En Tomàs és un home de mirada directe i discurs sincer, una persona que captiva des de la senzillesa. La seva riquesa interior fa que sembli una persona introspectiva però de seguida te n’adones que aquesta postura de seguida s’esvaeix quan veu que li agafes confiança, sí, sembla alguns dels seus vins, sí, aquells que són tan grans, aquells que semblen tímids però quan s’expressen en tota la seva plenitud et captiven irremeiablement i caus rendit a la seva bellesa.
Sí, així és en Tomàs. O almenys així m’ho ha semblat sempre. Una persona, honesta, franca, emotiva. Mai oblidaré com en José Luis Zapatero, el del Lagar de Isillas, s’exclamava quan veia la diversitat de varietats que en Tomàs vinificava de forma gairebé artesanal al recòndit i estimat El Vilosell.
Molts el consideren el millor assemblador de vins de l’Estat. Jo el considero un alquimista dels paisatges i de les emocions que els vins en regalen quan els gaudim de debò. En Tomàs és d’aquells que sap el que vol i sap que amb persistència acabarà aconseguint tot allò que vol.
No ho ha tingut fàcil! Bé en aquests temps qui ho té fàcil? Però amb tanta diversitat de paisatges, marques, denominacions, gustos i paladars fer-se un nom no és fàcil, gens fàcil. A mi personalment em sembla una batalla titànica i més quan vols preservar davant de tot i de tothom la teva pròpia personalitat, el teu caràcter.
Crec que és una sort reservada per a uns pocs privilegiats. En Tomàs és d’un d’ells, tot i que estic convençut que ell sap el que li costa i quant li costa, però avui en dia som molt els que esperem els seus regals, molts els que l’admirem i molts els que desitgem que no deixi mai de ser com és ni de fer el que ell vol, de la manera que vol. És un artista!
Avui us convido a conèixer a un geni que cada dia surt de dins les seves ampolles.
RETRAT EN POQUES PARAULES
La seva cançó preferida.
No estamos lokos de Ketama.
Una pel·lícula.
Moltes d’en Tarantino i d’en Woody Allen.
Un llibre.
Memòries de Adriano de Marguerite Yourcenar, Seda de Alessandro Baricco, Los Pilares de la Tierra de Ken Follet.
Un restaurant.
Una mica de molts en els que sigui molt important la matèria primera.
El seu plat preferit?
Colomí o becada, també la bona cuina japonesa, un bon pa amb oli i olives, una bona verdura.
Qui cuina a casa seva?
Jo, tant com el temps em permet.
Una beguda.
Sens dubte el vi i un Campari abans de dinar.
Un personatge que li ha marcat la vida?
Els meus pares.
L’últim viatge que ha fet.
A Budapest amb la família.
El millor lloc de la seva comarca.
El Mirador d’El Vilosell a les Garrigues i el Pilar d’Almenara a l’Urgell, vista Nord i Sud sobre la Plana d’Urgell.
I de Catalunya?
Tossa de Mar, amb records enyorats de la infantesa.
I del món?
Un lloc per desconnectar.
Un lloc on no portaria mai ningú.
On hi regni la inseguretat o la guerra.
Amb quin polític o personatge públic li agradaria sopar?
Amb en Barak Obama i en Fidel Castro a la mateixa taula.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
T’ho podré dir després de fer-ho.
Amb qui li agradaria fer un gran viatge?
Amb la meva família.
Per a què serveix la TV?
A mi, per a relaxar-me, mirant pel·lícules o documentals.
Un programa de TV?
Que, qui, com?
I de ràdio?
La mare que el va parir de Flaixbac FM.
Quin és l’últim regal que li han fet?
Un petit tossut que representa un Maneki-neko o gat de la sort japonès.
A quina hora es lleva?
Entre les 6:30 i les 7:00h.
I què és el primer que fa fora del llit?
Una dutxa i preparar esmorzars.
Una paraula que li agradi.
Llibertat i compromís.
Quin cotxe té?
Un cotxe per carregar que pugui arribar a tot arreu, ara, un Audi A6 All road amb 12 anys.
L’última vegada que va anar a missa?
En record del meu germà, ja fa un any.
Un insult.
Que t’ignorin conscientment.
Una olor.
Alfals recent tallat, pluja recent caiguda, el bosc amb la rosada.
Una mania.
Mirar que em deixo, i al final m’ho deixo.
Un personatge històric?
Sens dubte, Leonardo da Vinci.
Un hobby.
Fer treballs de bosc, les motos, el bricolatge, una bona pel·lícula amb la Mireia davant del foc.
Un lema.
No es pot canviar el passat, només el futur.
Preocupat només per el que te solució.
Què el treu de polleguera?
Quan faig tard, quan no faig bé el que haig de fer, quan em despisto…
Què el fa riure?
Un bon moment amb els meus fills, amb els meus amics, descobrir que no ens podem queixar.
I plorar?
Soc emocional de mena, amb facilitat per la llagrimeta.
Quin esport practica?
Sortir a caminar amb la nostra gossa Amy.
Quins idiomes parla?
Cap de perfecte.
Quin és el seu pitjor malson?
Prefereixo pensar en positiu.
Quin és el malson que s’ha fet realitat?
Quin malson?
Què hi té a la tauleta de nit?
Llibres, crema de mans i el despertador.
Que s’enduria a una illa deserta ?
El mag de la làmpada.
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de vida?
Aniria cap a casa per a fer un bon sopar i viure’l amb els meus.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Les circumstancies i oportunitats ens duen a on som.
I què no repetiria?
Millor m’ho callo.
En un compromís. Camisa amb corbata o descordada?
No m’agrada la corbata ni l’excés de formalismes.
Què en fa d’una trucada perduda d’un número desconegut?
Res.
Què vol transmetre amb els seus vins?
Passió, dedicació, paisatge, i per sobre de tot, plaer, plaer i plaer.
Se’ls imagina d’una manera matemàtica?
El vi, en cap cas és matemàtica.
On espera estar d’aquí cinc anys?
On sóc ara, una mica més vell, més savi i més a prop d’aconseguir el Sant Greal.
________________________________________________
TOMÀS CUSINÉ BARBER
Tomàs Cusiné es un enòleg mollerusenc propietari del grup que dirigeix els cellers Castell del Remei, Cèrvoles, Cara Nord i el que porta el seu propi nom un grup que factura prop de 5 milions d’euros.
President de la Ruta del Vi de Lleida – Costers del Segre.
En Tomàs estarà el proper 17 de Març obsequiant-nos amb el seu saber en el tast que farem dins el cicle TAST D’AUTOR a Ocio Vital.
