Enotour Vi

Vins del Baix Empordà, l’autèntica riquesa es troba a la terra

A masia
Laura Masramon
Escrit per

La comarca del Baix Empordà és coneguda i anhelada per les seves platges, aquelles que amb nostàlgia ens transporten a un temps passat en què la costa l’ocupaven les barquetes de pescadors en lloc dels para-sols. També surt als mapes per la exquisida gastronomia que trobem per a totes bandes, i és que al Baix Empordà resulta difícil menjar malament. Els seus pobles petits enamoren, envoltats de camps i boscos i ben a prop del mar. Alguns més autèntics i plens de vida, d’altres que semblen postals, nets, potser massa tranquils, però sempre conservant el bon gust de l’arquitectura tradicional que conforma el patrimoni.

El que més es desconeix del Baix Empordà, però, és la seva terra productiva i els pagesos, les vinyes ben verdes i d’altres fruits de tots colors. Aquestes vinyes sempre han format part del paisatge i no han estat mai soles. Allà la terra és prou rica com per ser compartida per d’altres tipus d’arbres fruiters com la coneguda IGP Poma de Girona, com els presseguers, els nectariners, les pereres o els cirerers. Per no parlar de l’oliva d’argudell, l’albergínia bonica o la tomata de pera. I així és com s’entén que mentre a l’Alt Empordà els pagesos s’organitzaven en cooperatives agrícoles, que produïen sobretot vi i oli, al Baix Empordà, en canvi, hi havia masos autosuficients.

20181006_135431

Per entendre la veritable riquesa baix empordanesa només cal visitar alguns d’aquests masos, que si bé podien estar especialitzats, ja fora en la producció de vi, de formatge fresc o d’altres productes locals de l’Empordà, solien diversificar la seva activitat agrícola, pesquera o ramadera. I d’aquí la seva història, i d’aquí el seu present. Bellesa, riquesa i una manera d’entendre el treball en el sí del niu familiar.

Si fem un repàs als sis cellers del Baix Empordà que formen part de la Ruta del vi DO Empordà veurem com tant els que gaudeixen d’una antiga tradició, com els que són projectes de nova creació comparteixen aquest esperit del multicultiu, si més no en gran part. El Mas Eugeni de Calonge, per exemple, amb fonaments que daten del S.XVII i alguns de més antics que se’ls desconeix la data, manté les seves plantacions d’oliveres i de tomateres, un hort de fruiters i una granja amb gallines, cabres, cavalls i gossos. Tot i així, les sis hectàrees de vinya, de garnatxa negra, syrah, merlot i cabernet sauvignon són de nova plantació dels anys 2000.

IMG_2504

El celler Brugarol que es troba dins de la Finca Bell-lloc, a Palamós, entre d’altres construccions acull una ermita del S.XVII. Aquest íntim projecte de Curt Engelhorn, besnét del fundador de la farmacèutica Basf, pretenia proveir-los d’aliments ecològics de proximitat i s’ha acabat convertint en un mas com els d’abans. Se’ls coneix darrerament pel seu nou celler construït sota terra per l’estudi d’arquitectura RCR, guanyadors del Pritzker 2017, un espai que et fa sentir com si fossis una arrel de vinya. Conreen cinc hectàrees de garnatxa negra, monastrell, cabernet sauvignon, cabernet franc, carinyena, malvasia i xarel·lo. Així com també tenen una zona d’horta, fruiters, aviram i animals de granja. Un Mas amb tots els ets i els uts del que també n’extreuen suro per fer taps, olives d’argudell, arbequina, picual i manzanilla pels seus olis d’oliva verge ecològics, formatges, confitures, verdures, plantes aromàtiques. No en teniu prou? Doncs sí, tot això es pot consumir en el restaurant del que disposen. Aquest espai baix empordanès, que ells anomenen de luxe rural, gira al voltant del retorn als orígens, del recuperar les tradicions per obtenir el luxe suprem, el sabor d’allò autèntic cuit a foc lent.

Mas Oller, situat a Torrent, un poble prop de Pals, és propietat de Carlos Esteva del conegut celler penedesenc Can Ràfols dels Caus, qui va replantar-hi vinya l’any 2000. Entre aquestes camps hi ha escrits 400 anys d’història, pels que hi ha passat cultius d’oliveres, sureres, cereals i pastures de ramats. Avui en dia es dediquen en exclusiva a la vinya i a l’enoturisme, però mai sense oblidar els productes de kilòmetre zero com les anxoves, els embotits i el pa dels esmorzars que ofereixen als seus clients dins l’antiga masia, així com els àpats de plats elaborats per restaurants de la zona amb productes de proximitat.

20181006_140705

Un altre celler focalitzat a dia d’avui en la producció de vins de gran qualitat i de varietats franceses és Clos d’Agon, emplaçat al Mas Gil, Calonge. Un matrimoni francès va comprar al 1987 l’antiga masia envoltada de 12 hectàrees de vinya amb varietats híbrides i marcs de plantació estrets. Al 1998 un grup d’amics suïssos amants del vi i alguns d’ells professionals, adquireixen la propietat. Assessorats per Peter Sisseck, fundador de Dominio de Pingus a Ribera del Duero, emprenen el projecte que coneixem a dia d’avui amb la construcció d’un nou celler molt modern, que funciona en part per decantació, i que gaudeix de tota la tecnologia necessària per fer un bon control enològic del procés de vinificació.

Si seguim resseguint el Massís de les Gavarres, arribem a Sota els Àngels, un celler que neix també pels volts dels anys 2000 al municipi de Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l’Heura. El matrimoni de Guy Jones i María Jesús Polanco s’hi instal·la per crear-hi el seu trosset de cel. Una casa de pedra, un celler de vins ecològics i naturals i unes vinyes biodinàmiques entre boscos. La fórmula sembla senzilla, oi? Oberts a l’enoturisme des d’una vessant molt íntima i personal. No busquen tenir molts visitants però sí que els que vulguin viure l’experiència que ells senten cada dia al llevar-se en aquest indret màgic, amb tanta vida, i tan ben cuidat, ho puguin fer.

I finalment la recent incorporació a la Ruta del vi DO Empordà és El Celler d’en Marc. Van plantar 3 hectàrees de vinya el 2013, i tot i que ara duen algunes hectàrees més a Vall-llobrega, el seu objectiu no és créixer sinó mantenir-se petits, produint els vins que més els agradin. Cabernets, viogniers i merlots per una producció de 20.000 ampolles. Ella era farmacèutica i, per tant, no podia faltar el laboratori propi, un espai ideal per dur un control del raïm i del vi el més àgil possible. Tant Marc com Lut viuen amb molt il·lusió el seu nou projecte que inclou sis habitacions per hostes a qui els serveixen esmorzars fets amb tendresa i a l’estiu inclús sopars elaborats per ells mateixos.

20181006_121053

Al Baix Empordà visualitzem dos accidents geogràfics, el més gran que és el Massís de les Gavarres i el més fàcilment identificable per la seva forma de dona embarassada que és el Massís del Montgrí. Als costers de les Gavarres s’hi troben la majoria de cellers, entre ells tots els citats anteriorment, amb sòls de tipus pissarrós, esquistós i silícic, de textura franca, de llims, sorres i argiles, ph àcids amb més o menys contingut en ferro i magnesi, en funció de les zones, i amb barreja de terrenys al·luvials i algunes granítiques a les zones baixes.

Al Mongrí, en canvi, ens trobem una muntanya petita, panxuda i ben pelada. Amb l’excepció que s’està començant a recuperar la vinya altra vegada. A més del seu peculiar sky line també presenta sòls de diferent formació, com els calcaris, els gresos i les margues. Tot volt dels costers àrids i muntanyosos les terres són totalment al·luvials, amb sorres, argiles i còdols i una bona irrigació que provoca vigorositat. Per Torroella de Montgrí un nou vinyater que va plantar vinya el 2009 on sempre els seus avis i pares n’havien tingut, malgrat que es va anar abandonant d’ençà els anys 60, explica que allà hi té ph bàsic de 8 i que els vins surten completament diferents que a la resta de l’Empordà. En aquest seu indret la garnatxa de clon navarrès, per exemple, li creix en excés i en canvi el syrah li creix més equilibrat. Una altra realitat és la que viuen les vinyes que pugen la carena del Montgrí, exposades igualment al sol mediterrani però debatent-se l’aigua per sobreviure. Queden tants bancals per replantar i tantes coses per aprendre. Però si alguna cosa sabem ja és que l’autèntica riquesa del Baix Empordà es troba a la terra.

____

Amb la col·laboració de:

ruta vi do empordà

Sobre l'autor

Laura Masramon

Laura Masramon

Periodista i sommelier, especialitzada en els vins de la DO Empordà i en la gestió del marketing, la comunicació i l’enoturisme. Organitza els seminaris Marca Vi i Marca Enoturisme.