Brots Territori

L’encant d’allò abandonat, l’oportunitat de canviar la tendència

Mas Nou-11
Ferran Civit
Escrit per

És un bon moment per als paisatges romàntics. Formats per camps abandonats i edificis en ruïnes. Ideal per a pintors i per a fotògrafs, encara més si hi ha una posta de sol. Però a banda de l’estètica, el que tenim és un continu despoblament de gran part de la nostra geografia des de fa 150 anys. Una evasió constant de gent de l’interior cap a la modernitat i cap a la costa. I això no és ni romàntic ni bucòlic, és lamentable i trist.

Com la força de la gravetat, sembla que el pendent dels rius s’emporta de manera inexorable la població cap a les zones planes i de major aglomeració urbana amb més oportunitats. Però si estem al segle XXI a on tot està connectat i globalitzat i a on la ubicació és irrellevant (almenys teòricament), per què l’interior i la muntanya continuen perdent població?

VISTA PLANA DE MONTBLANC AMB EL MAS DE LA SABATERA

Vista plana de Montblanc amb el Mas de la Sabatera.

 

Hi ha molts factors que expliquen això i que es retroalimenten: envelliment, destrucció del sector primari, menys oportunitats laborals i de formació, … Això significa que no hi ha una solució màgica, però sí elements que puguin revertir almenys en part aquesta tendència.

El nostre paisatge ha d’estar rehabilitat, habitat i gestionat. Si no considerem aquests factors interrelacionats i amb l’ordre que vulguem, no el revitalitzarem.

Com a primer element, caldria tenir en compte el patrimoni rural i, òbviament, de pedra seca. Això significa la seva inventariació,  protecció i dinamització. Com a inventari, grans exemples els que fa en Manel Martínez a casa nostra o accions com la Wikipedra o les cartes del paisatge arreu del país. Com a protecció, seria la seva inclusió als plantejaments urbanístics i considerar aquests elements dins la llei de Patrimoni Cultura, com ho haurien de ser molins, xemeneies industrials, forns de calç, fargues, jaciments arqueològics,… I, sobretot el més important, la dinamització. Convertir les pallisses, masies, pobles abandonats, barraques de pedra seca o altres elements en allotjaments turístics podria ser una bona solució.

MAS DE COGUL

Mas de Cogul.

 

Com a segon element, seria garantir que esdevinguin espais habitables i habitats. I una manera seria no promoure noves promocions habitacionals que tinguin impacte. Mentre tenim un desenes de milers d’habitatges buits, tenim milers de masies i cases de poble buides. Una reorientació de la planificació urbanística podria ajudar. Per exemple, reduir l’impacte de les noves ampliacions urbanístiques fent que hagin de ser autosuficients energèticament i hídricament i penalitzar-ho fiscalment, com a compensació hauria de servir per a ajudes i bonificacions a recuperar construccions ja preexistents i que no generen nous impactes al territori. Només construir de més el necessari, recuperar allò imprescindible. Potser en lloc de construir més, reconstruirem i recuperarem més. Per què ocupar més territori amb construcció nova quan tenim tants edificis ja construïts que cauen?

DIGITAL CAMERA

Mas de Dalt.

 

I com a tercer element, potser el més important per a garantir la sostenibilitat del projecte seria la implicació directa de les persones per a donar-hi vida: un espai per a viure i treballar, sinó no té sentit habitar. Dissenyar una nova masoveria global en propietat o de lloguer que tingui una gran cobertura legal i fiscal i que permeti generar llocs de treball, especialment al sector  primari i al sector serveis. No podrem posar una fàbrica en llocs mal comunicats, però sí que podem recuperar gent per al sector agrícola, ramader i forestal. Si es fa una actuació concreta per a promoure la rehabilitació de patrimoni rural com masies i similars, que es fomenti la seva habitació  per a evitar la despoblació del territori i que, alhora, es faci restauració/gestió de l’entorn forestal. Per entendre’ns, podràs rehabilitar amb el màxim de bonificacions tot el patrimoni rural, sempre que gestionis el territori del voltant per a poder evitar incendis i garantir la població al territori tot generant llocs de treball amb l’explotació de la terra i del bosc.

Podem començar a reorientar les polítiques territorials i econòmiques per a què tot el país torni a estar rehabilitat, habitat i gestionat. Rehabilitació, habitació, gestió pot ser una via de repoblació, recuperació i potenciació. Passem a l’acció?

__________________

Fotografies de: Manel Martínez

Fotografia de portada: Mas Nou

Sobre l'autor

Ferran Civit

Ferran Civit

L'Espluga de Francolí, 1977. Descendent de cal Fartet i cal Moliner, amb arrels paternes a Guatemala, terra de cafè i diversitat cultural. Amb diversos títols universitaris, però amb experiència puntual en cada un d'aquests estudis. Activista polític actiu en diversos fronts, però, a causa de diverses circumstàncies, centrat gairebé exclusivament en la llibertat d'uns Països Catalans formats per persones lliures. Cercant l'apoderament de les persones i col·lectius, en paral·lel a la unió de totes les persones i països en igualtat de condicions. I sense abandonar l'ànima nòmada, ajudant a posicionar la Conca al món sense que deixi de ser ella mateixa.