proximitat n. f. : Poca distància en el temps o en l’espai.
Si apliquem aquesta descripció a articles obtindríem que per definició quan parlem de productes de proximitat parlem d’aquells que han estat cultivats o fabricats a prop de la zona a la qual seran consumits, tenint com a distància màxima els 100km entre el punt d’origen i el punt de consum.
Què busquem amb la proximitat? A part de fer la cadena de transport més curta i fer que menys intermediaris intercedeixin, fomentem l’economia local de la zona millorant la regió i la comarca. A part de tot això reduïm la petjada ecològica associada al transport de llargues distàncies, reduint despeses energètiques i minvant la pol·lució que implica la seva distribució.
En la interpretació més pura tots som conscients que el concepte s’ha vist algunes vegades entelat d’una veritat no 100% certa. S’ha “tirat” del terme com a ganxo oferint productes al consumidor amb falses expectatives.
Potser no resulta la manera més habitual de començar una crònica però m’agradaria que abans d’endinsar-vos en la lectura tinguéssim tots clars alguns conceptes. Tenint en compte aquestes premisses, ara si em disposo a fer un breu recorregut per alguns projectes i situacions que han sorgit durant un període que mai oblidarem (o com a mínim recordarem durant molt de temps), tots sabem que parlem del confinament.
El cap de setmana del 14 i el 15 de març i arran de la COVID-19 va saltar l’estat d’alarma que va obligar a quedar-nos a tots a casa i reduir la nostra mobilitat (en alguns casos fins i tot anul·lar-la).
Van ser moments d’incerteses, de pors, de no saber exactament com sortir d’un pou que semblava que no tenia fons. La informació que ens arribava era múltiple, variada i a vegades donava la sensació que era un petit miratge d’un situació surrealista que ningú acabava de creure.
“Tanquem la barraca!” forçosament declaraven alguns locals a les ciutats però…Què passava amb els petits productors del territori que continuaven treballant la terra i continuaven tenint el seu producte en el moment perfecte de consum? La natura no s’atura i la terra continua el seu cicle impassible (gairebé) a tot el que passa en un món extern creat per nosaltres.
Era moment de parar, pensar i reprendre una activitat que durant molt de temps s’havia fet per sobreviure en poblacions petites: consum de proximitat i repartiment a domicili. Desperta doncs una intenció darrera d’aquesta recuperació, una intenció de tornar a una realitat en que el consumidor estableix una relació directa amb el productor. Posar cares a qui treballa el camp per tal de donar-nos aliments bàsics i entendre la cadena de valor sent capaços de posar-nos en el lloc de l’altre. Aquest canvi, que podria semblar a simple vista un petit detall, és un canvi molt poderós. Us heu parat a pensar com canviaria la societat de consum en la que actualment ens trobem? Si poc a poc anem canviant els nostres hàbits de compra, si som conscient de com són de poderosos els petits actes que realitzem cada dia envers el nostre consum, ens adonarem que a gran escala aquesta modificació pot acabar incidint directament l’economia global.
És simple: consisteix a anar a casa d’algú i visitar-lo. Oi que ja resulta fàcilment imaginable entrar a la cuina d’un restaurant i saludar als cuiners? Per què no hauria de resultar bàsic poder visitar al nostre viticultor o agricultor per tal de veure on neix el seu producte? Per què no visitar les finques que ens nodreixen i les vinyes que després donen vida als vins que acompanyen els nostres àpats?
Donada aquesta situació, el vi doncs, no es va mantenir aliè al que s’estava gestant. Els cellers, i especialment els petits projectes, van començar en pocs dies a veure que aquest canvi estava arribant i que no hi havia millor manera que moure el seu producte que oferint la proximitat a tots aquells “veïns” que haguessin decidit comprar el seu vi. Quan treballes amb mides raonables i tot ho gestiones dins de la teva dimensió, tot comença a prendre sentit. Es va veure de manera molt clara, que la mida si importa, però no com normalment ho prenem sinó ben al contrari. Els petits són poderosos.
Dascavives és un exemple. En Josep i l’Alba a l’Alt Camp que sota el lema “De casa vostra a casa nostra” feien repartiment a domicili. El seu punt extra cultiven també oliveres, ametllers i avellaners, així que si a la comanda vinícola volies afegir algunes ametlles també eren benvingudes. De fet durant el confinament van compartir a les xarxes algunes receptes que es podien fer amb aquest producte com el menjar blanc o les magdalenes d’ametlla i xocolata, autèntiques delícies.
La Maria del Celler Can Morral (Santa Maria de Vilalba) sabia que tot i tenir mil feines a la finca i al celler havia encara d’esforçar-se una mica més i el seu punt extra va ser portar en persona els seus vins a totes a aquelles cases que van fer comandes. Per cert, per aquells curiosos, la Quica, un dels seus vins més emblemàtics, és un vi que fa honor a una vinya però també a l’àvia de la família que té 99 anys. No oblidem d’on venir per créixer de manera ferma.
Va ser el moment també de fer pinya. Alguns productors que comparteixen filosofia i zona van treballar packs per tal de poder oferir comandes conjuntes. Un exemple és el “Pack Alt Camp” on l’Eduard Sanromà (Celler Sanromà), en Francesc (Celler del Cesc) i l’Albert (Celler Tuets) van configurar una capsa per poder tastar una petita representació de vins del territori. També van treballar aquesta opció alguns cellers empordanesos, fent una “Caixa Albera” on permetien obrir una finestra des de casa per poder tastar vins que formen part de la selecció de cellers que participen a la fira vinícola “Contraban” la primera fira de Vins de les Alberes que es celebra des de fa tres edicions a Rabós de l’Empordà. Aquest any no hem pogut visitar el Monestir de Sant Quirze de Colera però els organitzadors han fet tot el possible per portar una petita representació a cadascuna de les vostres cases.
No m’agradaria però que no us quedéssiu només amb la part vinícola de la proximitat. De fet el vi sempre hauria d’anar ben acompanyat per això les cistelles de la compra de verdures ecològiques o les compres a mercats de proximitat en aquests dies de confinament han estat claus.
Us parlaré d’una en concret: l’Horta de la Tuka (Granollers). Treballen la mel crua i l’horta i aposten pels mercats de proximitat i per l’entrega a domicili. La Laura diu que és una aprenent de biodinàmica i us puc assegurar que de la classe és de las que va la primera. Tomàquets malacara per sucar-hi bé el pa, carbassó romanescu per una bona truita, enciam llengua de bou i escarola perruqueta perquè les amanides mai més siguin avorrides, aquests són alguns dels seus productes estrella que provenen de camps lliures de sofre i coure. Per cert si us interessa podeu apadrinar alguna de les seves capses d’abelles. La seva mel és una autèntica delícia i descobrireu el luxe de poder gaudir de la mel del teu propi “apadriment”.
I ara un cop repasso tots els punts de la meva personal crònica de proximitat, intento fer dues reflexions que sintetitzin tot el que he intentat dir.
Per una banda recordo algunes paraules que vaig intercanviar amb la Laura sobre la situació que estàvem vivint i no em puc estar de compartir-les amb vosaltres. L’Horta de la Tuka durant l’època del confinament no tan sols va mantenir els seus clients fixes, sinó que va doblar les comandes d’horta. De fet la mateixa Laura em confessa que durant els primers quinze dies de l’aturada general va haver d’establir horaris d’atendre el mòbil perquè les peticions la sobrepassaven. Llavors, donat aquest cas i donat a que la majoria de productors de primera necessitat van veure les seves prestacions augmentades em pregunto: no s’estaran potenciant alguns sectors que sembla que ens diferencien a nivell global i en realitat estem acabant amb el que ens manté vius que és el consum de productes de la terra? No haurien d’enfocar-se les campanyes de suport, a fer difusió d’aquests sectors que avui, més que mai, estan patint unes diferències que estan acabant amb la seva pròpia supervivència?
I en segon lloc, sóc plenament conscient que la memòria humana és molt curta i que trigarem molt poc a oblidar tot el que ha passat. Sento si algú es pot ofendre amb les meves paraules o pensa que estic exagerant però la nostra condició urbana ens caracteritza per això: una notícia nova substitueix ràpidament a una altra, canviem de canal ràpidament i els números els oblidem fàcilment. En cas que m’equivoqui, i tant de bo, espero que aquest sigui el primer punt d’inflexió en un canvi que ha d’arribar a cada racó del món. Actualment seguim la inèrcia de pertànyer al món global sense parar-nos a pensar en que estem d’acord i en que no, què decidim o que decideixen els demés per nosaltres. De fet, ni tan sols valorem com afecten els nostres actes en un món que va més enllà del nostre petit dia a dia. Potser ha arribat ja el moment d’aturar-nos, mirar més enllà i ser capaços de veure que volem canviar per fer el nostre món una mica millor no creieu?
____________________
Amb el suport de:
