La importància de treballar en xarxa

Sóc un foravila que fa gairebé 7 anys que visc i treballo a la Conca de Barbera en el món del vi. Des que vaig arribar a la Conca sento que és una comarca amb un futur magnífic. Tenim unes bones infraestructures ja instal·lades i unes de futures molt interessants (per exemple l’autovia Tarragona-Montblanc). Però veig que els anys passen i continuem, tots plegats,recitant el mateix discurs; “tenim un futur magnífic”. El meu neguit és que aquest futur no arribi mai.

Disposem d’uns paratges naturals excepcionals, museus, artesania (alabastre, vidre, ferro…), restaurants de tot tipus i nivells, un gran ventall de productes autòctons; vi, oli, fruits secs. Tenim història (la cova, els museus, les cooperatives,…), per no parlar de la quantitat de cases rurals, apartaments, hotels, hostals, etc… per fer que els turistes que vinguin a visitar la comarca en surtin enamorats, repeteixin la visita i a més la recomanin.

M’agradaria dedicar aquest article a reivindicar l’oportunitat que podria representar el fet de treballar en xarxa, ajudar-nos, aprofitar sinergies, enfocar els nostres esforços cap a un objectiu comú. Estic absolutament convençut que la comarca es troba en un punt i en una situació magnífiques per tirar endavant.

Us proposaria que per un moment intentéssiu fer un exercici d’empatia i us poséssiu en la pell de la gent que ve de ciutat a visitar-nos. Començant per fer una visita al Monestir de Santa Maria de Poblet (patrimoni de la Humanitat), passant per les coves de l’Espluga, el Museu del Vidre o el de la Vida Rural. Passejar pel magnífic cas antic de Montblanc amb les seves muralles i llegendes de Sant Jordi, aprofitar per comprar en algunes de les pastisseries que fan carquinyolis, neules, coques, etc… Amb l’opció de visitar algunes de les cooperatives modernistes amb més interès arquitectònic del país com la de Sarral o la de Barberà entre altres. Anar a fer un tomb amb bicicleta, a cavall, amb quad o bé a peu. Visitar un parell o tres de cellers amb el seu tast de vins corresponent. Fer una parada en qualsevol de les agrobotigues que hi ha per tota la comarca per comprar els magnífics olis, mel, ametlles i avellanes. Fent nit en algun dels allotjaments dels quals disposem. Per no parlar de la riquesa natural de les muntanyes de Prades. I així podria continuar una bona estona.

Hem de ser conscients de tot el que podem oferir! El que falta és que entre tots organitzem aquesta escudella barrejada de serveis d’oci. Hem de proporcionar al turista una experiència inoblidable, entre tots ho tenim tot, sols no tenim res. Per això la importància de treballar en xarxa. Al meu entendre tot això hauria de sortir de la iniciativa privada organitzada i cooperant. Aquesta seria la manera que els estaments públics veiessin clarament justificables les inversions necessàries per promocionar i donar a conèixer la comarca i així aconseguir que la gent vingui a visitar-nos.

Hem de pensar que quanta més gent vingui a conèixer-nos, més negoci per tots. Enlloc de veure els nostres veïns com a competidors, ens hauríem de veure com un equip. Heu de pensar que competim amb la resta de regions enoturístiques del món i per això penso que el present i el futur està en treballar tots junts per convertir la comarca un lloc de referència en el camp del turisme d’interior. Si perdem el temps posant-nos pals a les rodes, tancats en tirar endavant cada un els nostres negocis, estem perduts. En un món cada vegada més globalitzat la competència no són els veïns més propers sinó la resta del món.

Per això penso que cooperar, organitzar-nos i treballar en xarxa és la única sortida. Sinó el futur somiat no el farem mai realitat. Hem de ser capaços d’oferir una imatge de comarca integral i única i per això hem de anar tots a una i sense fissures.

Josep M. Gil
Director Técnic – Enòleg Celler Abadia de Poblet
http://vinosdepoblet.blogspot.com/