És l’hora de la Conca, segur!

Perquè crec que ens en sortirem, perquè vull ser optimista quan tothom ens vol fer creure que hem de ser pessimistes, perquè no hem de tornar a perdre el tren, perquè hem de fer-ho per la memòria dels nostres avis i àvies, perquè ens ho mereixem, perquè…

Efectivament, ara que tothom parla de crisi hem de fugir d’aquesta malastrugança i avançar de valent per projectar la Conca vers el futur. Aquesta tardor he tingut la oportunitat de visitar la regió de la Toscana italiana, mai hi havia estat i feia temps que volia anar-hi. Què carai té aquesta regió que se’n surt tan bé? em preguntava abans d’anar-hi. Allà he vist vàries coses però me’n quedo dues que per a mi són molt importants. Primer, que el paisatge toscà no és massa diferent del paisatge de la Conca. Ja m’ho havien dit gent que l’havia visitat abans que jo però fins que no veus les coses no t’ho acabes de creure. Segon, que l’èxit d’aquella regió, no tan diferent de la Conca, repeteixo, és l’autoestima que tenen els seus habitants.

Amb això, vull reflexionar sobre el fet que amb poc esforç, la Conca hauria de sortir del seu amagatall, hauríem de trencar barreres, esquemes, perjudicis, i sortir amb empenta per conduir vers una potenciació del sector primari. Tenim un paisatge encara ben conservat, tret d’algunes malaurades excepcions, tenim una història meravellosa, un patrimoni cultural excepcional, i una gent encantadora, què més necessitem?… Us ho diré: Autoestima! El sector primari, la pagesia i la poca ramaderia que queda, ja va perdre un tren fa anys, la cooperativa de segon grau, ara no pot tornar a badar! La diferència és que ara el tren no passa, sinó que l’hem d’arrencar, però ho hem de fer, i de manera decidida! Un sector primari que es dediqui a produir recursos que després s’el·laboren fora de la comarca no porta a bon fi, s’ha demostrat durant aquests decennis. Alguns productes de la viticultura ja han experimentat que el valor és en produir, el·laborar i comercialitzar. Ser present en tots els sectors, primari, secundari i terciari. La Conca, a més de vinya, produeix altres cultius com l’olivera, el cereal, la fruita seca…en definitiva: diversificació, una altra bona paraula pels temps de corren i que han de venir.

L’aposta per una producció de qualitat, ecològica, integrada o natural, com sigui, l’el·laboració de productes en la potenciació d’una indústria agroalimentària de petita escala però amb molt de valor, integrada i respectuosa amb el territori i uns circuits de comercialització, majoritàriament curts (quilòmetre zero, cooperatives de consumidors, alimentació de col·lectius…), però no només això, amb visió de projecció, haurien de ser alguns del eixos conductors del nostre futur. El viver de celleristes; altres cellers particulars que ja fa anys que el·laboren els seus vins o caves; petits i no tant petits productors de formatges, mel o melmelades; cooperatives que s’han modernitzat; el bon model d’emprenedoria social d’Aprodisca al voltant de l’agroecologia, el projecte de viver d’indústries artesanes agroalimentàries a Concactiva, són ja algunes realitats o properes realitats que han de liderar aquest camí, si més no per la trajectòria o per les seves potencialitats.

En definitiva, un pas decisiu vers el futur sense esperar que de més enllà ens vinguin a resoldre els nostres “problemes”, i és que no en tenim de problemes, el que tenim, millor dit, el que no tenim és la confiança en nosaltres mateixos, i l’hem de recuperar. Sens dubte, juntes i junts, farem de la Conca, no la Toscana sinó la Conca de la Catalunya del segle XXI. Som-hi, que no hem de perdre més temps!

Joan Cartanyà
Soci de ConcaPam. Herbes, oli i territori. [http://www.aromis.cat]
Membre directiu del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà