A foc lent Vi

Vins de la Memòria, homenatges líquids emocionants

La Vall de Vinyes. Vilalba dels Arcs. Terra Alta
Carme Gasull
Escrit per

Acabàvem d’iniciar el curs escolar quan l’enòleg, sommelier i formador Xavier Nolla anunciava a amics, coneguts i saludats un nou projecte vinícola petit en volum, però de gran intensitat emotiva, i de nom evocador: ‘Vins de la Memòria’. La iniciativa, fruit de mesos de documentació, recerca, viatges i converses, recupera vinyes úniques del territori català marcades per fets històrics, seguint les passes del homes que, com el seu avi, van patir la batalla de l’Ebre.

Vins de la Memòria neix d’uns papers que vaig trobar a casa de ma mare, d’adonar-me’n que enguany es compleix el 80 aniversari de la batalla i de que, en breu, la memòria de mon avi i els seus coetanis desapareixeran. Vaig decidir que era el moment de deixar-ho tot i llençar-me de cap a desenvolupar aquest projecte. Va ser un cop de cor”, confessa Nolla. “En documentar-me, i trobar a quina divisió pertanyia el meu avi, vaig veure que el recorregut vinícola havia d’incloure tots els llocs claus del conflicte, és a dir, camps de reserva i passos de fugida també que, en el seu cas, va ser per la Serra de Prades i va acabar a Montblanc. Això em va dur a ampliar el projecte a tot un camí que s’acaba al camp de refugiats d’Argelers”, explica.

XaviNolla a la Terra Alta

“Parlem de les vinyes més velles possibles —moltes es van perdre per les bombes— i ecològiques. Em sembla que, si vull intentar atrapar el temps o mantenir el record essencial del que es va viure, és millor que la terra no estigui maltractada per cap mena d’interferència. Parlem de vinyes úniques i de vinificacions similars a les que es feien al 1930, això vol dir “blancs brisats i negres amb bucois de castanyer —va fer-ne construir tres pels vins negres—; veremes a mà, amb els equips de cada viticultor o celler; i fermentacions espontànies”, detalla el sommelier.

Òbviament, les varietats emprades són locals (garnatxes, macabeus, trepats i carinyenes) i els vins estan amparats, si més no de moment, per les tres denominacions d’origen on s’elaboren: Terra Alta, Conca de Barberà i Priorat.

“La collita del 38 no va existir perquè se la van menjar els soldats. Ara, 80 anys després podem tornar a fer una verema en aquelles terres”, relata amb gran goig. És compartit. “Durant el trajecte m’he trobat viticultors emocionats amb el projecte perquè el meu avi era l’avi de molta gent; tothom té una petita història vinculada a aquest capítol tan dramàtic. I també m’he trobat gent engrescada i disposada a que la seva vinya o celler es posés en marxa un dels vins homenatge. De fet, buscant una vinya concreta a la Conca de Barberà, vaig trobar una masia on amagaven els soldats un parell o tres de dies perque descanséssin, es netegéssin i s’alimentéssin abans de continuar cap a França. Pensar que potser el meu avi va ser un d’ells i fer el vi on possiblement va estar amagat és molt fort”, expressa.

Barranc de la Pasquala. Montblanc.Conca de Barberà

La Bruixa, nom amb que es coneixia la 27a Divisió —perque tan bon punt apareixien com desapareixen dels fronts d’Aragó, el Segre i l’Ebre—, és el pal de paller del projecte. “Un blanc brisat de garnatxes velles i macabeu del que elaborarem poc més de 2.000 ampolles, tot i que pot arribar a triplicar la producció”, avança. L’etiqueta és la versió actualitzada, lliure i temptadora de la postal d’aquesta unitat militar, la fotografia de la bruixa del francés Albert-Joseph Pénot (1870 1930) ubicada a la Vall de Vinyes, a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, on es fa.

Un pàmpol gravat amb empremtes dactilars que pot interpretar-se igualment com un plànol topogràfic, un laberint o unes trinxeres; dues empremtes entrelligades que formen un cor, el punt de trobada de dos bàndols o dues cotes reals que van registrar nombroses incidències durant el conflicte; la silueta del riu Ebre ribetejat del color roig que va tenyir-lo amb cruesa; textos reals però illegibles extrets de cartes de soldats i de retalls de diaris de l’època… Els altres vestits dels Vins de la Memòria són igual de suggeridors.

LaBruixa_postal inspiradora etiqueta vi mateix nom

“Encara que pugui semblar el contrari, no són vins polítics ni bèl·lics, són vins de pau en homenatge a totes les persones que van viure la guerra”, insisteix en Xavier Nolla. “Cadascun explica un capítol d’aquesta guerra des de l’indret on s’elabora, tots tenen un fil conductor i les seves etiquetes són picades d’ull a paisatges o imatges d’aquell temps. M’hi he esmerçat molt en el packaging”, conclou. Dono fe. Les ha dissenyades de tal manera que criden l’atenció i conviden a ser llegides per trobar-ne l’explicació. Són vins de pau, però impacten sense destapar.
Els primers Vins de la Memòria sortiran al mercat d’abril a juny del 2019; la segona tongada apareixerà a finals de l’any vinent i la resta, a principis del 2020. La tirada més llarga serà d’unes 2.000 ampolles i la més petita de poc més de 800.

La parella d’en Xavier, la Gisela Guitart, dissenyadora de professió, així com enoAula, l’eina formativa itinerant que, ara fa un any, va impulsar ell mateix amb la intenció d’apropar i professionalitzar el món de vi vinculat a la restauració, són dos dels puntals de la nova iniciativa. “Molts distribuïdors volen els meus vins sense haver-los tastat pel relat que hi ha al darrere. Jo, per descomptat, posaré tot el meu amor i coneixement per tal que siguin perfectes tot i que no ho puc garantir perquè estic fent vinificacions una mica tenses. Si surten malament, cosa que no passarà, no sortiran al mercat”, avisa.

Empremta a bucoi de castanyer

“El nostre objectiu a la vida ha de ser emocionar, l’emoció és el que t’uneix a les persones, quan emociones és quan connectes”, reivindica el formador. “Quan presentant aquests vins veig que a la gent se li entelen els ulls o se li cauen les llàgrimes més convençut estic que era una història que calia compartir”, declara.

“Mon avi li deia a ma mare que, quan jo fos gran, li ensenyaria a escriure i a llegir perquè pogués escriure un llibre amb les seves memòries de la guerra. L’Agustín va morir quan jo tenia un any i mig, per tant, no va ser possible. Així que ara les escric en forma líquida”. A casa, esperem expectants.

Sobre l'autor

Carme Gasull

Carme Gasull

Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es va iniciar com a periodista a la ràdio i amb el gastrònom Jordi Estadella en les coses del menjar i del beure. Avui, modera ponències i demostracions culinàries en fires i congressos, col·labora en el programa Àrtic de Barcelona Televisió (BTV) i comparteix experiències al seu bloc particular, Entaulats, i al col·lectiu Gastronomistas. Al llarg del 2016 ha comissariat 'Catalunya Regió Europea de la Gastronomia', un projecte amparat per la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de sumar i visibilitzar els esforços de les entitats, agents i persones del país que treballen per promoure el sector agroalimentari i gastronòmic català. És autora de llibre 'Catalunya al paladar' (Austral Media, 2004-Cossetània Edicions, 2006) i del conte 'Petita història de la Festa de la Ratafia' (Editorial Mediterrània, 2016).