La feina de cada dia em porta a desplaçar-me diàriament a Tarragona i dins del meu àmbit de treball tarragoní, sóc aquell que baixa de la muntanya. Per a mi, dir que sóc de la Conca és un orgull i una forma de reafirmar-me a un territori.
Segurament que aquest sentiment també el tenen molts altres conquencs, és una manera de sentir-se arrelat a un espai que va més enllà d’un simple lloc geogràfic.
És una suma i barreja alhora, de paisatges, conreus, turons, comellars, rius, torrents i barrancs. Pobles petits i de més grans amb la seva gent, les seves costums i tradicions, el seu parlar i el seu propi tarannà.
Projectes d’identitat territorial com el que està duent a terme la Conca 5.1 han d’ajudar a fer sortir de dins de cada habitant de la Conca aquest sentiment que ben segur que tots tenim, però que molts cops no li donem el valor que té.
Hem de fer bandera del que som i sentir-nos orgullosos de la nostra comarca, sense oblidar però, els nostres orígens i la nostra pròpia història, no hem de renegar del passat rural de la comarca, és precisament aquest passat el que ens ha deixat tot el que ara estimem i posem en valor.
Una comarca amb una gent que va ser pionera en el cooperativisme agrari, que va ser la primera comarca a plantar cara als capricis d’un govern que ens volia portar els residus industrials que naltros no generàvem, és una comarca amb una gent valenta i amb empenta.
L’actual crisi econòmica crec que ens ha de fer obrir definitivament els ulls per tal de programar ja quin futur volem per la nostra Conca. Davant el context de crisi que afecta precisament a les comarques més industrialitzades i amb més població, cal reafirmar-se com a comarca rural i poc poblada.
És ben cert però, que el sector primari de la nostra pagesia i ramaderia també està molt malament, però no precisament per l’actual crisi, són altres factors que fan de la pagesia un mal negoci.
Des de la nostra pròpia consciencia de comarca hem de treballar per pal·liar aquests factors que impedeixen guanyar-se la vida fent de pagès o ramader, ja tenim gent que hi està treballant en aquesta direcció, sent pioners altres cop des de la Conca, com és el cas del celler de viveristes de Barberà de la Conca.
Tenim també una carta amagada, que si la sabem jugar ens pot facilitar llocs de treball i riquesa a la comarca, és la carta del turisme: Turisme cultural, familiar, de natura, etnogràfic, senderisme, enoturisme …
S’ha d’apostar fort al turisme, fent-lo compatible amb l’activitat del sector primari: producció i elaboració a la comarca de productes amb identitat amb venda directa als visitants.
Posem-nos tots les piles: Administracions locals, empresaris dels diferents sectors implicats, entitats, museus, col·lectius …
Potser per començar deixo dues propostes: trobar una marca turística atractiva i crear un Patronat de Turisme Comarcal amb tots els implicats i interessats que sigui professional i actiu.
Manel Martínez
Especialista en patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Autor del Bloc http://blocs.tinet.cat/lt/blog/manel-martinez
