Aires de bosc

Recentment ha aflorat a debat la importància dels boscos per a la salut. La necessitat de les societats urbanes per disposar d’espais on desconnectar o, millor dit, on reconnectar amb la natura, es fa palesa tot sovint amb les aglomeracions per anar a caminar a bosc, a esquiar o per anar a buscar bolets. Reconeguda ja pels romans que l’aigua era font de salut (Salus per aquam-SPA), ara arriba la salut per efecte del bosc (Salus per silva).

Aires de bosc_P1010099Al Japó els metges recepten “banys de bosc” de la mateixa manera que els d’aquí recepten fer la “ruta del colesterol”, passejos a pas ferm per tal d’activar el metabolisme. Aquests banys de bosc, lluny de ser una novetat, ja s’havien receptant de manera indirecta fa més d’un segle, quan els metges locals diagnosticaven estades en entorns restauratius, en zones forestals, per anar a “prendre les aigües”, passejar tranquil·lament o llegir sense pressa ni destorb. En definitiva, gaudir de l’entorn, deixar que els sentits s’amaressin de bosc tot recuperant el benestar físic i psicològic. En definitiva, aproximar-se sense intenció, sense esperar res, per obtenir molt.

Un cop presentada la criatura, hom es pregunta: i on està la gràcia? Això ja ho sabíem! Cert, ho intuíem, però fins fa poc que no s’està demostrant científicament els beneficis terapèutics de caminar en entorns forestals madurs. Substàncies de tot tipus entren a l’organisme com si d’una aromateràpia es tractés i generen molts beneficis per a l’organisme, tant des del punt de vista físic com mental.

Caminar és positiu, fer-ho en entorns boscosos més i, si aquests boscos són pregons, encara més. El silenci, la presència d’arbres centenaris i de fusta morta, juntament amb un traçat que no sigui exigent en llargada i desnivell, són alguns dels elements clau per als anomenats itineraris forestals terapèutics. Els destinataris d’aquests senders són persones que, tot i que habitualment caminen, no son excursionistes i no volen fer sobreesforços: simplement volen passar unes hores prenent “els aires del bosc” sense pressa.

El Bosc de Poblet proposa el primer itinerari forestal terapèutic de les comarques tarragonines per tal que persones que habitualment no caminen a bosc, s’hi animin. Aneu-hi, porteu-hi algú proper, descobriu-lo sense pressa: guanya qui s’hi passa més hores.