Polint el diamant

Quan estudiava enginyeria agrònoma a Lleida, va sorgir una especialitat que se’n deia, si no recordo malament “Gestió i Ordenació del Territori”. Per mi es mostrava com una opció força atractiva, si bé finalment em vaig decantar més per l’especialització en el conreu de vegetals. En aquells dies (ja fa més de 15 anys!), jo em vaig adonar (afortunadament els pensadors del país ja ho havien detectat molt temps abans) que calia una visió global, a nivell com a mínim autonòmic, per optimitzar l’aprofitament del recurs “territori” per part de la població que l’habita. És a dir, la finalitat no és altra que destinar unes zones a uns usos i unes altres a uns altres, però procurant que quedin cobertes totes les necessitats de la societat que ocupa el territori en qüestió. I entre aquestes necessitats, cal veure que hi ha també la d’esbarjo, l’esbarjo d’una societat que cada cop millora més la seva qualitat i esperança de vida, i que cada cop disposarà de més temps per a l’oci.

Doncs bé, en el cas de la Conca de Barberà, veig la seva explotació sostenible com a destinació turística com una gran oportunitat per cobrir aquesta creixent necessitat d’esbarjo. Una proposta que no va en absolut renyida amb el desenvolupament del sector industrial a la comarca, tot i que sí que caldria ser molt rigorosos amb l’establiment d’unes normes que garantissin la preservació de l’atractiu paisatgístic actual de la zona. I és que la Conca, manté un aspecte, podríem dir, encara “verge” en aquest sentit. I és, precisament aquesta característica, la que intueixo pot contribuir a valoritzar-la enormement en un futur (esperem que no gaire llunyà…).

Cal més que mai que la gent (i sobretot els polítics) de la comarca, prenguin consciència d’aquest potencial i comencin a teixir una xarxa de relacions entre els múltiples i variats operadors que existeixen, per assegurar què els visitants marxin encantats i preconitzin les bones experiències viscudes, atraient així a nous visitants. I sobretot també per a què els estaments administratius superiors així ho vegin, i entenguin aquesta comarca com un espai a potenciar com a destinació turística.

Patrimoni arquitectònic, natura i paisatge, productes agroalimentaris i artesanals propis, restaurants, hotels i allotjaments rurals, etc… Tot això ja és present a la Conca i amb possibilitats de perfeccionament. Només cal que treballem conjuntament per aprofitar sinergies i creixem com un col·lectiu potent, capaç d’oferir el millor servei per a tots i cada un dels turistes que ens visitin.

La Conca de Barberà és un diamant en brut que tot just comencem a polir! I iniciatives com LA CONCA 5.1, ajudaran a agilitzar aquest procés.

Salut i bon vi,

Anton Castellà i Martín
Enginyer Agrònom / Enòleg
GATZARAvins (Viver de Celleristes de la Conca de Barberà)
http://viverdecelleristes.concadebarbera.cat/