Articles a Vadevi.cat Vi

Una mirada a Napa Valley

IMG_1014
Leandre Romeu Serra
Escrit per

Aquest ha estat un estiu diferent. Vam començar-lo organitzant una gran festa per celebrar el nostre casament. Amb la qui avui és la ‘meva’ dona vam decidir que el vi i el territori hi jugarien un paper central i, entre altres detalls, vam pensar que, quan féssim el viatge de noces, ens agradaria conèixer una de les zones vinícoles de més renom al món: Napa Valley.

Així va ser com, durant el mes de juliol, i en el marc de la nostra visita a la costa oest americana, vam tenir l’oportunitat de viatjar a la vall que, a finals dels anys 70, va sorprendre el sector amb uns Chardonnay i Cabernet Sauvignon guardonats per sobre dels vins francesos al Tast de París.

La vall de Napa és un dels territoris vitivinícoles més importants del món i, amb tota seguretat, tothom qui està interessat en el món del vi n’ha sentit a parlar, si més no per indicar que es tracta d’un referent al qual aspirar en termes d’enoturisme.

A Napa Valley hi vam arribar un dimecres al vespre i ens hi vam estar fins dissabte. Vam sortir des de San Francisco i, durant el trajecte, vam travessar un paisatge divers poblat pel verd dels boscos, el blau de l’aigua i els camps daurats. A mesura que anàvem avançant ens vam trobar amb una escena familiar. Grans extensions de ceps amb la muntanya de fons ens recordaven el paisatge de la Conca de Barberà o del Penedès. De seguida, però, vam començar a constatar les primeres diferències amb casa nostra. Només arribar a la zona ens rebia un cartell immens que anunciava que ens trobàvem Napa Valley. Col·locat de forma estratègica, amb les vinyes de fons, i la cita de l’escriptor de l’Illa del Tresor, Robert Louis Stevenson, “i el vi és poesia embotellada” (and the wine is bottled poetry), convida al visitant a estacionar el cotxe al voral de la carretera i fer-s’hi una fotografia. No és l’únic. N’hi ha un altre situat a l’entrada nord de la vall de forma que, si es comença el trajecte en aquella direcció, el visitant també se’l trobi.

La vall de Napa està integrada pels pobles de Calistoga, Santa Helena, Oakville & Rutherford, Yountville, Napa i American Canyon i té total de 600 cellers repartits entre 2040 quilòmetres quadrats. Aquesta és la gran diferència i el principal reclam d’aquest territori. És la dada que impacta més, perquè indica unes xifres que difícilment trobarem a cap altra part del món i que converteixen Napa Valley en una zona única i atractiva per tots els amants del vi.

L’altra gran diferència i principal característica és el màrqueting. Napa ha aconseguit crear un relat al voltant de les ampolles de vi que elabora. Des de la pàgina web https://www.napavalley.com fins als diversos punts d’atenció que trobes a cada un dels pobles –on es poden trobar mapes, revistes, samarretes, tasses i molts més elements de marxandatge– denoten una estratègia i una marca pensada i elaborada amb la intenció d’esdevenir la zona enoturística de referència als Estats Units i al món.

Durant els dies que hi vam ser vam visitar alguns cellers i vam tastar diversos vins, tant en cellers, com en restaurants o en sales de tast especialitzades. La majoria de cellers estan centrats en el tast i compten amb sales ben cuidades i preparades per rebre el visitant, juntament amb terrasses amb vistes al jardí i a les vinyes, on es poden degustar els vins del celler. El circuit més comú consisteix a deixar-se emportar i seguir les diverses carreteres de la zona i aturar-se als cellers. Parar, baixar, tastar i continuar la ruta; parar, baixar i tastar i així fins que el cos aguanti. Tot i que existeixen dues rutes principals per travessar la vall, us recomano la Silverado Trail, la carretera interior més bonica de la zona, on es poden trobar els principals cellers.

Nosaltres vam visitar els cellers Mumm Napa, Alpha Omega i Frog’s Leap. En el cas dels dos primers –i, pel que ens consta, de la majoria de cellers a Napa– la visita es focalitzava en el tast dels diferents productes que elaboraven i no pas en la seva història, ni en la de la zona, ni en la dels elaboradors. Tampoc en quines eren les raons que els havien dut a fer vi. Si volies saber-ne més, havies de preguntar i, aleshores, una mica sorpresos, t’explicaven allò que volies saber i que per nosaltres, com a enoturistes, resultava més interessant. Durant les visites, principalment, vam tractar amb treballadors dels cellers en qüestió que, evidentment, fan molt bé la seva feina, però difícilment transmeten la passió amb la qual parlaria un elaborador. Vam trobar a faltar aquesta part més emocional i sentimental, que sí que vam trobar al celler Frog’s Leap, un dels primers a treballar el conreu ecològic a la zona, on el visitant té l’oportunitat d’aproximar-se amb calma, durant més de dues hores, a la seva història i filosofia i al seu caràcter. Sense cap mena de dubte, fa una de les millors visites de la vall de Napa i, a més, els seus vins són molt competitius pel que fa a la relació qualitat/preu.

La valoració de l’estada és positiva. La qualitat dels vins és bona, és clar, però, des del meu punt de vista, globalment, no millor que la dels vins que s’elaboren a Catalunya i a l’Estat. El que més ens va sorprendre és el seu model de gestió comercial –segurament massa portat a l’extrem–, del qual les nostres DO estan a anys llum. Personalment, crec que no hauríem d’arribar a aquest nivell i que no hem d’abandonar la idea –més romàntica, si voleu–, que les visites no vagin dirigides exclusivament al fet que el client s’endugui dotze ampolles cap a casa. El que sí que és cert és que ens cal aprendre –encara– a donar valor afegit a la nostra terra i al nostre producte i, en aquest sentit, cal que ens fixem en el mestratge de Napa Valley. Aquí, cal que reivindiquem una major visió comercial i enoturística del món del vi. Allà, les emocions i les vivències personals a l’hora d’explicar els vins. Perquè això és el que els visitants ens enduem cap a casa i el que ens transmetran les ampolles que comprem al celler.

En aquest sentit, el que sí que no oblidarem és l’experiència que vam viure un dilluns qualsevol al bell mig de San Francisco, al bar de vins Terroir, on el Sergio Daniel Pérez va crear un tast que era mostra del bo i millor dels vins naturals de Califòrnia exclusivament per a nosaltres. El Sergio que, a més, és un gran ambaixador d’alguns vins del nostre país als Estats Units, ens va explicar amb passió els trets característics de cada nova ampolla que obria i dels seus elaboradors, amb les persianes del Terroir abaixades i sense mirar el rellotge. Ens va fer viure un moment únic i ens va recordar perquè ens agrada tant aquest món del vi: perquè ens permet conèixer persones. I, per nosaltres, no hi ha res millor que compartir l’estima pel vi i els qui l’elaboren ja sigui a Catalunya, a Mallorca, a la Toscana, a Praga o a la costa oest d’Amèrica.

Article publicat a:
https://elmon.cat/vadevi/opinio/31924/una-mirada-a-napa-valley

Sobre l'autor

Leandre Romeu Serra

Leandre Romeu Serra

Nascut l’any 1987. Economista. Treballa actualment a la Universitat Rovira i Virgili. Membre de diverses associacions i projectes de la Conca de Barberà.