L’aprenentatge constant

Quan el fet antic s’enllaça amb el fet nou.

Quan els coneixements de tota la vida, aquell coneixement no escolar, ni acadèmic, si no après per mimetisme, com un salt d’aigua, de generació en generació…

Quan el sentit comú s’imposa al fet reglamentat.

Quan estudies i aprens en escoles de gran prestigi i te n’adones que els teus avantpassats no anaven tan errats.

Ens sembla que en sabem, que estem més preparats, que som – les noves generacions -més “enteses” que les dels avantpassats però… La realitat no se sustenta sobre aquest “nou” coneixement. No és així. I te n’adones quan camines i avances. Que no en sabem tant ni serem tan o millor que ells. És gràcies a ells, al seu coneixement, que podrem fer un servei millor, una empresa millor, una feina millor.

Endrecem la casa, assimilem el que ens ensenyen els acadèmics… Posem negre sobre blanc, però la intuïció del dia a dia, de l’experiència, dels anys viscuts és vital i no erra gaire d’allò que poden oferir les noves visions, amb els aprenentatges nous.

Ni tot és passat que cal canviar,  ni tot allò que aportem és millor.

Cal que ens fem coneixedors i ens sustentem en la saviesa dels avantpassats perquè, de ben segur, no anirem mal errats. I podrem construir un futur ferm on experiència i acadèmia es donin la mà.