DO Conca de Barberà, un futur prometedor

DSC_1719Fa pocs mesos, un sommelier de renom em confessava en el decurs d’una entrevista que la denominació d’origen Conca de Barberà és la DO catalana amb més projecció de futur. Li vaig preguntar si era per l’alçada i la capacitat de fer front al canvi climàtic i ràpidament em va respondre que també, però principalment per la qualitat dels vins que estava descobrint.

René Barbier, un viticultor amb projectes de dimensió internacional a la DOQ Priorat i DO Montsant que no necessita presentació, reivindicava en una entrevista a la ràdio nacional catalana la singularitat del trepat i lamentava que és “l’únic rosat natural que tenim al món i que “potser no en fem prou bandera”. La DO Conca de Barberà és observada pels experts i cada vegada més coneguda entre el consumidor. En els últims temps, hem vist com es consolidaven les iniciatives vitivinícoles amb més història, els pioners de la regió, i com al seu voltant n’han nascut de noves.

Una peça clau ha estat el viver de celleristes de Barberà de la Conca. Un exemple d’innovació únic en el sector agroalimentari i particularment en el món del vi, que experts d’arreu d’Europa han vingut a descobrir. És una mostra de cooperació, de crear sinèrgies, de promoure l’emprenedoria en el sector vitivinícola i ha donat resultats positius que han apuntalat el futur del vi a la Conca. Nous cellers que han iniciat camí al bressol de Barberà de la Conca, com Carlania, i que ara ja són fora i demostren la seva solidesa i capacitat per seguir elaborant amb varietats autòctones i resultats d’extrema qualitat.

La recuperació generalitzada del trepat i la presa de consciència per part de tots els elaboradors ha estat clau. Una tasca que ha estat promoguda des de Pira, amb Carles Andreu al capdavant, però que a poc a poc ha anat ampliant el seu radi d’influència. És el cas de cellers com el de Josep Foraster, que fa poc temps va aconseguir per al Trepat 2010 la menció de millor vi de tot el món en la gamma dels 20 euros al New York Times, en un article d’Eric Asimov, un dels crítics amb més prestigi internacional.

El reconeixement és sens dubte important pel celler, però també pel conjunt de la DO i per Catalunya. La Conca ha de fer bandera d’una varietat que li és pròpia i que li envegen segur altres regions vitivinícoles del món. Guanyar visibilitat és un dels reptes i cal, per tant, que cada celler construeixi un relat propi d’acord amb la seva història i que plegats, sota el paraigües de la denominació d’origen, mirin de trobar-ne un de compartit i fer-ne bandera als quatre vents. Els vins de la Conca tenen un vincle estret amb la ruta patrimonial dels monestirs. I si fomentem aquesta relació i la considerem imprescindible en el discurs com fem amb el clima, el sòl i les varietats a les diferents anyades?

Estic convençuda que és possible. M’ho demostren tot sovint els vins de la DO Conca de Barberà que guardo al celler de casa. El Gatzara reserva, cupatge de cabernet sauvignon i merlot, és una debilitat. I l’anyada 2007 un tros de cel! Els Vins de Pedra de la Marta que són esculpits amb delicadesa i arrelament al paisatge. O el blanc del celler Vega Aixalà, amb una frescor extraordinària. Qui diria que la comarca amaga un paisatge fascinant de vinyes a 900 metres d’alçada? Us convido a descobrir-lo!

RUTH TROYANO
Periodista. Màster en planificació i gestió del turisme enològic
http://vimomentspersones.wordpress.com
http://vidirecte.cat