El retorn natural

He fet moltes coses abans de dedicar-me totalment a la vinya i a fer vi. Ja de petit convivia amb les labors al camp i el centre neuràlgic que significava la cooperativa del poble. Ho era tot. El que son les coses, els pares es jubilen i em poso al davant “oficialment” de la terra. I la terra té la subtilesa d’absorbir-me i avui em felicito per aquesta decisió. Al darrera d’aquesta decisió en ve una altra: fer un celler; i continua la següent: certificar en ecològic. Vull agrair aquest espai on se’m permet exposar el punt de vista sobre algunes qüestions que m’afecten a mi i al meu sector.

Voldria no oblidar el paper de les subvencions i tan sols he de dir que les haurien de treure totes. Assistia a una conferencia a l’exposició Bio Millésime a Montpellier on es comentava el paper del sulfurós al vi. Es deia que el seu ús amb prou feines té cent anys mentre que, per contra, fa mil·lennis que fem vi. És obvi, penso, hem de recuperar la tecnologia pròpia per fer vins sense sulfurós. Recuperar la tecnologia y la forma de viure dels nostres avantpassats és un deure que la nostra cultura pràcticament ha oblidat.

Vaig llegir el document Econòmic del famós i dilapidat Pla Hidrològic Nacional, dels quatre que es van publicar Meteorològic, Recursos Hídrics i Obra. Com sabeu aquest projecte era dels anys noranta, amb l’Aznar i companyia. Els càlculs que es van fer servir eren en base a l’agricultura al nostre país. Des dels anys setanta fins a mitjan dels noranta la pèrdua de renda agrària era de l’ordre del 275%. Colpidor, i molt. Quinze anys més tard no ha millorat, ans al contrari, ha empitjorat.

Cada vegada la nostra societat s’organitza d’una manera molt eficient davant l’adversitat. Està augmentant la constitució de cooperatives locals de consum de productes ecològics. La alternativa al menjar de qualitat i que elimina l’intermediari per afavorir els productors locals, no podia ser millor. Una fórmula tan simple redueix costos i afavoreix el consum de proximitat. Acabo de conèixer en Nicolas Joly i he de dir, encara fascinat, que se m’obren les portes a un món nou. Es tracta d’un referent internacional i fonamental de la viticultura biodinàmica. L’agricultura ecològica és una part de l’agricultura biodinàmica. Es referma el concepte de la formació com una actitud vital.

El vi és un camp de l’agricultura on la qualitat s’estudia, s’ausculta, per part de tastadors i afeccionats (Joly, N. El vino del cielo a la tierra). Treballar la vinya amb dedicació, de manera respectuosa amb l’entorn, amb la pràctica de l’agricultura ecològica i ara amb mires a l’agricultura biodinàmica, només així es pot expressar la terra, la vinya i el microclima. Quin és el futur nostre, de la comarca, del nostre país..? Fa anys que ho diuen i ho repeteixen en Joan Asens, en Arcadi Oliveres …: i no és altre que la petita i mitjana empresa, les cooperatives transformant productes del sector primari, l’agricultura ecològica… Molts canvis haurem de veure, en poc temps!

Jordi Llorens
Celler Jordi Llorens
http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-oncomprar/celler-jordi-llorens/