8 imprescindibles del Museu del Vermut de Reus

Conversa amb l’empresari Joan Tàpias, director de l’establiment i promotor de la I Fira Internacional del Vermut i l’Aperitiu que se celebrarà a la capital del Baix Camp al setembre

12487068_909863809094780_1867949832914967016_oEstà immers en els preparatius de la I Fira Internacional del Vermut i l’Aperitiu de Reus que tindrà lloc entre el 16 i el 18 de setembre, abans d’acomiadar l’estiu. Amb la tranquil·litat que dóna tenir una trentena d’expositors ja confirmats, el Museu del Vermut de Reus –amb la col·laboració del Patronat de Turisme i Comerç i la Cambra de Comerç- planteja una fira, l’ExpoVermut, orientada a professionals, aficionats i públic final, amb food trucks i marques vingudes de França, Itàlia, diferents punts de l’Estat espanyol i òbviament també, Catalunya. En paral·lel, hi ha previstos tastos, concursos i voluntat d’aglutinar idees noves per al sector.

IMG_6949“En any i mig hem superat les expectatives inicials, corregint el que en uns inicis no acabava d’anar bé a nivell gastronòmic”, explica Joan Tàpias, empresari i director del Museu del Vermut de Reus. Mentre conversem, un grup de nois andalusos beu vermut a la barra de l’establiment i un equip d’empresaris demana taula per dinar i mentre l’espera observen sorpresos l’arquitectura i la decoració de l’espai. “La repercussió mediàtica ens ha ajudat molt. Ens han vingut a visitar mitjans d’arreu del món i n’han fet una bona difusió. Sense anar més lluny, aquesta setmana hem tingut una televisió francesa interessant-se per la singularitat del projecte. Enlloc hi ha 1.900 marques representades com en aquestes parets”, afirma amb orgull l’empresari reusenc. Si bé Martini i Carpano tenen museus corporatius, el de Reus és “l’únic del món que va més enllà d’una marca” reitera.

zarro“Progressivament anem incorporant nous vermuts a la carta com també objectes que en els viatges de plaer trobo en antiquaris. Els recupero per exposar”, explica Joan Tàpias. Ja no hi ha tan de neguit com al principi de la col·lecció però la reunió de peces mai s’atura, encara que no sigui planificada. També està a l’aguait per les novetats del sector i ampliar una carta poc habitual en fons i forma per la quantitat d’informació i referències que abraça. “Tastaré aviat a Madrid el nou vermut de Zarro, el primer ecològic del món que van presentar en una fira bio a Alemanya. Zarro serà també a la Fira Internacional del Vermut de Reus. És una aposta interessant, el vermut ecològic, però econòmicament és inviable perquè el cost de la producció eco és molt alt i en el vermut el que compta no és tant el vi base com la maceració que se’n fa amb les herbes, per obtenir el bouquet final”.

IMG_6944“He estat font en tots els llibres que s’han editat fins ara sobre el vermut”, comenta Tàpias. Certament, periodistes i gastrònoms l’han tingut com a referència per bé que ell en podria haver escrit més d’un i guarda valuós material que haurà de considerar si vol donar-li sortida al mercat editorial. “Tinc una publicació escrita sobre la història de les etiquetes de vermut que es guarda al Museu Martini & Rossi de Pessioni (Itàlia). Està exposada a la sala noble”, explica. Reconeix que la bibliografia ajuda a què el fet vermuter arreli. “Trobo que la Guía de Vermuts d’Ester Bachs és molt encertada i hi ha una selecció de referències molt correcta. Totes no hi poden ser; El Gran Libro del Vermut de François Monti fa un repàs acuradíssim a la història, és un volum fidedigne i tècnic i Teoria i Pràctica del Vermut de Josep Sucarrats, Miquel Àngel Vaquer i Sergi Martín et fa obrir més els ulls, és fàcil de llegir i necessari” Les llibreries han incorporat més darrerament L’hora del vermut de Toni Monné amb més de 100 receptes i la col·laboració de vermut Yzaguirre.

Sigui com sigui, el Museu del Vermut vol continuar fent història. Com a institució de referència que és i , cada cop més, els visitants compaginen la degustació de vermut i/o l’àpat amb un passeig per l’espai encuriosits per la diversitat i antiguitat de les peces que s’hi conserven. Per a Joan Tàpias, hi ha un valor sentimental en cadascuna d’elles, però els 8 imprescindibles per viure una autèntica experiència, són:

1. Identificar l’ampolla de 1982 que exposa el museu, regal del seu pare i punt de partida de tota la col·lecció i la fal·lera pel vermut.

2. Tastar el vermut Cori, el de la casa, un homenatge als reusencs perquè duu per nom el diminutiu de la seva patrona, Misericòrdia. Ara també se serveix amb sortidor.

3. Llegir la carta de vermuts. Hi ha més de 60 referències i van canviant segons la sortida que tenen i les novetats que es presenten al mercat. És una carta molt ben explicada i hi ha un gran treball previ. Difícilment se’n trobarà una igual en una vermuteria.

4. Observar l’aparador de vidre que exposa les ampolles de vermut de Reus –al costat de la barra. Hi ha una àmplia col·lecció que permet veure les etiquetes d’abans.

5. Revisar les plaques metàl·liques que hi ha penjades al pati descobert per descobrir que els inicis del vermut són medicinals.

6. Accedir a la Sala Miró i aturar-se a l’espai dedicat als botànics, l’essència del vermut. Atenció especial al donzell, l’origen de tot.

7. Tastar un vermut internacional. A triar entre Cocchi, Carlo Alberto blanc i Blackdown (Silver Birch). Precisament aquest últim té un extens procés de filtracions ceràmiques (10 més que en qualsevol altre blanc) però no en perd l’essència. “Quan la gent el veu pensa que és un destil·lat, però és vermut”, explica Josep Tàpias. I afegeix: “El podríem prendre en una sobretaula com a digestiu. Té aromes de vainilla”.

8. Fer l’aperitiu amb un Combinat Gaudí, Fortuny, Prim o Museu. Noms d’il·lustres reusencs que inclouen una degustació de vermut Cori i un mos. Per saber quin, la visita a Reus és més que imprescindible.