“Sòls vius contra el canvi climàtic” ha estat el lema del primer Simposi de Viticultura Regenerativa que ha tingut lloc a Catalunya, impulsat per Família Torres. L’any 2008, el compromís amb la lluita contra el canvi climàtic es va instal·lar al projecte enològic i ha impregnat totes les decisions d’elaborar vi. Ara, en plena emergència climàtica, fan un pas endavant liderant el moviment regeneratiu, reunint experts internacionals i referents nacionals en una jornada durant la qual tots advertiran dels riscos de no recuperar la terra davant del càstig a què ha estat sotmesa durant massa anys. El simposi posa llum a una manera de concebre l’agricultura més respectuosa i natural, poc implementada encara al país, però que cada vegada compta amb més adeptes. A la sala del VINSEUM, on se celebra la jornada, viticultors de diferents regions de vins catalanes (especialment del Penedès i de Priorat) aplaudeixen les aportacions que s’hi fan. Els assistents, val a dir-ho, són dels qui exploren des de fa temps l’ecologia i la biodinàmica a la viticultura.
El simposi conclou amb una crida a revertir el model actual de gestió de la terra i amb l’anunci del director general de Família Torres, Miquel Torres, de crear una associació a Catalunya per compartir experiències i promoure el canvi. La cofundaran amb Clos Mogador, Can Feixes i Agroassessor Consultors Tècnics. “La regenerativa ha de venir per autoconvenciment”, dirà. Però està clar que és determinant poder compartir experiències, conèixer els riscos i avantatges d’una pràctica que busca essencialment fixar CO2 al sòl per millorar-ne la seva salut, evitar-ne la seva erosió i afavorir la seva capacitat de fer front als episodis de sequera. Amb la regenerativa, els sòls retenen millor l’aigua, la qual cosa contribueix a potenciar la seva biodiversitat, a crear un sistema equilibrat i resilient, i a produir aliments saludables.
No hi ha millor demostració per convèncer que l’èxit d’un cas real. L’enginyer tècnic agrícola Francesc Font és especialista en agricultura regenerativa i soci d’Agroassessor: “Cada 5 anys es perd un centímetre de sòl; la natura triga 40 anys a formar-se de nou. Quant de sòl ens quedarà al futur? Què podem fer nosaltres?”, dirà. La seva intervenció és un relat sincer i personal que també recull al llibre “Arrelats a la terra”. “No només sembrem cobertes vegetals amb lleguminoses que fixen nitrogen en vinyes velles i joves, sinó que també les gestionem. I protegim els sòls, perquè la vida del sòl és el cultiu més important que tenim, perquè després se n’alimentin les vinyes, les oliveres, el cereal…”. Amb projectes a l’Empordà i Menorca (mel, ametlles i vinya), Font confirmarà que la regenerativa comporta a la llarga una rendibilitat econòmica, però el més important és que, mentre la desenvolupen, són més feliços. Insistirà en la importància de crear indicadors i “medir per millorar”. I en aquest sentit, aporta dades com que als seus sòls han crescut un 1000% el protozous que tenen un paper protagonista en la fixació del carboni. O que capturen 15 tones per hectàrea i any de CO2 a les finques, l’equivalent al que emeten 10 vehicles.
L’experiència de Francesc Font és la més complerta i propera geogràficament que es presenta al simposi, però sobre regenerativa l’autoritat és l’ecòleg Allan Savory, president i fundador del Savory Institute. Defensa per videoconferència la importància de desenvolupar una gestió holística no només a les granges, sinó arreu, “també en política internacional”, afirmarà. Recorda que els primers grangers que va formar als Estats Units han aconseguit augmentar el seus beneficis, mentre que els qui no van posar en pràctica el model regeneratiu es van arruïnar. “El problema no és el que produïm, sinó de quina manera gestionem la natura, l’economia i la humanitat”, reblarà. Un segon testimoni d’abast mundial és Darren Doherty, fundador de Regrarians, consultor i formador en agricultura regenerativa, que posa l’accent en la qualitat dels aliments que produeix aquest sistema i en la importància d’analitzar diferents indicadors per implementar-lo: clima, geografia, aigua, accessos, bosc, edificis, tanques, sol, economia i energia. Col·labora en un projecte a França, a Domaine de Mazy, on han aconseguit integrar fileres múltiples d’ametllers i ceps. Hi ha una convivència orgànica que dona riquesa als sòls i a ambdós cultius. També des d’Austràlia, el viticultor, enòleg i propietari de Cargo Road Wines, James Sweetapple, exposa els beneficis de la regenerativa. Maneja 7 hectàrees de vinya que, durant tres mesos, conviuen amb la pastura d’entre 200-300 ovelles, amb un encerclat elèctric portàtil, que els dóna llibertat i autonomia. Sweetapple ha aconseguit augmentar la producció de raïm en gairebé un 12%, malgrat que el país estava travessant la pitjor sequera dels últims 100 anys. Els beneficis que li ha comportat la regenerativa són: més matèria orgànica al sòl i un pH més neutre, més capacitat de retenció d’aigua i millor capacitat per afrontar sequeres, raïms de més qualitat, menys despesa, regeneració dels arbres, no erosió del sòl, més nitrogen, fòsfor i potassi al terra, reducció de males herbes… Durant la seva intervenció, interpel·la l’auditori a fer el canvi de manera immediata: “Comenceu ara, si us plau. No dubteu. Us estalviareu diners, despeses de producció, ajudareu a conservar el vostre entorn natural i el dels vostres fills (…) Podeu canviar la vostra terra amb certa rapidesa i estareu més feliços”.
La investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Pilar Andrés, deixava clar al simposi que “tot el que es faci al sòl té un valor important, perquè els microorganismes que l’habiten s’encarreguen del maneig del carboni i de la seva fertilitat”. “En un gram de sòl, hi ha milions d’invertebrats, des de fongs a cèl·lules bacterianes”, explicarà. Experta en la biodiversitat de sòls, dirà que la biodiversitat té una funció de bioindicació. I que les funcions dels microorganismes són diferents en l’agricultura convencional i en la regenerativa. En aquesta última, mana el carboni. Es tracta d’aconseguir que el sòl en segresti i no que n’emeti.
En totes les intervencions s’albira la necessitat d’un horitzó nou, però especialment la urgència per implementar-lo. Família Torres exposa els seus plans de futur que passen pel compromís de reduir un 60% d’emissions de CO2 per ampolla, el 2030. Un camí que van iniciar el 2008 i que ja els ha situat en una reducció del 34%. Tenen 900 hectàrees amb certificació ecològica i el proper pas és implementar un pla agrícola a 5 anys vista per convertir-ne 500ha a regenerativa amb la voluntat “d’entendre parcel·la a parcel·la”, dirà el director general. S’està desenvolupant a Mas La Plana (Penedès), Milmanda (Conca de Barberà) i Mas de la Rosa (Priorat), amb la incorporació de coberta espontània i sembrada i altres manejos propis de la regenerativa. L’Associació de Viticultura Regenerativa serà un marc per resoldre els dubtes que apareguin en el camí, com per exemple: “Quina coberta fixa més carboni? Quina coberta va millor en funció dels objectius? Quina incidència té en la biodiversitat?”, enumera Miquel Torres. Família Torres pren la decisió d’apostar per la regenerativa després de detectar l’erosió d’alguns dels seus sòls. Abans de passar a l’acció es crea un grup de treball intern format per enòlegs i tècnics que anomenen “terra viva”. Serà l’espai per “compartir experiències, fixar objectius i gestionar riscos”, dirà Miquel Torres. El director general de Família Torres afirma amb convenciment que “la viticultura regenerativa és l’únic model que té com a eix principal la captació de carboni als sòls i s’ha de potenciar aquesta funció del terra per contenir la crisi climàtica i ajudar al planeta a recuperar-se”.
La regenerativa comporta felicitat a l’home i vitalitat a la terra, però la pregunta és si la qualitat i la sanitat dels aliments també és perceptible i mesurable. Miquel Torres dirà que “la resiliència de la viticultura regenerativa transfereix al vi més consistència. Els vins reflecteixen els sòls més fèrtils. No són tan madurs i sobreconfitats. I en anys de sequera es poden obtenir vins més elegants també”. El que passarà en els propers anys està per veure, però la divulgació serà sens dubte la clau. I per això la creació de l’associació té sentit. Per compartir el camí que s’inicia i sobretot perquè més productors abracin la regenerativa.
