Apunts ambientals Territori

Natura vs desenvolupament: Les dues cares del Japó

Yorishiro
Gina Güell
Escrit per

Recordo perfectament la fascinació que em va provocar la primera vegada que vaig veure una de les pel·lícules de Hayao Miyazaki, mestre japonès d’animació i responsable de films de gran qualitat com “El viaje de Chihiro” o  “Mi vecino Totoro”.

Viaje_chihiroA mesura que vaig anar coneixent les obres d’aquest autor em vaig adonar, a part de la seva evident bellesa il·lustrativa, que en totes les seves pel·lícules hi havia un carregat simbolisme respecte a la natura i a la seva relació amb l’ésser humà. Amb aquesta idea com a rerefons, es pot entreveure quina visió i concepció té l’autor vers la natura, on podem discernir dos vessants ben contrastades.

Per una banda, la natura representada de manera pura, idíl·lica i sagrada, i per l’altra, com a ens contaminat, maltractat, temible i ferotge.

PonyoAquesta concepció de la natura no es limita a Hayao Miyazaki, sinó que és equiparable a la visió general de la societat japonesa. Una societat que al llarg de la seva història ha sofert grans canvis i contratemps que l’han catapultat cap a un mar de contradiccions.

LA NATURA SAGRADA

El país del sol naixent es caracteritza per una efervescent diversitat cultural, on conviuen diferents religions com el Budisme, el Taoisme, el Confucianisme… totes elles impregnades d’una gran devoció i arrelament cap a la natura.

Una de les religions més influents i amb més adeptes (uns 4 milions) és el Xintoisme, provinent del japonès Shinto (神道, shintō), que significa “el camí dels déus”.

ToriiOriginaris de l’Edat Antiga, els xintoistes veneren als Kami, Déus o esperits de la naturalesa que viuen als arbres. Antigament, els Kami també simbolitzaven fenòmens i forces (sobre) naturals (les tempestes, les  muntanyes, el sol, la lluna…).

En contraposició a la puresa espiritual dels Kami, dins el Xintoisme existeix el terme Kegare, que representa la contaminació, la brutícia, les malalties i la mort. Tot i que en aquest cas no es refereix a una contaminació de l’entorn físic, s’adequa perfectament a l’altra cara de la moneda de la realitat japonesa.

EL DESENVOLUPAMENT

El trepidant desenvolupament i modernització del Japó han provocat una gran divergència entre la societat rural i la urbana, així com tot un seguit de problemes d’índole mediambiental generats per un accelerat creixement econòmic.

contaminacioA partir de la revolució industrial del segle XVIII, la contaminació dels rius fou un problema notori, i, a partir dels anys 60, els contaminants químics van començar a provocar diverses malalties greus.

Els esforços per reconstruir les ciutats nipones després de la Segona Guerra Mundial han portat a una urbanització massiva regida i dominada pel lobby de la indústria de la construcció. Tot i tenir una gran quantitat de parcs i espais naturals a les ciutats, la sobre urbanització ha generat un elevat nombre de problemes ambientals com una contaminació atmosfèrica a nivells alarmants. Tot i ser l’hoste de la famosa Conferència de Kyoto i signant del Protocol, el Japó és el cinquè país amb més emissions, i també un dels principals importadors mundials d’energia (tant renovable com no renovable).

Yokohama_FujiPer últim, no oblidar que actualment el país es troba no solament en ple debat sobre l’ús de l’energia nuclear després del desastre de Fukushima l’any 2011, sinó també d’altres temes mediambientals com la sobrepesca, la caça de balenes i la gestió dels residus electrònics.

Tot aquest conjunt de problemàtiques xoquen de ple amb la imatge de la filosofia Xintoista de la natura divina, bucòlica i intocable.

Com poden conviure aquestes visions tan contrastades en una societat dicotòmica tradicional i moderna? Podrà trobar un punt d’equilibri aquesta mentalitat de culte a la natura i un desenfrenat desenvolupament tecnològic i econòmic?

_______________________________

BIBLIOGRAFIA:

Álvaro López Martín i Marta García Villar. Generación Ghibli. Mi vecino Miyazaki. Ediciones Diábolo, 2014

Shitoism and Ecology. Disponible a: http://environment-ecology.com/religion-and-ecology/510-shintoism-and-ecology.html

Federico Lanzaco Salafranca. Religión y Espiritualidad en la sociedad japonesa contemporánea. Universidad de Sofía, Tokio (Japón), 2007. Disponible a: http://ruc.udc.es/bitstream/2183/12906/1/CC-98_art_14.pdf

Sokyo Ono. Sintoismo: el camino de los kami. Editorial Satori, 2008.

Environtment and Ecology. Environmental Issues in Japan, 2011. Disponible :
http://environment-ecology.com/environment-writings/478-environmental-issues-in-japan.html

OCDE (Organizació per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Environmental Performance Review of Japan, 2010. Disponible a: http://library.haverford.edu/file-id-387

Makino, Catherine. Climate Change – Japan: Looking to Play a Key Role in Bali, 2008

 

FOTOGRAFIES:

Fotografia portada: Yorishiro, objecte creat per atraure els Kami.

Fotografia1: Entorn idíl·lic a “El viaje de Chihiro” (Miyazaki, 2001).

Fotografia2: La gran tempesta a “Ponyo en el acantilado” (Miyazaki, 2008).

Fotografia3: Torii, símbol del Xintoisme.

Fotografia4: Ambient contaminat en una ciutat de Japó.

Fotografia5: La ciutat de Yokohama i el Mont Fuji.

 

Sobre l'autor

Gina Güell

Gina Güell

Llicenciada en Geografia per la Universitat de Barcelona i Màster en Intervenció i Gestió ambiental (UB-UAB). La seva trajectòria formativa i laboral s’ha basat en un compendi entre la geografía, el medi ambient, el disseny gràfic i la comunicació. Actualment és tècnica de comunicació del programa Barcelona + Sostenible (antiga Agenda 21) de l'Ajuntament de Barcelona.