Diuen que l’estiu no està acabat fins que passen les festes de La Mercè, Santa Tecla i Misericòrdia, a Barcelona, Tarragona i Reus, respectivament. Un any més la dita s’ha fet bona i entrem en aquell període de l’any en què fa mandra sortir si no ho fa primer el sol. Caldrà veure si després de la febre dels últims mesos, el vermut segueix motivant-nos migdia, tarda i nit i convertim la moda en costum.
L’any arriba amb novetats divulgatives i de foment de consum responsable del vi aromatitzat. El vermut segueix amb ganes de conquerir nous paladars i retenir els vells. Continua generant interès quan llegim a la pissarra “fet com abans” però ens agraden els dissenys atrevits principalment, si la qualitat està garantida. Així hem vist com les noves referències s’han sofisticat en fons i forma. Ara caldrà estar atents a la selecció natural amb què Darwin va explicar l’evolució de l’espècie humana. Quedaran els millors vermuts també, després del boom?
Durant les vacances vaig tenir l’oportunitat de fer una escapada a Menorca. A Ciutadella, la plaça del mercat del Peix amaga un establiment que ara, per motius administratius, ha hagut de tancar portes, però confiem que les reobri aviat. És Glop de Vi, deliciosa cuina casolana i repertori de vins catalans excel·lent. En van quedar meravellats els vignerons francesos Rodolphe Gianesini i Frederic Cossard. Tots dos estiuejaven a l’illa. Entre el mar i Glop de Vi van omplir els seus dies de vacances. I en aquest establiment van descobrir el vermut català, en copa baloon i servit amb gel. Tots dos van pronosticar un gran èxit de vendes al seu país, perquè l’accent aromatitzat el fa suggestiu i fàcil de beure. Algú s’anima a provar-ho?
Però què ha passat més a l’estiu amb el vermut?
De festa major
El vermut és des de sempre un emblema dels migdies de festa major on la cultura popular i tradicional s’exhibeix amb força. A Tarragona, plantant cara al lideratge del licor de Chartreuse, Yzaguirre ha esdevingut la casa vermutera oficial per Santa Tecla. Les ampolles s’han tematitzat amb la imatge del Drac i està clar que el canvi d’imatge ha fet guanyar visibilitat a la beguda, a més de donar-li un toc de modernitat com el que la marca difon a les xarxes socials.
A molt baixa temperatura
Sifó, aigua, sucre, estabilitzants i vermut Yzaguirre. Aquesta ha estat la recepta de Raffa Gelati per elaborar el gelat de vermut que s’ha tastat per Santa Tecla. És més aviat un sorbet; No té la consistència del gelat de vi que en ocasions contades hem pogut tastar. Al Mercat de Territori Santa Teca de Tarragona l’ha elaborat el restaurant Cal Joc de Torroja del Priorat, amb el vi 2borratxos. El resultat són unes postres fresques i abellidores amb gingebre, canyella, clara d’ou on el vi es reivindica.
D’aniversari
Fins a 65 referències de vermut d’arreu del món ja es poden trobar al Museu del Vermut de Reus. Un any després d’obrir portes, l’oferta ha crescut exponencialment en un bar-restaurant-sala d’exposició que ja s’ha convertit en una referència turística a Catalunya, disputant el lideratge a l’universal Gaudí i el museu que l’homenatja. S’hi poden beure vermuts dels EUA, Anglaterra, França, Itàlia, Alemanya, Espanya, Catalunya i Reus. I per descomptat el Cori, marca pròpia de l’establiment que aviat disposarà d’un sortidor, el que demostra el seu consum creixent. “És bo que apareguin vermuts nous” explica Joan Tàpias, empresari i director del Museu. I continua: “Tot ajuda a mantenir aquest moment d’alegria del vermut. Però la qualitat és una altra cosa. És una opinió molt personal però costa que m’agradi un vermut nou. 
L’últim que em va sorprendre positivament va ser el Miró Fusión, ideat per la casa vermutera de Reus amb el cuiner de 5 Estrelles Michelin Paco Pérez, i també el gallec St. Petroni”. Un vermut d’autor, de perfil mediterrani i tocs salins, embolcallat d’aromàtiques com el romaní i el llorer… Que descobreix fàcilment les aromes de l’oliva arbequina (Masrojana) amb les quals s’ha macerat la beguda per donar-li un accent singular i molt nostrat.
Amb l’Slow Food
El cuiner falsetà Matías Fernández del restaurant Quinoa coneix bé el vermut que elabora la Cooperativa Falset Marçà, macerat amb 120 herbes aromàtiques i envellit en foudres centenaris que donen la benvinguda al celler. Les aromes del vermut subtils i encisadores es fonen a la cuina d’slow food. L’última proposta del xef del Quinoa és el magret d’ànec amb préssec i reducció de vermut de Falset, amb patata aixafada i ruca. Un plat de carta per al cap de setmana que desperta l’interès de foranis i locals.
A les llibreries
El periodista i escriptor belga François Monti ocupa les primeres posicions de ventes de llibres de no ficció a la Rioja. Acaba de publicar “El gran libro del vermut” amb Ediciones B, un repàs de les arrels i els orígens com també de les darreres modes i tendències, passant pels dramàtics períodes d’oblit.
En un llenguatge planer, sincer i amb tocs de benvinguda ironia, descriu el protagonisme que ha tingut el vermut al llarg de la història i en demostra la seva versatilitat actual posant l’accent en la importància del valor cultural. Atrevit i amb arguments de pes, defensa que “podríamos incluso decir que quienes inventaron el concepto o la marca vermut de Reus fueron los madrileños, que adaptaron la bebibda hasta el punto de que, todavía hoy, son los mayores consumidores de las marcas de esta ciudad tarraconense”.
Està clar que passen coses al voltant del vermut i algunes marcaran un abans i un després en la història d’un beure que malauradament té una escassa bibliografia. No obstant, sembla que el fet de parlar-ne ha fet créixer el consum. Des del sector s’apunta la xifra d’increment del 40%. Des del Museu del Vermut, Joan Tàpias no gosa donar-la per bona, però sí que està convençut que hi ha hagut un increment substancial de la demanda.
A la premsa generalista
“Sempre hi ha hagut tradició pel vermut, abans més que ara, però és cert que hi ha una tendència, una moda que vol recuperar-lo” explica el periodista Paco Alonso qui fa poc publicava un article en un diari generalista sobre noves propostes vermuteres a la capital de la Comunitat Valenciana. I afegeix: “Evidentment que la moda s’ha traduït en més consum en detriment de la cervesa de benvinguda i no només als bars i restaurants sinó també a casa perquè la gran distribució ajuda”. Alonso posa per exemple cadenes com Mercadona que tenen als lineals vermuts Pratty de Tarragona. “No és gens car i això anima” afirma. Coneixedor de la realitat del país valencià quant al consum vermuter, Paco Alonso posa per exemple la seva família: “Si el vermut que ens ofereixen en un restaurant és Martini, directament no el prenem. Ha de ser un vermut de la terra, autèntic, amb el toc amargant…”.
Recorda que al País Valencià hi ha “vermuts de molta qualitat, en la comarca de La Marina Alta, per exemple, la Cooperativa de Xaló fa un raïm de moscatell molt preuat i a la zona de Clariano, la família de Cherubino Valsangiacomo, porta dos segles fent-ho”, però malgrat això, se sincera: “Com que la meua dona és de Cubelles, carreguem vi, vermut i oli quan pugem”.
“¿Será el vermut el nuevo gin tonic?” es pregunta Monti a “El gran libro del vermut. “No lo sé, ni quiero saberlo. Ya veremos. Lo esencial está en otro lugar”. El llibre l’explica, nosaltres ho farem a la propera publicació.
