De petita a casa meva acostumàvem a escapar-nos els diumenges a passar el dia fora. El destí sempre era a menys d’una hora de casa i diguem que teníem tirada a la Conca perquè aquí hi trobàvem de tot. Havíem visitat moltíssimes vegades el Monestir de Poblet, havíem anat a buscar bolets a la Serra de Prades o al Bosc de Poblet, a algun esmorzar popular a cooperatives modernistes com la de l’Espluga de Francolí o la de Nulles, a passar el dia a l’Espluga de Francolí (amb una àmplia oferta: la cova, el museu, etc.), al castell dels templers de Barberà de la Conca o a descobrir un dels paisatges que més m’emocionen com la Vall del Riu Corb i Vallfogona. I no cal dir que Montblanc era parada obligada en moltes ocasions.
És potser per aquests records infantils o perquè hi tinc bons amics, que la Conca de Barberà sempre ha estat un dels meus racons preferits: en pocs quilometres pots gaudir de senderisme i de muntanya; de paisatges amb contrastos; d’història, pedres i tradició; de descans i relax en aigües termals; de bon menjar i, sobretot, de bon beure. Encara ara, sempre que puc, m’hi escapo.
Jo que sóc penedesenca sovint sento certa enveja a La Conca. Per una banda, compteu amb un territori que no ha patit la pressió de les infraestructures ni la urbanística amb la mateixa rabior que ho ha fet al Penedès; mantenint encara aquells paisatges extensos tant preuats que mostren la simbiosi entre l’home i la natura: conreus, vinya, marges, boscos, pobles amb solera, senders, etc. Paisatges que només en altres poques zones de Catalunya pots trobar, com al Priorat o com a la Terra Alta.
I d’altra banda, aquest saber fer de la gent de la vostra terra: el cooperar, la voluntat de treballar plegats per un territori i per mantenir un paisatge. I mostra d’això és que les cooperatives agràries més singulars de Catalunya són a la vostra comarca, obres arquitectòniques espectaculars i que moltes d’elles encara funcionen en ple rendiment; que cada cop hi ha més cellers petits o mitjans que elaboren un vi d’altíssima qualitat i que han sabut fer del trepat un baluard de la regió i han sabut compartir l’èxit amb altres cellers; o el darrer i més sorprenent, heu tingut la brillant idea d’ajudar a petits i joves elaboradors de vi a fer realitat el seu somni creant un viver de cellers. Un espai que, com si d’una cantera es tractés, en surten grans vins com els de Gatzara, VidVertus o els més recents Succés Vinícola, entre d’altres.
Per tot això, sempre esperono un gran futur per La Conca de Barberà, una comarca diversa amb petits paradisos per mostrar. Un espai on l’enoturisme hi pot brillar si sap transformar aquesta riquesa natural i cultural en experiències i històries que captin l’atenció dels viatgers. Històries que tots i cadascun dels que sou de La Conca teniu i de segur que sabeu comunicar prou bé per ser-ne grans ambaixadors.
