Catalunya compta amb una història mil·lenària del conreu del vi. Des de la segona meitat del segle VII aC aproximadament es té constància de la presència de materials com àmfores i grans recipients per transportar vi, oli i salaons. Per tant, turísticament tenim la possibilitat d’oferir aquesta interessant història vitivinícola i projectar-nos com un país culturalment ric pel que fa el conreu del vi. En contra, crec que sobretot a causa de la vocació de les cooperatives de produir quantitat, vendre el producte a baix preu i abandonar l’elaboració de qualitat ha fet que el consum i l’elaboració del vi de qualitat a Catalunya no hagi anat acompanyat de la nostra cultura fins no fa gaire temps. Per això, la ciència enològica no estava gaire estesa arreu del país, com sí que ho estava a França i a la Rioja a partir de la fil·loxera.
La Rioja és la zona vinícola de la península que més ens pot ensenyar a l’hora d’elaborar els vins seguint patrons de qualitat. La història de la Estación de la Haro dins la ciència de la enologia és tot un referent internacional en l’elaboració del vi. No obstant, aquesta diferència històrica en quan a l’elaboració no influeix en absolut en la qualitat de les vinyes i del raïm, de la qual no tenim res a envejar, el contrari, la varietat i la qualitat de determinades zones de Catalunya es posicionen dins les primeres referències del vi de qualitat del món. El tren del vi de qualitat a Catalunya ja fa uns anys que ha partit, segueix el seu trajecte a un bon ritme, fent una feina molt interessant mitjançant la ciència de l’enologia. En efecte, s’està avançant de manera molt exitosa cap a l’elaboració de grans vins cuidant tots els detalls per obtenir una excel·lent qualitat. Ara sí doncs, crec que podrem mostrar al món l’autèntica qualitat del nostre vi.
A més de qualitat, tenim una gran diversitat, el que fa difícil vendre el producte sota una sola marca, com crec que si es podria fer sota el nom de Catalunya. Però lluny de ser un problema és un dels atractius més grans que tenim, tal i com veuen els experts en vi d’arreu del món que diuen que els vins catalans podrien maridar gairebé tots els plats del món, el que ofereix grans oportunitats per l’exportació. Aquesta gran diversitat, també converteix el nostre país amb un excepcional destí per tots els amants del vi de qualitat ben maridat, ja que si els sabem acollir de manera cómode, en pocs quilometres es poden arribar a visitar centenars de cellers de tot tipus i tastar una excepcional varietat de bons vins.
Respecte les varietats de raïm hi ha molt a dir, però crec que amb l’arribada de l’Ordre del Císter a Catalunya a la primera meitat del segle XII, mestres consumats en les explotacions agràries i ramaderes, les varietats d’origen francès, concretament procedents de la Borgonya, com el Pinot Nior, es van conrear ja des de llavors en terres catalanes, motiu pel qual personalment penso que tenim el dret de tenir aquestes varietats com a part de la viticultura catalana. A més, als EUA les varietats amb nom d’origen francès representen un vuitanta per cent de les vendes de vi, per tant, crec que és un error girar l’esquena a un producte que és ben nostre i que esdevé un èxit de vendes a l’exportació. Amb el ben entès irrenunciable, que el mateix temps cal treballar de valent les varietats autòctones i singulars, que més bé s’adapten els nostres terrenys, atès que és evident que en un món globalitzat com el nostre, un producte propi i diferenciat de qualitat té molt a dir en la cultura i el mercat.
Barcelona no és Logronyo, sinó l’aparador internacional i la parada principal dels productes Km. 0, la capital del país més poblada i que rep més visitants d’arreu. El referent cosmopolita català, pont de connexió entre Catalunya i el món, on es consumeixen més productes, on podem trobar i compartir productes d’arreu, i espero que en breu també tots els vins catalans.
http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/5073/barcelona/no/logronyo
[LA CONCA 5.1]
