Vaig tenir la sort de conèixer a en José Andrés durant un viatge de formació per Catalunya que vaig organitzar per cellers de la Ribera del Duero. La meva missió era desconstruir-els-hi el mite, per això vaig posar en qüestió molts dels clixés que portaven preconcebuts, com diu la teoria, per aprendre el primer que cal fer és desaprendre. El meu propòsit era que s’ho qüestionessin tot. No sé si ho vaig aconseguir, el que si sé és que la meva admiració cap a ells va ser cada vegada més gran, vaig ser el caçador caçat.
Els cellers de la Ribera tenen una bona marca vitivinicola, però una destinació eno-turística difícil de gestionar, per la seva extensió, per la seva incipient incorporació al món turístic, per la seva posició geoestratègica. No ho tenen fàcil, gens fàcil. Comparativament amb els seus homòlegs catalans, podríem afirmar que ho tenen complicat, però pels resultats s’observa que la implantació del pla estratègic s’ha realitzat amb saviesa magistral.
José Andrés és un exemple d’home d’èxit, personal i professional. Només en veure’l t’adones que és un savi de poble, algú que no va tenir la fortuna d’adquirir els seus coneixements en cap escola de negocis, però que en canvi sé que ha fet fortuna. Ha construït un resort turístic on ningú ho esperava, el seu restaurant a Aranda de Duero és una visita obligada per a tots aquells que vulguin conèixer la Ribera i les seves arrels.
Res no li anava a favor, però la seva capacitat d’observació, el seu sentit comú, la seva capacitat de treball i com no, la col·laboració incondicional de la seva esposa l’han portat fins al més alt a la regió. José Luís és d’aquells empresaris amb una intel·ligència innata, algú que no dubta a beure a porró deixant que el raig de vi baixi per la comissura del seu nas fins a la seva boca amb l’objecte de satisfer a qui l’envolta, algú que vol jugar en equip, perquè sap que el treball en equip suma talents, disminueix esforços i multiplica els resultats.
Aquesta afirmació la vam poder comprovar en el Team Building que organitzem per a tot el grup de bodeguers. Van haver d’organitzar-se per poder elaborar el seu propi sopar tot superant proves inesperades, com inesperada és la vida. José Luis i la seva esposa van ser realment els que ens van despertar tota la nostra admiració.
Us convido a saber perquè.
La seva cançó preferida?
M’agrada molt i escolto Memòries d’Àfrica.
Un llibre.
En general llibres d’Enologia i viticultura.
Un restaurant.
Restaurant Porta de Castella.
El seu plat preferit.
Costelletes de lletó rostides sobre Sarmiento de vinya.
Qui cuina a casa?
La Victòria, la meva dona.
Una beguda
Vi, per descomptat, tant blanc com negre, també el cava.
Un personatge que li ha marcat la vida?
Cap en especial.
L’últim viatge que ha fet?
Porto i Xile.
El millor lloc de la teva comarca?
Les vinyes.
I del País?
Santander i voltants.
I del món?
Costa Rica.
Un lloc on no portaria mai ningú?
A un país en conflicte armat i que no respecti la persona.
Amb quin polític o personatge públic agradaria sopar?
Ferran Adrià.
Amb qui no es prendria mai una copa de vi?
Amb un polític incapaç de veure que units tot és mes fàcil.
Per a què serveix la TV?
Per informar i de vegades per desconnectar.
Un programa de TV?
Canal 24, i per desconnectar Cuéntame.
I de ràdio?
Ràdio Nacional d’Espanya, Els dissabtes de Pepa!
Quin és l’últim regal que li han fet?
Una ampolla de vi.
A quina hora s’aixeca?
A les 9:00h.
I què és el primer que fa, fora del llit?
Pensar en el que he de fer!
Una paraula que li agradi.
Família, amic…
Quin cotxe té?
Un Lexus.
L’última vegada que va anar a missa?
A un funeral, a un casament.
Un insult?
Insuls!
Una olor.
Garriga després de una tarda de pluja.
Una mania.
Anotar tot i fer que els altres ho facin (Treball).
Un personatge històric.
El físic Hopkins.
Un hobby.
Passejar i tastar vins. La gastronomia.
Un lema.
L’important, no és el que expliques, si no com ho expliques.
Què el treu de polleguera?
El cinisme.
Què el fa riure?
El meu nét i una bona pel·lícula.
I plorar?
Les morts innecessàries.
Quin esport practica?
Bicicleta i Tennis de taula.
Quins idiomes parla?
Castellà i molt poc anglès, per desgràcia!
Quin és el seu pitjor malson?
Que les coses no em surtin com a mi m’agrada!
Quina és el malson que s’ha fet realitat?
La mort d’un familiar.
Què té a la tauleta de nit?
Un despertador i la meva agenda.
Que s’enduria a una illa deserta?
Un bon cuiner i unes bones ampolles de vi!
Què faria si li diguessin que demà serà el seu últim dia de vida?
Estar amb els amics i la família en un bon berenar.
Què repetiria si tornés a tenir 20 anys?
Buscar-me la mateixa núvia.
I que no repetiria?
Casar-me tant aviat!
En un compromís. Camisa amb corbata o descordada?
No ho sé. Depèn del compromís.
Què fa d’una trucada perduda d’un nombre desconegut?
Trucar per si de cas (jo sempre responc, per norma).
Què vol transmetre amb els seus vins?
Territori i una filosofia de vida, al voltant d’un bon fer, que es noti que el que persegueixes no són diners, sinó que cada anyada siguin millors.
On espera estar d’aquí a cinc anys?
Empresarialment, tenir el projecte totalment consolidat i personalment, una mica més de temps per a mi i la meva dona, tenint en compte que els meus fills cada vegada estan més involucrats en el projecte de Lagar de Isillas.
JOSÉ ANDRÉS ZAPATERO PLAÇA
Nascut a Aranda de Duero (Burgos).
D’un oci, va fer un ofici.
Sommelier de l’Associació de Asadores de Castella y Leon
Mestre Asador de l’Associació de Asadores de Castella y Leon
Nas d’Or l’any 2006 de Castella y Leon, Madrid i Canàries i dos anys més com a finalista.
Vinculat inicialment a l’hosteleria i després al vi. Els primers vins els elaborava al celler del seu avi per pur entreteniment.
Propietari al costat de la seva dona Victòria Pinto Moreno, de 3 empreses: Restaurant el cup de Isilla, Cellers El cup de Isilla i Hotel el Lagar de Isilla i restaurant La Casona de la Vinya.
Any 2012. Menció Especial al millor establiment de Enoturisme de les Rutes del Vi d’Espanya.
Any 2013. Premi Especial En Merito Enoturístic a la Família Zapatero.
