Alba Balcells: “El vi és estratègic, és arrelament, és lluita contra el canvi climàtic i el despoblament”

La directora de l’INCAVI repassa les prioritats de 2024 posant en valor la campanya comunicativa per augmentar la desitjabilitat i notorietat dels vins catalans amb DO més ambiciosa que s’ha plantejat mai des de la institució

“Som regió amfitriona i Catalunya ha de poder tenir el seu gran moment a la Barcelona Wine Week (BWW), una fira que s’està posicionat entre les millors, sinó la millor, del sud d’Europa”. La directora de l’INCAVI, Alba Balcells, prepara amb el seu equip l’abordatge a la BWW. Hi faran dues accions amb tast inclòs relacionades amb els recipients i les criances, el leit motiv de la quarta edició. Mentre es planifiquen les primeres accions de 2024, continua l’eufòria de la campanya comunicativa més ambiciosa plantejada mai per aquesta institució que arriba en el moment probablement de més maduresa del sector. “Catalunya on el vi és cultura” que tindrà una segona onada d’accions territorials i sectorials al llarg de l’any. En aquest context, Balcells encara els propers mesos amb il·lusió i optimisme, malgrat els reptes ingents com la sequera extrema que té entre mans el sector. Està convençuda que la manera d’afrontar-la és la recerca aplicada. Concedeix l’entrevista quan encara té al paladar el regust enològic d’aquestes festes: “No ha faltat a taula ni el vi del país ni de proximitat. M’agrada dir que a Linyola, el meu municipi, vam perdre les últimes vinyes que ens quedaven el 1944 amb una nevada, però a cinc quilometres hi tenim les de la colònia agrícola Castell del Remei i amb els seus vins i els escumosos que agraden als meus pares, és com les hem celebrat”. Un dia abans de reunir novament la Taula del Cava, respon per contextualitzar el valor i la transcendència de la campanya.

Quina salut té avui el vi català quant a consum i reconeixement?

Cada cop es troben més vins catalans als restaurants i moltes grans superfícies aposten pels vins de proximitat. Creiem, no obstant, que hi ha encara molta feina a fer a nivell de divulgació. Ho hem tingut present en la conceptualització de la campanya que aposta per donar a conèixer al gran públic la riquesa del vi català. I ho fem amb un estudi acurat del sector, partir de baròmetres disponibles tant de consum com de tendències.

“Catalunya on el vi és cultura” se centra en augmentar la notorietat i la desitjabilitat dels vins catalans amb DO. Ha començat l’itinerari a Barcelona, on hi ha els reptes principals d’incrementar-ne el consum, amb la presentació de l’espot al Born Centre Cultural de Barcelona, però viatjarà arreu del país. De quina manera serà present al territori?

Tot i que en la seva definició la campanya apostava per molta intensitat a la capital catalana i les seves rodalies, ha estat molt present territorialment amb aparicions als mitjans, a les estacions de metro i tren i sobretot en el format digital que no té fronteres. Hi haurà una segona onada amb el desplegament del pla estratègic en diferents àmbits i canals que s’estendrà durant el 2024.

Per què mai fins ara s’havia fet una campanya tan ambiciosa?

Des del Govern i des de l’INCAVI hem fet un gran esforç i una gran aposta per respondre a una demanda històrica del sector. El vi és estratègic al país, és sinònim d’arrelament, d’equilibri territorial, de lluita contra el canvi climàtic i contra el despoblament… Més enllà de la conjuntura econòmica i de la sequera, la campanya arriba en un moment que és més necessari que mai reivindicar la qualitat dels vins que s’elaboren al país, que tenen esforç, compromís i màgia a dins de cada ampolla. Tothom a menys de 10 minuts hi té una denominació d’origen o a pocs quilòmetres un celler. I aquesta és una sort que com a país hem de saber valorar.

Som al moment de la història amb millors vins i enòlegs amb més talent, però això no es reflecteix encara al consum.

Tenim una estratègia que presentarem en breu fruit d’una anàlisi acurada. Volem treballar en aquesta política pública d’incidir no només en un canal sinó en molts àmbits. I volem revertir aquesta situació anòmala en un país productor de grans vins. Apostem per una solució positiva, per una campanya divulgadora que posa l’accent en el paisatge, en la història, en el llegat mil·lenari dels vins catalans i de les varietats autòctones que poques regions d’Europa poden dir que tenen. Hem començat pel llegat cultural que va lligat al sector.

A què aspira l’INCAVI un cop s’hagi complert el programa de la campanya?

Amb tota l’aplicabilitat de l’estratègia, ens agradaria passar de ser regió productora, a coneixedora i a consumidora. Ens imaginem aquest escenari perquè tenim un molt bon producte i hem de saber posar en relleu tot l’esforç que s’ha fet al llarg dels últims anys.  Veníem d’un consum del 23,3% de vins catalans amb DO i en 10 anys, amb el suport de tot el sector, ho hem duplicat. Però no ens podem quedar aquí. Estem en un punt d’inflexió i des de l’INCAVI estem enfocant accions en múltiples canals i espais per revertir-ho.   

Entre les accions de 2024, hi ha també la recuperació de la Setmana del Vi Català.

En tenim moltes ganes perquè és un aparador únic per divulgar el vi català i tota la seva agenda. Potser no seria una recuperació perquè no l’hem acabat de perdre. Però sí que tindrà un altre calendari, se celebrarà en un moment diferent de clima i paisatge i permetrà ser altaveu del que passa al sector. L’estem definint i s’inclourà en l’estratègia global que preparem.

Que les 11 denominacions d’origen catalanes s’hagin posat d’acord per compartir campanya no haurà estat fàcil. Que ha ajudat a sumar i reunir complicitats?

Era una demanda històrica del sector i les denominacions d’origen han estat compromeses des del primer moment. Han estat facilitadores i des de l’INCAVI els agraïm la implicació i el suport. Hem fet sessions de treball i hem posat sobre la taula els denominadors comuns però també les diferències. El procés ha estat molt valuós per a tothom i ens ha permès construir el relat del vi català en conjunt. Trobar o definir els atributs que ens defineixen a tots ha estat enriquidor.  

Hi ha diferents velocitats i nivells de coneixement de les DO’s catalanes, tant a Catalunya com a l’estranger. Com s’aborda la diferència per explicar que Catalunya és un gran país de vins?

La riquesa és el gran valor d’aquest país i l’hem de poder explicar així. Totes les denominacions d’origen tenen la seva singularitat i història i només cal fer un cop d’ull per observar el mosaic de paisatges, climes, varietats… Això ens dona complexitat i traslladem aquest missatge polièdric al públic final.

L’enoturisme és clau per mostrar els territoris del vi i els projectes enològics amb valor. Treballaran plegats l’INCAVI i la Direcció General de Turisme per enfortir la promoció?

I tant. És fonamental, la coordinació està en vigor. L’INCAVI com la institució que coneix i està a prop dels cellers i de les denominacions d’origen som un aliat clau per assegurar que arribi un bon missatge. Ja tenim una sessió de treball planificada per definir conjuntament el 2024.

Quins eixos del pla #HoritzóINCAVI2025 es prioritzaran aquest any?

Tenim dues prioritats. Per una banda, la presentació de la propera fase de la campanya comunicativa i les accions en canal que se’n derivin. I per l’altra, el Pla de Recerca i Innovació de l’INCAVI. Hem fixat l’horitzó en el 2030 sobretot perquè el moment és crític i pensem que el que calen són solucions per pal·liar-ho i també adaptatives com, per exemple, treballar amb varietats autòctones de raïm que s’han demostrat més resilients a l’escenari de sequera. El pla es dirà OENOTRIA i ens permetrà treballar amb una eina potent durant els propers anys.

Vostè que és de terra i de família pagesa i que té encomanada la gestió de la vinya i el vi del país, com viu la sequera?

Genera patiment, lògicament. Però penso que si aixequem la mirada trobarem que en diferents moments de la història s’ha patit i hi ha hagut dificultats climàtiques i sempre ens n’hem sortit. Davant dels canvis, la resposta és més recerca que mai. Hem de tenir diversitat de solucions per aplicar. El nostre sector és el primer sempre a trobar solucions i adaptar-se i a mirar endavant. Cal interpretar molt bé els resultats, tenir més dades que mai i més informació i amb aquesta base, actuar i prendre decisions clares.