Paisatges que es creen a través de la intempèrie ratadora. Típics reflexos fotogràfics als tolls. Cap novetat, ni sobre la capa de la terra ni sobre la història de la fotografia. Odio aquestes fotografies de reflexos als tolls. Dues-centes cinquanta mil rodes passants sobre el feble asfalt i l’aigua que ocupa tot el que físicament pot ocupar. L’aigua és bruta, el cel abúlic i el paisatge s’acabarà evaporant. No es tornarà a repetir de la mateixa manera mai. Si és que voleu una justificació, agafeu-la nostàlgica.
© Albert Carreras, 2016
