Àgora 5.1 La Conca Vi

Viver de Celleristes de la Conca de Barberà (II)

11773020903_29c8bd010a_b
Ramon Ribas
Escrit per

SEGONA PART. COM ES FA REALITAT?

Era un divendres, potser del mes d’octubre de 2003, tenia aquell pensament al cap, vull dir la idea, i un rau-rau  a la panxa. Realment, es podia fer un viver per donar una empenta a joves que volguessin crear els seus vins, em preguntava…

Necessitava parlar amb gent i poder-la explicar. I així ho vaig fer durant els dies següents.

L’endemà, dissabte al matí, vaig trucar al Jordi Miró, actualment propietari de Carlania Celler. Va venir a casa i li vaig explicar la idea que, de fet, jo tampoc no tenia clar com havia de funcionar ni com s’havia de muntar. Tot plegat era un feix d’idees. En aquell moment, el Jordi Miró ja feia vi a casa i era un clar candidat a entrar al Viver: era jove, pagès i començava a fer vi. Recordo que ja s’hi va mostrar engrescat.

Dilluns, vaig quedar amb Jordi París, director de l’Àrea de Promoció Econòmica del CCCB (Consell Comarcal de la Conca de Barberà). Aviat  li va agradar la idea i, a més, es convertiria des d’aquell moment en una persona vital per tirar endavant el projecte.

El Viver de Cellers necessitava un espai físic. Aviat vam pensar en el sindicat de baix, seu del primer celler cooperatiu de l’Estat i en aquell moment en desús. Però l’edifici  era propietat de la Cooperativa no pas de l’Ajuntament.

El dimecres, dia que tenia alcaldia a l’Ajuntament, vaig parlar amb el president de la Cooperativa de Barberà de la Conca, en Ramon Romeu. Es va mostrar força sorprès i a la vegada interessat. Com aquell pare que no vol negar al fill la possibilitat de ser creatiu, de ser artista, però que pensa per dins que segurament s’estabellarà. Em va comentar que ho parlaria amb la junta de la Cooperativa i que ja n’aniríem parlant. De fet, tant ell com jo, érem prou conscients que tot allò podia acabar en un no res.

Aquella setmana també vaig parlar amb el Carles Andreu, president de la DO Conca de Barberà i propietari de les caves que duen el seu nom. Asseguts en una taula, al seu celler, recordo la cara de perplexitat d’en Carles, i també, la seva resposta: “Ramon, pots tornar-m’ho a explicar?”

Ja ho havia entès, però ho havia de pair. La seva llarga experiència dins el món del vi li feia valorar la idea des d’un punt de vista molt més ampli. Recordo que em va comentar ràpidament que no li venia res al cap, em parlava de França i d’Itàlia, no coneixia res de semblant.

La grata sorpresa, però, va ser que ell, com a president de la DO Conca de Barberà, ho veia amb bons ulls i ja, des d’un primer moment, es va oferir per ajudar. Es convertiria aviat en un dels principals personatges que farien tirar endavant aquell projecte.

Era molt important que a ulls del sector vitivinícola, el projecte no es veiés com una competència deslleial; ans al contrari, un reforç en positiu per als vins i la marca DO Conca de Barberà.

Salomó Torres, en aquell moment Coordinador Comarcal d’Unió de Pagesos, també va donar suport al projecte i s’oferia, també, per col·laborar-hi.

Amb el pas de les setmanes, la idea s’anava consolidant. Ja teníem clar que el projecte havia de tenir un àmbit comarcal. Per tant, estàvem parlant de crear una estructura per a totes les iniciatives que vinguessin de la Conca de Barberà.

Evidentment, arribat a aquest punt, les complicitats polítiques serien un argument molt important per poder-ho tirar endavant. Aquí entra en joc David Rovira, alcalde de l’Espluga i President del Consell Comarcal. El David Rovira, des d’un primer moment, va ser un  entusiasta de la idea, i una peça clau per fer realitat el projecte.

El Viver de Celleristes seria comarcal o no seria. Per tant, s’havia de veure bé des del Consell d’Alcaldes i des del govern del CCCB. A poc a poc, vam anar teixint la teranyina de complicitats.

Tant va ser així, que aviat vam signar un conveni de col·laboració entre el CCCB, l’Ajuntament de Barberà i la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca. En aquest, la Cooperativa va cedir a l’Ajuntament el sindicat de baix per fer-ne ús i poder-hi fer inversions.

Aquest fet va ser molt important. La junta de la Cooperativa Agrícola, amb Ramon Romeu com a president, va mostrar un gran coratge i visió de futur. Per tant, és de justícia reconèixer que gràcies a la Cooperativa es va poder tirar endavant el projecte del Viver de Celleristes. Ja teníem espai per al Viver. L’edifici que havia sigut el primer celler cooperatiu de l’Estat ara seria la seu del primer Viver de Celleristes. La història es repetia.

A partir d’aquí, entrem en una fase de projectes. Jordi París parla amb Francesc Primer, de l’empresa d’enginyeria AGRO3, especialitzats a fer projectes de cellers, entre altres. El Francesc ens fa un projecte inicial a cost zero. Ja podíem anar a vendre la idea amb alguna cosa més que paraules. Aquest moment és important perquè tant el Jordi Paris, el Francesc Primer com jo mateix ens veiem obligats a plasmar sobre paper les idees que teníem. En aquest procés vam investigar si hi havia alguna cosa semblant a Espanya, França i Itàlia, els principals productors de vi d’Europa. Sobretot per si podíem agafar idees. La nostra sorpresa va ser que no hi havia res, com ja havia dit Carles Andreu. Ho havíem de fer nosaltres sols.

Hem de reconèixer que en aquesta fase Francesc Primer va contribuir molt a donar forma al projecte del Viver.

A continuació explicaré com es va finançar el projecte. De moment pensàvem que ja havíem fet el més difícil, posar d’acord tots els actors de la comarca:  Ajuntament, Cooperativa Agrícola de Barberà, DO Conca de Barberà, Consell Comarcal i Unió de Pagesos. Però, com se sol dir, el pitjor encara havia d’arribar.

Vam començar concretant una visita amb representants polítics del govern: delegat del govern, diputats i amb el Director General de Desenvolupament Rural de la Generalitat, el Sr. Jordi Wiliam Carnes. El director, veient les complicitats de tot el territori, va dir-nos, com a bon polític, allò que volíem sentir: “Molt bé pel projecte, molt bé tot el tema de les complicitats polítiques, molt bé…” La sorpresa nostra va ser quan ens diu que fem un projecte més gran. Nosaltres n’havíem fet un per executar en diferents fases d’uns 700.000 euros, i ell ens diu que el fem d’un milió. L’equip, més contents que gínjols, començàrem a millorar-ne alguns aspectes.

Mentrestant tenim contactes constants amb la URV (Universitat Rovira i Virgili), amb el CIDEM i altres Departaments de la Generalitat. Malauradament, i com gairebé sempre per falta de diners, aquests organismes no hi van  col·laborar tal com  preteníem. Un fet massa habitual en el nostre país. Ens costa apostar pels nostres creatius i emprenedors. Bé, almenys aquesta va ser la nostra experiència.

Al cap d’uns mesos, i ja som a finals de 2005, ens arriba una resolució del Departament d’Agricultura de 135.000 euros provinents de fons europeus. Vam quedar perplexos. Ens vam preguntar… “I ara què fem?” Ens havien deixat a l’estacada, ens posaven  a prova, es podria engegar el projecte amb aquells diners?

No ens vam fer enrere, ho vèiem molt clar. Sabíem que si no ho engegàvem, el projecte era mort. I així ho vam fer. Amb una sabata i una espardenya, com diu la coneguda frase feta, ho vam tirar endavant.

inauguracióVam revisar el projecte una altra vegada, minimitzant la part constructiva i també tota la part d’instal·lacions, maquinària, dipòsits, etc. Només allò realment necessari per poder obrir amb una inversió inicial d’uns 210.000 euros. Entre 2006 i 2007 es realitzen les obres i el muntatge de les instal·lacions estrictament necessàries per fer l’entrada de raïm al Viver de Celleristes. Així doncs, a la verema del 2007 el Viver obre les portes amb sis projectes d’ emprenedors de la comarca.

Des d’aquest moment vam rebre suport del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat en forma de plans d’ocupació, la qual cosa ens va permetre posar un encarregat amb formació al capdavant de la gestió diària del Viver.

Una altra empresa que ens va dir que hi volia col·laborar des d’un primer moment, i així ho va fer, va ser Rius&Rius, una  assessoria de vins de Vilafranca del Penedès, amb la qual vam signar un conveni, encara avui vigent.

Paral·lelament a tot aquest procés constructiu i posada en funcionament, vam redactar uns estatuts, unes normes d’organització i funcionament intern i un organisme de gestió.  Aquest consell d’administració estaria format per l’alcalde de Barberà de la Conca, el president de la DO Conca de Barberà, el president del CCCB, el director de l’Àrea de Promoció Econòmica del CCCB i un representant dels celleristes.

Aquest consell seria l’encarregat de valorar els projectes presentats, vetllar pel bon funcionament intern del Viver, valorar les futures inversions, entre d’altres funcions.

Aviat ens vam adonar que la gestió de tot allò no seria fàcil, però a la vegada era un repte apassionant. També vam veure que el fet de néixer amb molt poca inversió es va convertir amb un avantatge per als pròxims anys, ja que així podríem adaptar molt millor les necessitats dels cellers a les inversions futures, augmentant així la viabilitat del Viver i reduint molt el marge d’error.

Ja des d’un primer moment el Viver de Celleristes es va convertir en un model i referent per crear indústries agràries en diversos territoris. Així va assolir la màxima confiança del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i el suport necessari per a les posteriors inversions.

La singularitat del Viver també l’ha convertit en lloc de peregrinatge per impulsar iniciatives semblants en altres països i regions, tant en el món del vi com en altres sectors: carni, llet i derivats, olis…

En la següent i última part explicaré, a través de les opinions dels protagonistes, què representa el Viver i quina influència ha tingut  a la nostra comarca aquesta història d’emprenedoria i recuperació del territori.

Deixeu-me acabar però amb les paraules del president Pasqual Maragall. Quan ja no exercia el càrrec, va visitar el viver juntament amb la seva dona i els seus néts; crec recordar que feien un passeig per la nostra comarca. Ell, catedràtic d’economia i amb molta experiència en gestió a molts nivells, em va comentar: “El viver trenca algunes regles generals de la competència i de l’economia de mercat”.

Em vaig sentir bé. Segur que som capaços de fer les coses d’altres maneres, amb més cooperació, amb més complicitats i amb menys agressivitat.

________________________________________

Publicarem la tercera entrega de la sèrie el proper 9 de desembre.

Aquí podeu llegir-ne la primera part: http://www.laconca51.cat/viver-de-celleristes-de-la-conca-de-barbera-i/

Sobre l'autor

Ramon Ribas

Ramon Ribas

Diplomat en Ciències de l’Educació per la URV. Mestre a l’Escola Antoni Tous de Pira on desenvolupa les tasques de Director del centre des del 2012.
Alcalde de Barberà de la Conca durant el període 2003-2012. Conseller Comarcal de Medi Ambient de la Conca de Barberà (2003-2007). Fundador del Viver de Celleristes de la Conca de Barberà i actualment membre del Consell d’Administració. Actualment President de la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca.