Hi ha un marge que m’enamora…
Que em fascina.
D’aquest marge vaig collir flors d’hipèric per St. Joan, que a hores d’ara maceren en oli i que curaran les ferides dels de casa. D’aquest marge vaig tallar la sempre viva que ens dóna la benvinguda. D’aquest marge, en poques setmanes, recollirem móres per fer-ne melmelada pels esmorzars!. D’aquest marge, aquest hivern, tallarem sarments de Lot per empeltar carinyenes…
Aquest marge que només té 100 passes! Què no podríem fer amb km i km de marges que tenim a l’abast?
Viure al marge…. Una idea bella, atractiva…. M’atrau tot allò que és i tot allò que comporta: la paraula, la metàfora, l’al·legoria, la definició, i l’antítesi! Perquè el ramat sempre va pel mig del camí.
La vida al marge no és fàcil. Sempre és costerut o pedregós, poc transitat i amb entrebancs, però l’alçada, la mirada des del marge, les dificultats que presenta, l’aprenentatge que et permet, la lentitud del transcórrer del temps i la diversitat que hi habita, ens ofereixen una perspectiva difícil de millorar.
Al marge.
Al marge de què?
“Al marge” com a posició geogràfica i com a posicionament ideològic. Al marge de les normes, de les expectatives, d’allò que és correcte i d’allò que no ho és.
Al marge de l’error i de la veritat.
De tot i de res.
I des del marge es pot fer vida, es pot fer rebel·lió, es pot fer camí i es pot fer vi. Vins de pedra, vins al límit, vins amb paisatge, vins amb intenció, amb imaginació, amb perspectiva, vins de solitud, enigmàtics, vins que ens facin ensopegar i que ens permetin aixecar-nos, vins reivindicatius….
La possibilitat d’una magnífica revolta.
La rebel·lió dels vins al marge.
