Vaig tenir el plaer de conèixer la Marta quan vaig decidir presentar el meu llibre a “Una Muntanya de Llibres” a Vic, la ciutat on visc. Ella venia en substitució del seu marit, en Josep Serra. Allà ens varen presentar el Sereno, un vi, per a mi meravellós, perquè explicava històries, perquè no et deixava indiferent i encara menys maridant-lo amb salat tal com ens va suggerir.
El Sereno és un vi ranci, quelcom que estic segur hem de recuperar!
Em va sorprendre la seva candidesa, la seva tendresa a explicar les coses es barrejava amb una mena de timidesa no gaire manifesta. Sembla una dona fràgil, però de seguida t’adones que malgrat que la seva discreció en el rerefons hi ha un pal de paller que tot ho mou i tot ho pot, una dona, com moltes d’altres que és capaç de moure cel i terra només amb la força del seu cor i el convenciment de què pensa.
No fa gaire va estar en un dels nostres diàlegs entorn del món del vi, contrastàvem els vins que el matrimoni fa a l’Empordà contra els que fan a la Conca de Barbera, va ser un diàleg de contrastos, de matisos però per a mi em va quedar clar que com en altres regions vitivinícoles veïnes, hi ha uns vins més subtils, alguns els qualificarien de femenins, i altres de molt més voluminosos, més masculins?
Sigui com sigui els vins que fa la Marta, són com un xiuxiueig que et transporta, que et relaxa i et fa viatjar cap a la força que tota dona té en el seu interior, aquella força que ens captiva i ens enamora, una força que els homes mai podrem pagar. La dona és vida, els vins són vida.
Beu vida, viu el vi!
RETRAT EN POQUES PARAULES
La seva cançó preferida
Oasis – Wonderwall.
Una pel·lícula.
E.T.
Un llibre.
L´últim que he llegit és el Convent de l’Eduard Contijoch ambientat a la segona meitat del segle XIX a Montblanc, una història molt maca amb el comerç del vi i l’industria d’alcohols, i marcada per la irrupció de la fil·loxera.
Un restaurant.
Tinc un gran record del restaurant Les Cols.
El seu plat preferit.
Formatges artesans!
Qui cuina a casa seva?
Jo. M’agrada quan puc dedicar-me, no m’agrada seguir receptes però si inspirar-m’hi.
Una beguda?
Aquells vins més perduts a casa nostra, els vins d’oxidació.
Un personatge que li ha marcat la vida.
El meu oncle artista Victor Pedra. De fet aquí la raó de la imatge dels meus vins que són les seves pròpies il·lustracions.
L’últim viatge que ha fet?
Oporto, durant el mes de gener fora dels bullicis i on vam gaudir moltíssim dels vins i d’una bona cuina.
El millor lloc de la seva comarca.
L’imponent conjunt arquitectònic del Monestir de Poblet.
I de Catalunya?
On ha nascut el meu fill, l’Empordà.
I del món?
He visitat racons increïbles però la sensació que tens quan tornes a casa preval per sobre de tot. És en aquell moment que et repeteixes “quina sort que tenim de viure aquí, no tenim res a envejar!”
Un lloc on no portaria mai ningú?
Se’m fa difícil de dir.
Amb quin polític o personatge públic li agradaria sopar?
Amb qui riuria una bona estona és amb l’ Empar Moliner.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
El vi té la gran virtut a transformar els ambients i ser capaç de crear ambients distesos, divertits i relaxats, així que no seria un problema.
Amb qui li agradaria fer un gran viatge?
Amb el meu petit i el meu home! Que ho fem massa poc sovint
Per a què serveix la TV?
Per informar i relaxar-se al vespre, aquell impàs de després de sopar i anar a dormir
Un programa de TV.
Últimament El Foraster.
I de ràdio?
Tapias Variades amb en Pere Tapias, sempre els escolto des del cotxe els dissabtes i diumenges al matí anant cap al celler
Quin és l’últim regal que li han fet?
….mmm… per Nadal. Un mosaic de rajoles antigues pintades a ma, sóc fan de les restauracions.
A quina hora es lleva?
A les 07:00h.
I què és el primer que fa, fora del llit?
Crec que com tothom i mal costum mirar el mòbil. De fet ens desperta aquest!
Una paraula que li agradi.
Brisa…. em porta molt records i sensacions d’estiu
Quin cotxe té?
Amb 4 rodes que em traslladi en tinc prou… i un maleter ben gros! No sé com ho fem però sempre anem carregats de caixes de vi i d’altres coses amunt i avall. Semblem caragols!
L’última vegada que va anar a missa?
Ostres… quasi no ho recordo. La missa del Gall de fa més de quinze anys.
Un insult.
Renoi!
Una olor.
Les coques de farigola de la mare.
Una mania.
L’ordre a casa.
Un personatge històric.
Antoni Gaudí, em fascina la seva arquitectura. De fet, tot el modernisme com les catedrals del vi són extraordinàries.
Un hobby.
El nostre propi projecte que ens absorbeix.
Un lema.
Les dificultats són oportunitats disfressades.
Què la treu de polleguera?
Perdre el temps.
Què la fa riure?
M’encanta rodejar-me de gent amb molt bon sentit de l’humor, no sóc de fer bromes però tinc un riure fàcil.
I plorar?
Ho intento evitar.
Quin esport practica?
Actualment cap, el dia a dia de la feina ja té prou intensitat.
Quins idiomes parla?
Català, castellà i anglès.
Quin és el seu pitjor malson?
…
Quin és el malson que s’ha fet realitat?
…
Què hi té a la tauleta de nit?
Uns quants llibres, dels quals alguns infantils d’en Martí.
Que es’enduria a una illa deserta?
La meva família.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de vida?
Intento viure la vida amb intensitat cada dia, però en un moment així gaudir amb les persones que més estimes.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Els mateixos estudis, Agrònoms i les amistats.
I què no repetiria?
Cops durs que dóna injustament la vida.
En un compromís. Vestit Informal o de rigurosa etiqueta?
Informal, no em sentiria còmode de rigurosa etiqueta. És com estar dins un corsé!
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
Tornar-la.
Què vol transmetre amb els seus vins?
Paisatge, emocions i sobre tot sobre tot fer passar bones estones amb el que tu elabores.
S’imagina els vins d’una manera matemàtica?
Mai, em seria impossible!
On espera estar d’aquí cinc anys?
Entre vins, reinventant-nos constantment i continuar amb les piles carregades a tope.
