Brots Territori

Terra incognita

pontils
Ferran Civit
Escrit per

Quant parles amb gent de Barcelona i els hi dius que puc tardar més d’anar de la Conca de Barberà a un poble del Priorat que no a la mateixa capital no em creuen. Catalunya, com tota la península ibèrica, té una orografia complexa per a les comunicacions. En línia recta sobre el mapa poden ser 20 quilòmetres, però poden costar tant de recórrer com 120 per autopista.

Aquest és un dels motius perquè tenim al cor del país encara zones poc conegudes. Hi ha un territori, gairebé podríem dir que una comarca, que és la zona muntanyosa de naixement del riu Gaià. Un espai de difícil accés amb carreteretes locals i comarcals poc transitades. Una zona a on hi ha pobles i masies abandonats i, de tant en tant, alguna urbanització il·legal de les que van proliferar entre els 70 i els 80 quan la planificació urbanística (o la falta d’aquesta) era un despropòsit. Una territori ple d’altiplans a on el bosc va guanyant espai dia a dia a costa dels camps abandonats. Un lloc que mil anys enrere va ser terra de frontera i que encara conserva castells i torres que ho demostren.

Una comarca que ningú reivindica, això és l’Alt Gaià i l’Alt Foix. A cavall de l’Anoia, la Conca de Barberà, la Baixa Segarra, l’Alt Camp, el Baix Penedès i l’Alt Penedès potser no hi deuen viure més de 2.000 persones si només parlem dels municipis estrictes que hi ha a l’interior com Pontils o Querol

Unes autèntiques Terres Altes que viuen d’esquena les unes amb les altres, ja que cada banda tira cap a qui li fa de municipi de serveis preferentment ja sigui Igualada, Santa Coloma de Queralt o Valls. Si algú em preguntés quines serien ara mateix les terres més salvatges de la Catalunya Nova, parlaria d’aquesta zona de frontera. I no perquè no hagin estat humanitzades de sempre, sinó perquè l’abruptesa del terreny fa que els humans ho tinguin difícil per a establir-s’hi en gran quantitat. I més que un terreny de pas, la història l’ha convertit en un terreny a esquivar.

Però esquivar per a la història no significa que també per al present. És una zona que necessita un empoderament dels seus habitants. Administrativament poden ser d’una comarca o una altra, però no es pot negar que formen una certa unitat territorial almenys que fins ara s’ha considerat com el rerepaís de cada comarca. La muntanya d’on baixen cap a la plana. Ara toca pujar de la plana a la muntanya.

No sé si la comarca és l’Alt Gaià, l’Alt Gaià-Alt Foix o qualsevol altre nom, però està clar que ha de deixar de ser incògnita i ha de ser terra pendent. Pendent de conèixer, valorar i rellançar.

Sobre l'autor

Ferran Civit

Ferran Civit

L'Espluga de Francolí, 1977. Descendent de cal Fartet i cal Moliner, amb arrels paternes a Guatemala, terra de cafè i diversitat cultural. Amb diversos títols universitaris, però amb experiència puntual en cada un d'aquests estudis. Activista polític actiu en diversos fronts, però, a causa de diverses circumstàncies, centrat gairebé exclusivament en la llibertat d'uns Països Catalans formats per persones lliures. Cercant l'apoderament de les persones i col·lectius, en paral·lel a la unió de totes les persones i països en igualtat de condicions. I sense abandonar l'ànima nòmada, ajudant a posicionar la Conca al món sense que deixi de ser ella mateixa.