Vi Vibrato Vínic

RIM, les tres lletres de la sort!

IMG_7240
Míriam Clotet
Escrit per

Segons sembla, el número 3 és un número amb sort (a part de casualment ser el meu número preferit). Tres eren les lleis de Newton, tres els germans Roca al seu celler, tres els llibres de John R.R. Tolkien que van donar lloc a la famosa trilogia d’“El Senyor dels Anells” i ara tres són les lletres d’aquest projecte vinícola ple de força que resideix a Rabós. RIM són les lletres, recorda-les.

-Però a veure tu et dius Jordi, et dius RIM? Aclareix-me això.

Ell em somriu i diu:

-Alguns em diuen Jordi, altres en canvi em diuen RIM. En realitat RIM és el diminutiu de raïm, aquí tothom ho diu. Ara aquest diminutiu m’ha acceptat a mi.

Els dos tenim el trident de la sort, llegits en sentits oposats, en RIM des de l’Empordà i jo mateixa, la MIR, des del meu petit racó a Barcelona.

Jordi Esteve, el personatge amagat sota RIM

De posat tranquil, mirada meditada i actitud estudiada. Des de fora en Jordi sembla un petit savi pacient que espera cada moment per actuar. Un cop comences a parlar amb ell, ho corrobores, poques coses les deixa a l’atzar, té un pensament àgil i una intel·ligència polivalent.

Ja feia uns anys que rondava per les vinyes de Rabós d’Empordà, i configurava en un mapa mental el que podria ser el seu projecte. Eclipsat ja sense remei per la tramuntana, voltava per aquelles terres sabent que el seu lloc no estava en un celler que no fos el seu propi projecte. El 2013 doncs, després de donar algunes voltes, decideix començar el seu propi camí. Durant dos anys conviu i comparteix misèries i glòries amb en Jordi, del projecte “Los Comuns” al Priorat (al que els hi dec una visita, pròximament) però aquest segon geni prioratí també tenia el seu projecte i necessitava començar a invertir hores per tal de poder gestionar-ho correctament.

Així que amb el seu barret de contrabandista, el 2015 arrenca oficialment el projecte tal com el coneixem avui. El lledoner per bandera, la naturalitat per vestit i el treball com la font d’inspiració.

IMG_7216

Preocupació continua per conservar el passat

Des del primer minut m’adono que la preocupació més gran d’en Jordi no és la que jo esperava. La seva idea i dedicació d’esforços evidentment va dirigida a un projecte vinícola amb contingut i ànima, però part dels seu impuls es mou en la línia de seguir el llegat de les generacions anteriors i continuar la seva petjada. Apareix el primer personatge, en Jan. Un viticultor de gairebé 80 anys, que dóna vida i nom a un dels seus vins, “Jan”. Una vinya preciosa, vella i bella, cuidada de manera molt tendra. A diferència d’altres vinyes de la seva edat, no té faltes, és a dir, no hi ha forats, en Jan ha cuidat de manera exhaustiva que allà on moria un cep, es plantés un de nou. Una feina que pocs fan, i que ara fa que el llegat pugui continuar. Conviuen diferents varietats a la finca, de fet, en Rim comenta que fins i tot hi ha un parell de ceps d’Algèria que havia plantat l’avi d’en Jan. Us podeu imaginar quantes generacions ha sobreviscut aquesta vinya? El dia anterior havia plogut, i la intensitat del verd és aclaparadora. Brilla tant, que sembla que podria eclipsar qualsevol altre color del pantone.

Parlem sobre a conservació del passat, em comenta que li encantaria poder-se dedicar un temps a deixar per escrit tot allò que s’està perdent pel canvi generacional. Li dic que em semblaria una feina increïble i de valor incalculable, i ell em diu:

-Però mentre ho faig: qui em cuidaria la vinya? – tots dos sabem la resposta, no es poden fer dues coses alhora, però també som conscients que si ningú hi fa res per la conservació, la pèrdua és més que evident.

M’adono que en aquest món tot funciona així. No hi ha recursos per preservar els que ens fa estar on som, i d’alguna manera estem acceptant una pèrdua de connexió amb els nostres avantpassats. Em diu que s’hauria de recuperar tot això, treballar l’etnologia, recuperar en certa manera l’antiga novel·la costumista aplicada a la vinya. A l’actualitat, ni tan tols sap a qui pertanyen moltes de les terres que el rodegen, i el més trist és que si ningú s’ho pregunta, l’evolució natural farà que es converteixi en un reducte històric sense continuïtat.

IMG_7241

Entra en joc en Quimet, un altre viticultor d’uns 70 anys, amb el que juntament amb en Jan coincideixen a la vinya. En Rim sempre és el que més pregunta, en Jan esmorza cada dia a la vinya, poda algun cep i treu fulles per airejar. En Quimet sempre està a punt pel que faci falta, una roda punxada, una eina per arreglar, etc.  El temps que estan junts, sobretot comparteixen vivències i inquietuds de futur.Paradoxes de la vida que uneixen vellesa en un mateix territori.

-Ells tenen la seva manera de fer – em diu. –Han seguit el seu sistema tota la seva vida, i tot i que el relleu ha estat molt natural, ells continuen tenint la seva visió. Són gent que no s’obre des del principi, s’ha d’anar investigant a poc a poc, indagant. Quan t’agafen confiança, et van explicant la seva història, però passen anys fins que comences a entendre el significat de tot plegat.

L’entenc perfectament, el nostre món es mou amb tal rapidesa que no estem disposats a invertir ni un minut en esperar que algú ens expliqui quelcom. Necessitem saber-ho tot i ja, i en certs racons, certs moments i certes situacions, això resulta impossible. La paciència és una gran virtut.

El futur és ara

En Rim ara mateix treballa 6ha i acaba de plantar 1ha més que encara no és productiva. El lledoner per ara, és el signe d’identitat de la zona, però ell també té carinyena, moscat i petits reductes de varietats impronunciables. Ara mateix fa entre 10.000 i 12.000 ampolles, la seva fita seria arribar a 15.000-18.000, però sap perfectament que treballar amb vinyes velles significa tenir produccions molt baixes, per tant el creixement és molt lent.

Li pregunto molt breument sobre el futur, i sembla que tingui totes les respostes estudiades. Tot allò que em genera curiositat, ell ja ho ha pensat. El creixement, la replantació, com es visiona en el futur, etc. No puc donar gaires detalls, perquè això ho anirem vivint en persona, però de la seva conversa desprèn que té molt clar quins són els següents passos a seguir. Repassa mentalment totes aquelles zones a les quals li agradaria treballar o de les que creu que podria representar el caràcter de les seves elaboracions.

A la vinya on ens trobem, hi ha terrasses limitades amb pedra seca (un altre tresor que cal conservar), i també voldria plantar-hi, però tot això requereix temps i molt esforç, i de moment construir el seu propi celler a Rabós on poder encabir tot el que fa és la seva prioritat.

IMG_7228

Contraban, una oda a la naturalitat i al reconeixement

Des de fa un parell d’anys per reivindicar la zona i els vins naturals de l’Empordà neix la fira Contraban. Diuen que el primer lloc per on va entrar la fil·loxera va ser pel Coll de Fornell a Rabós, i que va entrar a causa del contraban. Pot semblar una història trista, però és la realitat que els fa estar on són ara.

En Jordi va pensar que seria una bona manera de reivindicar origen i futur del territori, i a poc a poc es va consolidant. Trobada de viticultors amb similar consciència de treball i potenciació del creixement conjunt. Aquest any incorporava xerrades tècniques sobre la viticultura i taula rodona sobre els vins de mínima intervenció.

Caldrà seguir-lo de prop perquè apunta maneres de convertir-se en poc temps en una trobada de referència.

Tastant el seus camps energètics.

L’any passat en Jordi, decideix canviar les seves etiquetes. Fer una inversió en una identitat que el representi, ara veient el resultat, crec que era el més adient.
Tastem a la vinya tot el seu arsenal: Jan blanc i Jan negre, Sarau blanc i Sarau negre, Tot d’una, Mas dels fils i Vides velles. Un munt d’elaboracions, que podrien semblar individualitats amb personalitat pròpia. I no nego que la tenen, però ¿sabeu el que més m’entusiasma? És el fet de descobrir que tastis el que tastis, hi ha un fil conductor entre totes les seves elaboracions, una energia descomunal envaeix els sentits. Si només pogués definir-los amb un adjectiu, diria elèctrics, si només els pogués definir amb un color seria el groc, si només els pogués definir amb una olor seria un ram d’herbes aromàtiques amb alguna flor de ginesta i si només els pogués definir amb una imatge seria com la d’un paisatge mediterrani de clima temperat. Crec que si pogués trobar tot això en un sol lloc, m’hi quedaria per sempre a viure.

IMG_7226

El Món màgic

Abans de marxar, en RIM ens ensenya la cabana d’en Jan, allà on resideix part de la màgia. Tot està com ell ho deixa cada dia: la seva taula per esmorzar, els seus estris, les seves eines, etc. Com si es tractés d’un petit museu, aquella petita construcció antiga conserva tot allò que el fa ser el que és i estar on està.

I m’acomiado i penso, petit RIM, ets com en Harry Potter, resideixen en una espècie de món màgic que vas configurant a mesura que els vas vivint. Ell tenia una marca al front i tu tens un peix tatuat al braç (amb molt significat). Algú va amagar una herència màgica, entre les vinyes, i tu arribes disposat a descobrir-la. Hauràs d’anar amb compte perquè habiten bruixots, dracs i altres bèsties, però tu sempre seràs portador d’un trosset de la pedra filosofal.

Sobre l'autor

Míriam Clotet

Míriam Clotet

Amb visió d'Enginyera Informàtica i passant per la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual, sempre he estat endinsada en el món dels sentits i la natura que els crea. El vi va arribar per posar sentit a les múltiples connexions i sinergies que em ballaven al cap. Em vaig adonar que a través d'una imatge i de la seva història, el vi és capaç d'arribar a qualsevol lloc del món.
Vaig començar amb un curs de tast a l'INCAVI, participant en l'Espai del Vi Català, fent Enologia i Tast (Nivell I i II) a l'ESHOB, assolint el WSET nivell 2 i actualment estudiant segon de sommelier. Durant 2 anys vaig formar part del duet vinícola 156vins treballant per la cultura i la difusió del vi català. Des de fa un any, el meu món vinícola cada cop està més endinsat en el món de la comunicació.
Sense dubtar-ho, crec que porto una mica de vi a la sang, i sempre estic intentant trobar en petits forats l'essència que desperta la màgia de les elaboracions. Sempre a través de les paraules, sempre a través de la imatge, sempre a través de fer sortir les emocions.