El Vi d’Autor, un concepte a protegir legislativament?

la_tragedia_del_copyright copiaLa lectura comença amb una nota editorial que diu el següent:

«El proyecto original de este libro, que al principio abarcaba más campos que el de la propiedad intelectual […] pero en el camino nos encontramos que la propia complejidad del concepto de propiedad intelectual y lo que está en juego en la disputa entre la privatización de los saberes o su puesta al servicio de lo común»

D’aquesta nota editorial podem desprendre que el concepte de propietat intel·lectual, copyright o un altre terme que li volguérem dir, és un concepte realment difícil de definir i sobretot d’acotar. La llei actual és de l’any 1996, amb posteriors modificacions, però fa pocs dies es va començar el procés perquè el gener del 2015 s’aprovi la modificació de la llei actual.

Amb totes aquestes premisses, on vull arribar?

Avui, en comptes de fer una ressenya d’un llibre, he cregut oportú crear una font de debat que en el món de l’enoturisme i sobretot el de la producció del vi no ha tingut massa força. La propietat intel·lectual s’ha definit sempre en dos vessants prou diferents: els drets d’autor i les patents. Totes dues han estat sempre des de que van aparèixer les primeres revolucions liberals, una forma en que el sistema capitalista ha mercantilitzat les idees i les creacions. El vi, com a producte, té elements que el diferencien d’altres obres no convencionals. El factor cultural és un factor determinant. La legislació vitivinícola ha evolucionat fins a crear un concepte de Vi d’Autor. El reconeixement dels drets d’autor al voltant del concepte Vi d’Autor, podria obrir les portes a la seva protecció i reconeixement.

Tal com diuen a l’obra que avui s’està ressenyant, la qüestió relativa a la possibilitat a reconèixer l’existència de drets de propietat intel·lectual respecte a les creacions no convencionals, enteses com aquelles que no poden ser percebudes pel sentit de l’oïda i la vista, són una qüestió controvertida i força a nivell jurídic.

El vi d’autor, des de la meva opinió, no es pot veure com un procés industrial que s’executa a través d’una recepta, sinó més aviat al resultat del procés creatiu, a la creació del mateix. No s’ha de limitar a l’existència d’una recepta, o la d’un procés de producció determinat o de l’aparença, sinó al seu conjunt, el procés creatiu d’aquest.

img_7642-4Un altre aspecte a destacar i relacionat amb el capítol que dedica al llibre a democratització de la cultura i la democratització cultural, és a dir, que tothom és lliure de crear cultura i de consumir-la. El vi ha format part d’una cultura social des de temps força antics, és més, la llei de Vi i la Vinya de l’any 2003 recull aquest concepte:

«El vino y la viña son inseparables de nuestra cultura. Desde que el hombre deja testimonios gráficos para la historia, aparece en escena con una jarra de vino en la mano: en las pinturas egipcias, en las ánforas griegas, en los mosaicos romanos.”

El vi d’autor és un vi únic i irrepetible, producte de la selecció d’una vinya concret d’un paratge determinat, escollit en funció de factors geogràfics, clima, control sanitari, selecció del gra, fermentació, maceració, etc. És el resultat d’un procés creatiu, prèviament reflexionat i estudiat i concret.

Els autors citen un paràgraf d’un article titulat «Culture Industry Reconsidered» (Adorno, 1991) l’autor argumenta:

«[…] reemplazamos la expresión «cultura de masas» por «la industria cultural» para excluir desde el principio una posible interpretación con la que podrían estar de acuerdo los defensores de esta realidad: que nos enfrentamos a una cultura que surge de forma espontánea de las masas, una forma contemporánea de arte popular»

Aquesta producció massiva de la cultura es pot donar a entendre que en el món del vi i en de la industrialització en general està més que estès, però som prou independents de si hem de consumir aquesta producció de masses o donar una empenta a la cultura del Vi d’Autor, a les petites bodegues, al producte de proximitat i sobretot el pensar en què estem consumint. Als juristes els hi tocarà resoldre si el Vi, es pot considerar o no, producte protegit per drets de propietat intel·lectual o no.

 

FITXA BIBLIOGRÀFICA
Títol: La tragedia del copyright: bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural
Autors: Igor Sádaba, Mario Domínguez, Jaron Rowan, Ruben Martínez, ZEMOS98
Editor/Impressor: Virus Editorial [http://www.viruseditorial.net]
Any publicació: 2013
Col·lecció: Ensayo
Preu: 14€
http://www.viruseditorial.net/pdf/la_tragedia_del_copyright-baja.pdf

[vimeo 77029636 w=500 h=376]

[Marc Ferrayuoli]