Territori Territori polièdric

L’hospitalitas i la memòria dels grans homes

Hospital medieval de l'Hospitalet de l'Infant.
Vandellòs - Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona

Els volts de Nadal és, sens dubte, una bona època per parlar d’hospitalitat. La paraula deriva del llatí hospes (hoste) té relació amb l’acolliment, la rebuda, la protecció, la cordialitat, la benvinguda, l’escalfor. Fa referència a un dels millors valors que tenim com a humans —l’acolliment d’aquells que ho necessiten— i és present a totes les societats, si bé no per igual en tots els individus. Sovint s’afirma que és més fàcil trobar-la entre la gent humil que no pas entre els poderosos. Si això fos cert, posaria encara més de relleu la figura d’un gran personatge, directament vinculat a les comarques del Camp: l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou.

Vessant sud del coll de Balaguer. Vista des de les fortificacions de la línia de defensa. Guerra Civil Española. Hospitalet de l'Infant. Hospitalet de l'Infant - Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

Vessant sud del coll de Balaguer. Vista des de les fortificacions de la línia de defensa.
Guerra Civil Española. Hospitalet de l’Infant. Hospitalet de l’Infant – Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

 

L’hospitalitat va ser un valor essencial en les societats medievals, un valor de supervivència en una societat convulsa i molt violenta. En paraules de F. Xavier Hernàndez, amb el naixement del feudalisme s’esvaeix la idea de poder i dret públic, heretada del potent passat romà. La nova societat feudal serà estructuralment violenta, amb cavallers disposats a tot per tal d’eixamplar la seva riquesa. Pillatge, extorsió, violència i robatoris de tota mena perpetrats pels micropoders van fer saltar a miques, i definitivament, les tradicions baix imperials.

Vista de l'Hospitalet de l'Infant des de l'ermita. Vandellòs - Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona

Vista de l’Hospitalet de l’Infant des de l’ermita.
Vandellòs – Hospitalet de l’Infant, Baix Camp, Tarragona

 

En absència de justícia la caritat és fa més que necessària per tal de fer mínimament tolerable la convivència. És en aquest context on van sorgir els hospitals medievals, amb l’objectiu d’aixoplugar pelegrins, transeünts, immigrants i pobres que no necessàriament havien d’estar malats. Van ser construïts a les ciutats i també als camins importants, especialment al peu de colls i passos de muntanya que es consideraven dificultosos.

Al sud de Catalunya, l’antiga via Augusta ja es va trobar amb la necessitat de superar les muntanyes que tanquen el Camp i arriben al mar. El coll que ho permet no és gaire alt, però prou agrest i, a mes, els territoris a banda i banda han estat des d’antic molt poc poblats (el topònim Desert d’Alfama n’és un bon indicador). Això va provocar que, durant segles, aquest fos un territori ideal per lladres, corsaris i bandolers que assaltaven, robaven i fins i tot raptaven els qui hi transitaven.

Centre de visitants de l'Hospital del Coll de Balaguer. Hospitalet de l'Infant - Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

Centre de visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer. Hospitalet de l’Infant – Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

 

Amb la intenció de donar protecció i aixopluc als viatgers, la reina Blanca d’Anjou va manar bastir un hospital a la banda sud del coll, a l’indret conegut com la font del Perelló, un hospital que va ser regentant durant temps per la comunitat de monjos de Santes Creus. Anys després, el 1344, a l’altra banda, el seu fill, l’infant Pere va aixecar un altre batejat com l’hospital del Coll de Balaguer, tot i que ha acabat sent conegut com l’Hospitalet de l’Infant.

Les grans dimensions i l’aspecte de fortalesa el converteixen en un dels més singulars de Catalunya. De fet, el seu promotor va ser un home d’una acusada i atractiva personalitat. Fill del rei Jaume II, al llarg de la seva vida l’infant Pere va adquirir una dilatada experiència en afers de govern i diplomàcia per la qual cosa —ens explica l’historiador Eduard Juncosa— es va guanyar el respecte, la confiança i, fins i tot, l’admiració d’alguns dels personatges de més relleu de la seva època. Així, va exercir com a lloctinent, ambaixador, capità general, mediador, tutor, canceller, «privat», senescal, majordom  assessor «prudent i savi».

Centre de visitants de l'Hospital del Coll de Balaguer. Hospitalet de l'Infant - Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

Centre de visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer. Hospitalet de l’Infant – Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

 

La seva relació amb els territoris del sud del Principat es va originar a partir de la permuta que va realitzar del seu comtat d’Empúries pel de les Muntanyes de Prades i la baronia d’Entença, que pertanyien al seu germà petit Ramón Berenguer. A diferència del seu germà, Pere va voler recórrer el territori del seu nou comtat —que tenia Falset com a centre neuràlgic— per prendre possessió corporal dels nous dominis i rebre l’homenatge i el jurament de fidelitat dels seus vassalls. El dia 9 d’abril del 1342 va sortir de Prades seguint un itinerari que el portaria a ell i la seva esposa Joana de Foix, a lloms d’una mula, primer a Siurana i Cornudella i, després, pel coll de Porrera, a Falset. Les cerimònies de jurament es van repetir a Altafalla, Tivissa, Móra, Ulldemolins, la Mussara i l’Aleixar, on va acabar el recorregut el dia 21.

Hospital medieval de l'Hospitalet de l'Infant. Vandellòs - Hospitalet de l'Infant, Baix Camp, Tarragona

Hospital medieval de l’Hospitalet de l’Infant.
Vandellòs – Hospitalet de l’Infant, Baix Camp, Tarragona

 

La documentació dona fe de la seva clara i ferma voluntat «de mellorar los nostres lochs e dar creixement a nostres sotsmeses». Eduard Juncosa destaca les investigacions que va endegar el comte per tal de depurar responsabilitats i posar remei a certs abusos de poder per part dels batlles, així com la intensa tasca de reestructuració administrativa de la qual en són una bona mostra el funcionament de la seva cancelleria: complexa, centralitzada, orgànica i modèlica.

RLM161005_033BX©

Interior del Centre de visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer.

 

La sensibilitat i la humanitat d’aquest personatge cabdal a la Catalunya del segle XIV, es van fer paleses en la preocupació pels presoners mallorquins o en el tracte cap la minoria jueva, per exemple. La mostra més evident però, és l’hospital del Coll de Balaguer, el seu projecte més ambiciós. L’historiador Antoni Conejo destaca que l’hospital es va concebre amb quatre finalitats. Oferir refugi i assistència als viatgers, transeünts i pobres que ho sol·licitessin; garantir la defensa de la plana del Coll de Balaguer davant l’escomesa de sarraïns i pirates; promoure l’assentament de nous pobladors i, finalment, contribuir a perpetuar la memòria i el prestigi del seu fundador.

L’hospital va acomplir la seva funció durant segles però el temps, els conflictes i les guerres no perdonen i va arribar als nostres dies molt malmès. Sortosament, en els darrers anys ha estat objecte d’atenció, de noves excavacions, de treballs de restauració i de una proposta de museïtzació que ha donat lloc al Centre de Visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer, inaugurat recentment. La visita és molt recomanable i només la pujada dalt de la torre ja ho val amb escreix.

RLM161005_060BX©

Vista des del terrat de l’Hospital del Coll de Balaguer.

 

Personalment hi he trobat a faltar —com a la majoria de llocs— propostes visuals que recreïn una visió del monument en funcionament que vagi més enllà de les estructures arquitectòniques. Es clar que les restes no permeten conèixer, per exemple, com estaven decorades les parets, el mobiliari, etc., però a partir d’exemples coetanis es podria construir una hipòtesis plausible (i revisable a la llum de futures investigacions, és clar). Per això no calen ni grans mitjans ni grans pressupostos. N’hi prou amb bons (i valents) investigadors i un bon il·lustrador.

Centre de visitants de l'Hospital del Coll de Balaguer. Hospitalet de l'Infant - Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

Centre de visitants de l’Hospital del Coll de Balaguer. Hospitalet de l’Infant – Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

 

Tinc la impressió que quan visitem un espai patrimonial tothom, conscientment o inconscientment, desitjaríem poder fer un viatge en el temps. En aquest sentit, l’audiovisual que s’hi pot trobar és francament molt recomanable. Al meu parer, es tracta d’una aposta força reeixida per tal de comunicar el patrimoni a partir de relats, a partir d’estructures narratives. D’altra banda, no hi ha com una excursió a peu a la punta de les Rojales, a sobre de la platja del Torn, per acabar d’entendre-ho tot i fruir dels generosos horitzons que regala l’indret.

L'illot i del Torn vist des de l'Estufidor. Espai d'Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l'Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

L’illot i del Torn vist des de l’Estufidor.
Espai d’Interés Natural la Rojala platja del Torn.Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, Baix Camp, Tarragona

_________________

Horari d’hivern
Dissabte de 10 a 14 h i de 17 a 20 h
Diumenge de 10 a 14 h

Horari d’estiu
De dimarts a diumenge de 10.30 a 13.30 h i de 18 a 21 h
Dilluns tancat

Més informació a:www.culturaalabast.cat

_________________

Amb la col·laboració de:

banner_mcd_650x160_senderisme

 

Sobre l'autor

Rafael López-Monné

Rafael López-Monné

Geògraf i fotògraf, consultor especialitzat en turisme a peu i professor associat a la Facultat de Turisme i Geografia de la URV