Cal un projecte per al comerç de Montblanc?

Fa al voltant de quaranta anys que l’ajuntament de Montblanc va posar en marxa un projecte urbanístic revolucionari i visionari, quasi bé utòpic. Aquest projecte va marcar les línies d’actuació de tots els consistoris posteriors en matèria de recuperació del patrimoni arquitectònic i d’ordenació urbanística. Aquesta idea és directament responsable del Montblanc actual que s’ensenya amb tanta joia.

No podem trobar un exemple més clar i proper del potencial de dotar-se d’un projecte ambiciós a llarg termini, encara que, d’antuvi, pugui semblar inassolible.

L’objectiu que motivava aquest pla d’ordenació urbanística era la voluntat de convertir Montblanc, amb la recuperació del patrimoni arquitectònic medieval, en una vila d’interès turístic. Un element que havia de contribuir a la creació de riquesa. Una riquesa molt important per a una comarca rural, empobrida, que pràcticament no s’havia beneficiat de la revolució industrial de principis del s.XX i que no aconseguia fixar la població al territori.
Però mentre el projecte urbanístic es planificà a llarg termini, s’esperà que el comerç de la vila s’hi adaptés de manera natural. Així doncs, mai es va realitzar un pla d’adaptació del comerç i l’economia local a aquesta nova realitat urbanística, a aquest Montblanc medieval i turístic que es posava en marxa. L’evolució del comerç i de l’activitat econòmica de la vila es deixava en mans de les lleis de l’oferta i la demanda, de la creativitat i capacitat individual dels agents que hi volguessin i poguessin participar.
D’aquesta manera, mentre tots els consistoris s’han mantingut fidels al guió, aquest model de transformació turística mai ha tingut la complicitat majoritària del comerç local, acostumat a un hàbitat caracteritzat per la botiga de tota la vida al servei dels montblanquins i veïns de la comarca. Un escenari que, poc a poc, ha anat perdent solidesa amb l’ús intensiu del vehicle privat que ens ha apropat als comerços de Valls, Reus, Tarragona i Barcelona, amb l’expansió urbana fora muralla, el canvi d’hàbits de vida, consum i compra, la presència de grans superfícies comercials i, fins i tot, el lent però progressiu i indeturable augment de les compres per internet.

Així, hem anat veient com, mentre el poble cada cop és més bonic i fa més goig d’ensenyar-lo als visitants, any rere any, els botiguers del casc antic han anat tancant les portes i, lentament, s’ha anat creant un nou espai comercial al barri de Santa Clara, el primer i principal focus de poblament fora muralla de la vila, dibuixant una realitat comercial marcada per dos nuclis, el del casc antic, peatonalitzat i d’interès històric i turístic, i el del barri de Santa Clara, més urbà i funcional, a l’ombra dels supermercats, obert tothora al trànsit i amb un paisatge urbà que podria fer molt més goig.

És assenyat seguir deixant que les coses simplement caiguin pel seu propi pes, que s’imposi la llei de l’oferta i la demanda, i que la iniciativa privada i individual segueixin essent les únics protagonistes responsables del curs dels esdeveniments, sense cap pla, cap directriu, cap objectiu? Estem disposats a permetre i acceptar que passi… qualsevol cosa? Ens agrada la tendència que sembla existir? Podrà sobreviure el nostre petit comerç debilitat a aquesta crisi devastadora, tot sol, sense cap ajut, objectiu ni estratègia comuna? Volem acceptar la possibilitat d’un casc antic sense comerç, només amb bars, restaurants i botigues de regals? Hi farà de bon viure?

Sembla imprescindible de pensar-hi. I aquest no ha de ser un debat polític sinó un debat d’idees, de models, d’il·lusions, fins i tot de somnis.

Al meu entendre, i és una opinió personal, cal que els comerciants de Montblanc i els seus representants polítics s’asseguin a dissenyar conjuntament un model comercial que il·lusioni tothom, i tothom, o com més gent millor, estigui disposat a empènyer. Em sembla imprescindible forjar una complicitat a llarg termini entre el comerç local i el govern de la vila al voltant d’un projecte, marca o model comercial, que ens diferenciï, ens converteixi en el referent comercial de la nostra comarca i ens projecti envers la resta de la província o més enllà. Fins i tot, que ens permeti somniar amb internacionalitzar-lo.

Naturalment, cal seguir fent la feina de cada dia, obrir i tancar, pagar autònoms, iaes, brosses, ibis i demés, mirar d’atendre els clients el millor possible i organitzar activitats de dinamització i fidelització que siguin engrescadores i eficaces. Hem de treure el màxim partit de la situació actual, aprofitar que el poble fa goig, veure com podem beneficiar-nos de l’arribada del Mercadona, gestionar el millor possible tot això de les zones blaves, dels horaris d’obertura i tancament de carrers, mirar de crear productes turístics, apropar a la vila els clients del Càmping Montblanc Park, etc.. Podem optimitzar la visita de turistes? Fer-ne venir més? Vendre’ns millor? Són coses que cal fer a diari, sense defallir, atès que els autònoms que són al capdavant dels comerços hi estan obligats, no tenen cap xarxa de seguretat, no disposen de pla B. Però sembla imprescindible aixecar el cap per damunt del dia a dia i projectar-nos al futur, col·lectivament, com a veïns i veïnes compromesos amb una mateixa comunitat i, inevitablement, interdependents.
Montblanc ho necessita i la comarca necessita que Montblanc ho faci.
Resulta evident que per fer qualsevol cosa, de primer cal pensar-la.
És molt possible que dissenyar i compartir un projecte de comerç local ens permeti accedir, malgrat la crisi, a recursos de que ara no disposem. No s’hagués pogut reconstruir ni un sol tram de muralla sense un projecte. El projecte és l’objectiu però també és l’argument, la idea que es pot explicar, comunicar, vendre i finançar, la fita que es pot assolir amb uns esforços, unes etapes, uns terminis i uns costos determinats. Definir el projecte fa que, d’alguna manera, la idea comenci a ser real.
Crec que la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Conca de Barberà són els fòrums on els comerciants de Montblanc, i fins i tot de la comarca, podrien debatre i elaborar aquest projecte, juntament amb l’ajuntament de Montblanc, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i la nova comissió de turisme comarcal liderada pel CCCB. Les dues associacions són prou representatives del sector i podrien acollir sense cap problema, i molt ràpidament, la resta de comerços i establiments que, per un motiu o altre, en aquests moments no en formen part.
A hores d’ara, Montblanc és la única població de la comarca que disposa d’una oferta comercial rellevant. La Conca de Barberà necessita que Montblanc, en tant que capital i principal porta d’entrada al territori, escampi els visitants per tota la comarca i també necessita poder utilitzar Montblanc per oferir els seus productes. En els darrers anys hem assistit a una significativa arribada de comerciants d’altres indrets de la comarca, fins i tot de fora, que, al meu entendre, confirmen aquesta necessària relació de complicitat i complementarietat comercial i econòmica entre la capital i els seus veïns.
Crec que podríem alimentar la idea de que el Casc Antic de Montblanc, el Montblanc de muralles endins, té la dimensió adequada per a ser pensat com un centre comercial obert. El centre comercial d’una comunitat dispersa de prop de vint mil habitants, envoltada d’un entorn natural encisador i poc conegut, a la falda de les Muntanyes de Prades, a tocar del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, que podem considerar històricament el centre espiritual i nacional de Catalunya, a mig camí entre Lleida i la costa tarragonina i a una hora de la metròpoli, Barcelona. No sembla un mal començament.
En aquests moments, els montblanquins tenim una patata calenta a les mans, l’edifici de la Cooperativa de Viticultors que l’ajuntament no ha tingut més remei que adquirir per un valor de vuit-cents mil euros, als que caldrà afegir un o dos mil·lionets d’euros més per acondicionar per a qualsevol nova activitat que s’hi vulgui desenvolupar. No cal fer esment a que aquesta despesa, en el moment actual, sagna les arques municipals, repercuteix en els impostos de tots els vilatans i, inevitablement, requerirà de considerable atenció i esforços de gestió, en un moment en que els recursos de tota mena són extremament escassos. Tenim damunt la taula un edifici d’aproximadament tres mil metres quadrats que, en posar-se al servei de qualsevol activitat comercial, pot entrar directament en competència amb el comerç local que finança, en part, aquesta actuació amb els seus impostos. Al meu parer, és una situació força complicada.

Altrament, per primera vegada, l’ajuntament de Montblanc disposa d’un equipament de titularitat pública ben situat, accessible, ben comunicat i molt i molt ampli. No és només un edifici històric que cal recuperar sinó un espai amb unes possibilitats d’utilització que no tenen precedents a la nostra vila. Sembla evident que cal posar a treballar aquest nou equipament en benefici de l’economia local i que aquest element que acaba d’entrar inesperadament a escena podria ser la clau de volta del nou model comercial de Montblanc.

Quins podrien de ser els objectius d’aquest nou model comercial, d’aquest centre comercial obert?

· Entendre l’activitat comercial de Montblanc com a unitat., com a sistema o model propi, característic i diferenciat, i tractar-lo i comunicar-lo com a marca, la marca Montblanc Medieval potser ja ens aniria bé.

· Integrar en un sol model comercial els dos nuclis de comerç, el del casc antic i el del barri de Santa Clara, sense oblidar els comerços de la Plaça de les botigues de Les Arcades.

· Consolidar Montblanc com a referència comercial de la comarca, per als consumidors de la comarca i també per als seus productors.

· Consolidar Montblanc com a opció preferent de compra per als montblanquins.

· Dotar el petit comerç de proximitat d’eines que li permetin complementar l’oferta de les grans superfícies comercials i, fins i tot, competir-hi.

· Crear una oferta comercial diferenciada, abundosa i de qualitat, que actuï també com a reclam i atractiu turístic, a l’alçada de l’espectacular escenografia urbana de la vila, de la pedra, per dir-ho així.

· Combinar l’atenció a les necessitats comercials dels vilatans i veïns de la comarca amb l’oferta comercial a turistes i visitants.

· Disposar d’un model dinàmic, perfectible, que ens permeti millorar constantment la qualitat del servei al client, en el conjunt del comerç i de cada establiment en particular.

· Incorporar l’ús de les noves tecnologies.

· Incorporar una gestió integral del conjunt de l’oferta comercial i disposar de recursos per comunicar i publicitar l’oferta fora de la nostra demarcació.

· Convertir el comerç de proximitat en un generador de riquesa per a la vila i la comarca.

· Compatibilitzar l’existència de l’activitat comercial al casc antic amb un augment de la qualitat de vida dels seus habitants.

· Ser econòmicament viable i sostenible, i poder-se assolir en un termini raonable.

En una de les trobades de treball de la junta de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Conca de Barberà va sorgir una idea que podria integrar totes aquestes “virtuts”, tots aquests objectius. La idea no és meva, no és tampoc la proposta oficial de la Unió de Botiguers i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Conca de Barberà, ni tan sols és una proposta definitiva, tancada, articulada, acabada. És només una idea, un punt de partida, un suggeriment. Permeteu-me que us l’exposi per veure si podem anar-hi pensant entre tots i articular-la o, si cal, desestimar-la, és clar.

Equipament

1. Creem, en una part de l’espai disponible a l’edifici de la Cooperativa, un centre logístic de magatzem, recollida, lliurament i distribució de productes.

2. Durant l’horari comercial, mantenim circulant per les vies comercials de la vila, dos, tres o quatre petits vehicles elèctrics amb capacitat de transportar mercaderies i productes frescos, refrigerats i congelats.

Funcionament

1. El comprador es passeja pel poble, compra als establiments però no s’enduu la compra, la deixa a la botiga i la compra la recull un d’aquests vehicles que la duu al centre logístic.

2. El comprador pot passar pel centre logístic en finalitzar la seva estada a la vila, amb el seu cotxe, i se l’hi carrega la compra al maleter.

3. O bé, se l’hi lliura la compra al domicili.

Resultats

1. El comerç a Montblanc ofereix una experiència insòlita de compra que facilita el passeig i pot esdevenir un atractiu en si mateixa.

2. Aprofita la peatonalització dels carrers comercials del casc antic.

3. Facilita la compra a les persones grans i millora la qualitat de vida dels residents al casc antic, que gaudeixen d’avantatges en el seu avituallament que compensen la limitació en l’ús del vehicle privat que es deriva de la peatonalització dels carrers.

Possibilitats

1. El magatzem del centre logístic permet als comerços montblanquins actuar com una cooperativa de compra i adquirir productes a un preu preferent, per exemple en el cas dels bars i restaurants.

2. El centre de recollida permet una ràpida distribució de productes fora de la vila, la comarca o el país.

3. La totalitat del comerç montblanquí pot esdevenir una botiga on line per als productes de la comarca.

L’èxit del model podria:

1. Incentivar la creació i obertura de nous comerços.

2. Convertir els comerços de Montblanc en l’aparador dels productes de la comarca.

3. Disposar de recursos per millorar l’activitat comercial d’aquells sectors comercials que no es veiessin directament beneficiats per aquest operatiu, com podrien ser les perruqueries o les joieries, per posar només dos exemples.

4. Permetre que els establiments d’hostaleria desestacionessin la seva activitat comercial i limitessin l’horari d’obertura, millorant la qualitat de vida dels treballadors del sector i facilitant el descans dels veïns.

5. “Repoblar” el casc antic.

Aquesta idea pot resultar-vos extravagant, algú m’ha parlat de l’escenari futurista de Blade Runner. Potser encara no és el moment, potser no tenim encara el volum de comerç i visitants que caldria per posar-lo en marxa, potser el nostre comerç encara no estaria preparat, o potser, simplement, no el volem, no ens agrada o no faria falta. Però és un exemple de nou model comercial que hauria de combinar-se amb la millora del servei individual dels nostres comerços, la creació de productes turístics a tots els sectors comercials, l’obertura de nous comerços, la recerca selectiva de segments de públic visitant, la projecció de la marca Montblanc Medieval, la creació d’una marca turística comarcal, la millora paisatgística del barri de Santa Clara, etc..
Naturalment, haurien de proposar-se més idees, més models, més projectes. Potser més senzills i simples, o potser més ambiciosos. Potser el disseny d’un nou projecte comercial s’hauria de bastir d’una manera més sistemàtica, menys abrandada, partint d’un estudi i una anàlisi més “científica” de tots els elements de la situació actual. Però, sigui com sigui, ens toca començar a parlar seriosament del tipus de comerç i serveis que volem per al Montblanc del futur, o esperar, tranquil·lament, que passi qualsevol cosa.

Jordi Martorell
Dinamitzador de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc i l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la Conca de Barberà.