Estimar la Conca

20120611_173137Actualment estem vivint, podríem dir, un segon romanticisme. El romanticisme d’aquest segle XXI mostra diferències respecte el del segle XIX nascut a Alemanya, però on trobem determinades característiques que ens hi fan recordar. Per exemple, el realçament nacionalista, tan important a la Catalunya del XIX de to regionalista i tan important a la Catalunya del XXI de marcat to independentista. Altres característiques poden ser la importància de la naturalesa, la imperfecció en l’art o el gust per l’exotisme. Característiques molt evidents en la societat actual, lligades a d’altres com l’admiració per la ruralitat, l’autenticitat o bé l’originalitat.

Totes aquestes característiques les trobem arrelades a la nostra comarca. Per posar algun exemple, quan parlem de nacionalisme, no parlem d’altra cosa que la identitat d’un poble i d’una gent, identitat ben palesa a la Conca de Barberà. Si parlem de natura trobem les imponents serres de Prades, d’un valor extraordinari, unes muntanyes que a cada pas hi trobem història en múltiples formes geològiques, paisatgístiques o bé en les restes de l’arquitectura rural. Però també trobem altres serres, no gens menyspreables, com Miramar, Comaverd o el Tallat.

Una altra de les característiques de la nostra comarca és la ruralitat. La Conca és eminentment rural fet que ens apropa a la seva originalitat i la seva autenticitat, valors que, com ja he mencionat, es troben molt realçats en el món d’avui, potser fruit de les convulsions i constants canvis que han sofert les ciutats i que ha fet perdre aquesta autenticitat. També he mencionat característiques com l’exotisme en el sentit d’aïllament. Encara avui, afortunadament, a la Conca hi podem trobar indrets poc explotats, podríem dir verges, o bé indrets que encara es troben lluny dels grans creixements i les urbs.

Per tant, podem veure que molts dels valors que caracteritzen la nostra societat són ben presents a la Conca de Barberà. I aquest fet és molt important per ser conscients de la nombrosa riquesa que tenim present i d’aquesta manera poder-la estimar. No és pas un mot bucòlic el d’estimar, perquè si realment estimem el nostre territori, perquè d’arguments, elements i valors no ens en falten, serem conscients que hi ha uns pobles, uns camps, unes serres a preservar. En això vull dir que si prenem consciència de les riqueses de la nostra comarca podrem, per una banda, reconèixer aquelles mancances que encara tenim i, per altra banda, defensarem tots aquelles elements de valor que cal realçar. A més totes aquestes característiques i valors es troben acompanyades d’altres aspectes d’important rellevància com el turisme, la cultura del vi o bé d’skilines molt importants com Poblet o Montblanc

Tot això, ens ha de servir per traçar un horitzó comú, perquè si tots aquestes elements no som capaços de preservar-los i conservar-los mitjançant, per exemple, una carta del paisatge, podem perdre’ls o deixar que ens els destrueixin, fet que suposaria el suïcidi de la comarca tal i com la coneixem. Per tot això, cal que els agents del territori i les associacions territorials consensuïn un punt de sortida comú posant en relleu tots els múltiples elements que enriqueixen la nostra comarca per tal de treballar per un futur socialment desitjable, econòmicament viable i ecològicament prudent a fi de construir la Conca que volem els conquencs amb consens i unitat.

*foto feta per l’autor entre l’ermita de Santa Anna i Prenafeta

Toni Cartanyà Moix
Estudiant de geografia
Membre de diverses associacions de la Conca de Barberà
@Tcartanya