Cada dia estic més convençut que som molt afortunats de viure en aquest racó de món. A vegades podem arribar a pensar que ja ens sembla bé només pel fet que és el nostre. Això també està bé, mirar-se el melic, amb mesura, ajuda a creure que aquest espai nostre potser no està gens malament.
La veritat però, és que no cal que ens mirem gaire el melic. La Conca de Barberà dóna per estar-ne ben orgullós i fins i tot fer-se una mica el xulo de pertànyer a una terra on freqüenta la gent compromesa i que estima el territori.
Els darrers anys, potser empesos pel fantasma de la situació social i econòmica que plana sobre nosaltres, la gent de la Conca sembla que haguem aixecat les orelles i ens haguem posat en alerta. Hem tret pit i hem estat capaços, poc a poc, de posar en valor la nostra comarca i tot allò que ens ofereix.
El turisme, el món dels cellers amb la D.O. Conca de Barberà, la restauració, el teixit associatiu, el món empresarial i també l’emprenedoria sembla que s’han posat les piles per construir Conca i normalitzar-nos com a territori. Els últims anys i l’estrebada que tots plegats hem patit, ha servit per deixar enrere polítiques de campanar i apostar, poc a poc i sense adonar-nos-en, per identificar-nos i apostar per la Conca com a unitat territorial però també com a realitat social. Realment som quatre gats, tots ens coneixem, i això, és una gran sort i un mar d’oportunitats que hem de ser capaços d’aprofitar.
Sóc de la Conca de Barberà. Cada cop em costa menys dir-ho i això és un gran què. Tot i això, no renuncio a dir ben fort que sóc de Montblanc, ara però, ho dic tenint en compte aquesta sensació de pertinença a la comarca que ha anat calant. Modestament, penso que s’ha fet i s’està fent molt bona feina a la comarca i no cauré en el discurs tòpic i catastrofista sobre que som una comarca desconeguda, oblidada i bla bla bla… Si avui som on som, i ens ho creiem, és perquè molts s’ho han treballat durant molt de temps.
Fa uns dies, el diari El País entrevistava Albert Cañigueral, un expert en consum col·laboratiu. Ell afirmava en aquesta publicació que «abans compartir era de pobres i ara és de llestos». Me la quedo. Em quedo l’expressió i l’aplico a la Conca. Siguem intel·ligents i compartim tot allò que ens sigui possible. Només així donarem l’oportunitat a les generacions futures de poder tenir l’opció de poder viure, en el sentit més ampli del terme, a la Conca de Barberà
Joan López
Periodista [http://www.naciodigital.cat/delcamp/laconcadiari/]
