisament les produccions ecològiques. Està convençut que la ramaderia extensiva pot desmuntar la idea de la insostenibilitat de l’activitat ramadera. “La ramaderia convencional està lligada al preu, la nostra al consumidor i al seu benestar”, sosté l’Arnau.
Aquest emprenedor és un defensor de les certificacions ecològiques, malgrat l’enrenou de temps i diners que comporten: “Cal donar seguretat al consumidor que les coses es fan ben fetes”. A la vegada, és molt crític amb etiquetes com “pollastre de pagès” o “pollastre groc”. Considera que són estratègies que no aporten valor al producte i acaben confonent als compradors.
També creu que l’administració pública té un gran poder per transformar els hàbits de la població, però no veu que s’hagin plantejat encara, seriosament, afavorir l’agricultura i ramaderia ecològiques. “Podria, per exemple, introduir progressivament els productes ecològics en els menjadors escolars i això ja suposaria un canvi enorme.” En tot cas, cada cop es fa més evident que les noves generacions hauran de ser capaces de recuperar dels baguls de les seves àvies i besàvies, hàbits i coneixements gastronòmics saludables. Tal com assenyalen molts experts, els reptes que tenim davant són essencialment culturals, més que no pas tècnics. Com assenyalava l’Arnau, no és només què fem sinó com ho fem.
L’investigador i divulgador Andreu Escrivà, defensa amb ironia que l’antropocè no hauria de ser considerada com “l’era dels humans”, sinó més aviat la dels pollastres. Cada any se sacrifiquen arreu del món més de 60.000 milions de pollastres! Els seus ossos constituiran probablement la petjada més perdurable de la nostra presència al planeta. Ara bé, està clar que no tots els pollastres són iguals.
_____
La granja Aviat organitza visites (690 248 110) on s’explica el procés de cria dels pollastres ecològics, les característiques de la raça autòctona penedesenca i el sistema per abastir-se d’energia a partir de fonts renovables. A través del web www.aviat.cat es poden fer comandes i informar-se dels comerços i restaurants als quals distribueixen. Podeu seguir-los a Instagram a: @pollastresaviat
________________________________________________________
Article que forma part de la sèrie ·Gent del Camp· impulsada per l’Àrea de turisme del Consell Comarcal del Baix Camp-Muntanyes de la Costa Daurada.
Aquest article va ser publicat de forma original aquí: https://www.muntanyescostadaurada.cat/ca/gent-del-camp-la-nostra-gent
