Les ciutats del món

ciutats“Anem a l’intempèrie, a quatre vents, amb el sarró a l’esquena i el sol i, si s’escau, la pluja al rostre, recorrent senders per posar-nos en contacte amb la pàtria que és la nostra estimada, per festejar-la i embadalir-nos una i cent mil vegades mirant-la…”

Aquestes paraules de Josep Iglésies expressen amb impecable claredat el vincle d’aquest geògraf, historiador i escriptor català amb la seva terra, amb Catalunya. Secretari, President i Fundador de la Societat Catalana de Geografia, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, des de sempre va estar implicat en tot tipus d’iniciatives socials i culturals al nostre país. Soci destacat del Centre Excursionista de Catalunya, va publicar l’“Enciclopèdia de l’excursionisme” (1964) i les famoses guies de “Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra La Llena”, entre d’altres.

El llibre que us vull presentar avui en l’Espai Literari és “Les ciutats del món”, escrit per Josep Iglésies i Fort i editat per l’Editorial Arca l’any 1948. És un llibre deliciós, un recull de petits “retrats” de divuit pobles de la contrada -Alt Camp, Conca de Barberà-: Rojals, La Mussara, Els Cogullons, Vilanova de Prades, Arbolí, Santa Perpètua de Gaià…El llibre és una declaració d’amor a aquests poblets que sovint passen desapercebuts per remots, que s’oculten als ulls del caminant, arrapats a la muntanya. Un títol irònic en el què l’autor magnifica la grandesa oculta d’aquests poblets -alguns a punt de desaparèixer-, revelant-ne la seva bellesa amb la precisió i la sensibilitat del caminant atent: “No confiem d’encomanar l’enlluernament que, tostemps, ens han produït unes tal ciutats. Escondides, esquives, no s’ofereixen pas a tothom amb aire de cortesanes. Cal posseir bona cama i bon pulmó per arribar on són posades i només obren llur veritable encant als elegits”.

Al llarg del petit llibret, l’autor va dibuixant el retrat de divuit petites localitats des de La Mussara fins a Pontils, passant per La Bartra o Miramar. I mai millor dit “dibuixant”, perquè acompanyant aquests escrits es poden veure uns apunts fets amb ploma pel mateix autor i signats amb el pseudònim de Joan Dolçafel. Uns textos i uns dibuixos honestos i sensibles, autèntics testimonis d’un món rural del què ben poca cosa en queda: “Xic vilatge de Rojals, vell, colrat i rugós, arrupit pels anys i pel fred! Té la bellesa d’una floreta de boixerica i una alta fortor i una sabor amarga de fruita agresta (…) L’ànima dels bons rojalencs és primitiva i senzilla. Dins les cases renegrides s’escondeix la superstició. Després d’una vetlla vora la llar, escoltant narracions de bruixeria, en reprendre el camí, a la matinada, hom tem topar, en el primer recolze, amb algun pastor fetiller que us capgiri el senderi”.

El pedagog i onomatòleg Ramon Amigó, bon amic de Josep Iglésies, el descriu com un “investigador, escriptor, promotor d’iniciatives, encoratjador de publicacions, conferenciant, dibuixant, consultor cordial i amatent; tota aquesta feinada d’home de cultura, obert, receptiu, transigent, eficaç, modest, va ésser feta altruistament, generosament oferta a la recuperació del país que tant estimava”. El seu coneixement de la geografia del país no és pas teòric: “…em sento simplement excursionista i no científic…La geografia l’he après anant amb espardenyes pel món…” [http://josepiglesies.blogspot.com.es]

El llibre “Les ciutats del món” va més enllà de ser una petita guia de poblets remots. Es tracta d’una obra literària amb una gran dosi de poesia, carregada d’una barreja d’enyorança, estimació i saviesa del món rural, feta per un “neo-romàntic” que estimava el país, la seva terra i la seva gent.

________________

Les ciutats del món
Josep Iglésies i Fort
Editorial Arca, 1948

[ALBERT ANGLÈS]