150 anys d’utilitat pública del bosc de Poblet (1871-2021)

Amb la desamortització de 1835 el bosc de Poblet, fins aleshores propietat del monestir de Poblet, passà a mans del Ministeri d’Hisenda que el va posar a la venda junt amb altres terres del monestir.

A partir d’aquell any el bosc va patir tales desmesurades i pasturatge de bestiar sense cap tipus de control. També es realitzaren subhastes de fusta a preus molt baixos. La mala gestió arribà al punt que foren jutjats cinc guardes del bosc i l’administrador dels béns nacionals de l’oficina de Montblanc per diferents suborns.

Passats trenta-sis anys d’haver estat desamortitzat, el bosc es va veure força desforestat i també minvada la seva extensió en la part nord on les terres foren conreades.

En un escrit d’Eduard Toda i Güell amb motiu d’una visita al bosc de Poblet realitzada l’any 1869, ens descriu l’estat en què es trobava:

Nosaltres veiérem per primera vegada el bosc de Poblet en 1869; és a dir, contemplaren les roques nues on havia estat, i els xeragalls convertits en torrenteres per falta de vegetació, ja que els arbres havien desapareguts tots”.

Però per una Reial Ordre de 10 de juny de 1871 l’anomenat monte Poblet fou inclòs dins del Catàleg de Monts Públics exceptuats de la desamortització. En aquest catàleg s’incloïen les forests (monts o boscos) que tenien uns valors forestals i que requerien ser exceptuats d’una venda per part d’Hisenda. La qualificació d’utilitat pública atorgà als boscos la naturalesa jurídica de domini públic i, en conseqüència, passaren a ser inalienables, imprescriptibles i inembargables i, alhora, gestionats pels serveis forestals estatals. Per aquest darrer motiu, el 10 d’octubre de 1871, es realitzà, per part d’Hisenda, l’acta d’entrega del monte Poblet al Districte Forestal de Tarragona, iniciant-se d’aquesta manera la gestió pels organismes forestals del bosc de Poblet.

Als inicis del segle XX l’Estat creà el “Servicio Hidrológico-Forestal” amb la finalitat de repoblar i realitzar correccions hidrològiques a les capçaleres d’alguns rius. Les seves actuacions es centraren en els boscos públics. El bosc de Poblet (capçalera del riu Francolí) fou un dels escollits gràcies als treballs previs realitzats per l’enginyer de forest Josep Reig. Ell mateix fou l’encarregat de portar a terme els treballs de reforestació en aquest bosc. Els treballs s’iniciaren l’any 1903 amb la construcció de la pista forestal. Durant vint anys el bosc va quedar tancat a qualsevol aprofitament de fusta, carboneig o pastureig i vigilat per guardes forestals. L’any 1924 es realitzà un inventari forestal del bosc per comprovar el seu bon estat de salut i els excel·lents resultats de la repoblació iniciada a principis de segle.

La gestió d’aquest bosc fou sempre a càrrec de l’Estat central passant pels diferents organismes creats (División Hidrológico-Forestal de la Cuenca Inferior del Ebro y Pirineos Orientales. Patrimonio Forestal del Estado, Instituto de Consevación de la Naturaleza-ICONA), fins l’any 1980 en que foren transferides les competències en l’àmbit forestal a la Generalitat de Catalunya.

L’any 1984 es declarà el Paratge Natural d’Interès Nacional de la Vall de Poblet per Llei del Parlament de Catalunya. Es crea un espai natural protegit, però sense personal ni cap tipus de recurs (la seva creació fou més per protecció urbanística dels voltants del monestir que no pas de protecció de la natura). Deu anys més tard, el 1994, s’inicià una campanya per part del Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà per treure de l’oblit aquest espai protegit. Fruit d’aquella campanya i gràcies també als ajuntaments de Vimbodí i Poblet i de l’Espluga de Francolí, la Generalitat publicà l’any 1998 un Decret de desplegament de la llei de 1984 amb la creació d’una Junta Rectora de l’espai i el nomenament d’un Director del PNIN.

Actualment, cent cinquanta anys després, el bosc de Poblet continua sent de titularitat pública i gestionat per l’equip gestor del PNIN (amb molts menys recursos dels que caldria) depenent del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i és un espai protegit on la ciutadania pot gaudir de la natura.

És una llàstima però, que els responsables polítics no vegin, precisament en el fet de ser un espai públic, la gran oportunitat de destinar suficients recursos per ser un mirall de gestió.