Aquest estiu, en una tarda d’aquelles caloroses i mandroses, vaig fer un petit experiment. Era a la biblioteca i, entre l’avorriment, em vaig entretenir a badar per revistes de gastronomia, turisme i temàtiques variades. Sé que ara molts pensareu què hi feia jo a la biblioteca en ple mes d’agost analitzant revistes i no pas estirada a la platja o passejant per la muntanya. Millor no preguntar. La qüestió és que aquella tarda em va picar per analitzar la publicitat que fan les marques de vi i cava a les revistes del nostre país. Hi volia trobar imatges refrescants entorn el nostre producte estrella; de vespres que s’allarguen al voltant d’una copa de vi; de festes majors i revetlles que s’acompanyen amb cava; de paelles a la platja que es reguen amb un bon vi blanc i fresquet; o d’amors d’estiu que neixen de l’embriaguesa dels tanins! En definitiva, suposo que hi volia trobar la versió vitivinícola del “Mediterràniament” que amb tant d’encert ens va saber vendre una marca de cervesa.
Però com us podeu imaginar, no hi vaig trobar gran cosa de tot això. Aleshores, seguint amb el meu “petit experiment” vaig demanar al bibliotecari (que també estava força avorrit entre els exàmens de juny i les recuperacions de setembre) que em portés algunes revistes del Nadal per comprovar realment com era la publicitat del món del vi i el cava. I ara sí, gran desplegament de glamur, de colors daurats, d’escenes de nostàlgia, de tradicions nostrades i d’anuncis tenyits d’una creativitat força bàsica i carrinclona.
El món del vi, i sobretot el del cava, es queixa sovint de l’estacionalitat del producte i de la manca de consum entre el target més jove. Queixar-se és molt fàcil. Actuar és el que és realment difícil. I encertar-la està només a l’abast de molt pocs. Perquè ens posem les mans al cap quan veiem que a la televisió celebren les campanades de cap d’any amb cervesa, però en canvi a ningú se li ha acudit patrocinar un macrofestival de música jove amb un vi d’agulla, per posar només un exemple a l’atzar. La base de la creativitat és preguntar-se ‘i per què no?’. La marca de cervesa gallega ho va fer i li va sortir bé. Era arriscat i agosarat, però també era diferent i trencador.
Ara farà dos anys que vaig obrir el blog www.prettywines.com. Des d’aquesta plataforma m’he dedicat a analitzar dissenys d’etiquetes i estratègies de comunicació de vins i caves d’arreu del país i de més enllà. Puc dir, després de 24 mesos, que alguna cosa està canviant en el sector i que, cada vegada més, la creativitat està entrant amb força a molts cellers. Suposo que és només qüestió de temps. Primer va ser el boom de l’enoturisme, després el de la imatge i algun dia arribarà també el de l’estratègia. Perquè només així podrem realment canviar els hàbits dels nostres ciutadans i arribar a sectors que ara ens semblen inassolibles. Alguns ja ho han començat a fer, enhorabona per ells.
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=biJ1kZtIoyI&w=640&h=360]
[Núria Martí]
Prettywines
